Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Clariana, no degué passar de capella vinculada a la parroquial de Sant Sadurní i, com totes les capelles del terme, depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona La notícia més antiga d’aquesta capella es troba en la butlla que l’any 1154 el papa Anastasi IV concedí a l’abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmava les possessions de la canònica, entre les quals figuren les esglésies de Sant Sadurní i Sant Miquel de Clariana amb totes les capelles Actualment, l’església de Sant Miquel es troba al cementiri i no…

A l’antiga parròquia de Sant Bartomeu de Covildases, hi ha adscrit el mas Tomàs, que recorda una antiga capella dedicada a sant Tomàs Capella de la qual no es tenen notícies fins el segle XIV, més concretament, a partir de l’any 1345 i gràcies a les deixes testamentàries d’un testament del mas Cavaller El lloc i el mas varen quedar despoblats a la segona meitat del segle XIV Quan es va refer el mas al final del segle XVI, aquest es degué fer aprofitant les pedres de l’antiga església De la capella, però, no n’apareix cap més notícia des del segle XIV

L’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú és esmentada des del 1143 D’altres documents que la mencionen són dels anys 1154, en el breu d’Anastasi IV, i 1230 L’edifici actual data de la primeria del segle XVIII, quan s’acabaren les obres de l’església construïda damunt el solar on hi havia l’anterior, més petita i barroca, de la qual es conserva el retaule barroc de l’altar major La primitiva degué ésser romànica i va perdurar fins al començament del segle XVIII, que s’edificà la barroca Es troba al costat del castell i, en un principi, devia ser la seva capella castellera

Aquesta església és situada al poble de Lleger, al costat de la torre medieval del mateix nom La història d’aquesta capella està totalment relacionada a la quadra de Lleger El lloc de Lleger és documentat per primera vegada directament els anys 1023 i 1032 com una afrontació de Castellví L’església es degué bastir el mateix moment que s’aixecà la torre Santa Marina de Lleger depèn de la parròquia de Sant Jaume dels Domenys Actualment l’església de Santa Marina és un edifici molt refet, que potser conserva part del cos de la nau, de tradició romànica, mentre que tota…

Aquesta esglesiola era situada dins el recinte del Fòrt, el qual fou fet construir pel vescomte Arnau I de Fenollet l’any 1172 Tot i que la capella, de la qual es desconeix l’advocació, degué ésser bastida contemporàniament a l’esmentada fortalesa, hom no disposa de referències documentals del seu passat medieval Les escasses notícies que n’han pervingut daten ja d’època moderna així, hom sap que l’any 1628 el cònsol Abrias, membre de la confraria dels penitents blancs, li atorgà un llegat de 100 lliures per a les obres de reparació que s’hi estaven duent a terme, però, malgrat tot, la…

Aquesta església parroquial és situada dins el petit nucli del poble de Prunhanas, al N de la Fenolleda El 1011 el comte de Besalú Bernat I Tallaferro , que havia acabat de fundar al castell de Fenolhet el monestir de Sant Pèire, el dotà, entre altres esglésies, amb la de Sant Martin de Prunhanas, subjecció que el papa Sergi IV va confirmar Es tracta de la notícia més antiga que es té d’aquest temple Hom desconeix en quin moment l’església de Prunhanas degué restar alliberada d’aquest lligam L’actual església de Sant Martin és un petit edifici d’una sola nau amb un campanar d’espadanya

Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el jove Miguel…

L’any 1540 publicà a Venècia una collecció de madrigals a quatre veus, Madrigali a quattro voci , dedicats al seu protector, el comte Federico Anguissola de Piacenza Probablement estigué vinculat a l’Accademia degli Ortolani, a la qual pertanyien alguns dels autors dels textos dels seus madrigals, entre els quals Luigi Cassola, AF Doni i B Gottifredi De les seves composicions conservades, n’hi ha per a teclat i de caràcter religiós Moltes d’elles foren trobades en un document al Castell’Arquato, circumstància que fa pensar que hi degué ocupar algun càrrec, segurament el d’organista En…

El 1498 era cònsol de francesos i napolitans a Alexandria el 1502 fou nomenat lloctinent de cònsol de catalans pel cònsol Rafel Anglès, ciutadà Degué conservar la representació dels francesos perquè el 1510 fou empresonat juntament amb el cònsol de venecians com a represàlia perquè els cavallers de Rodes el mestre de Rodes era francès s’havien emparat d’unes naus egípcies foren conduïts al Caire i els alfòndecs segellats Poc després, tanmateix, Parets aconseguia del soldà que acceptés al Caire un ambaixador francès 1512 Intentà en va conservar a la Mediterrània el comerç de la via oriental,…

Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el seu fill Deodat