Resultats de la cerca

Fins als temps moderns, l’anatocisme fou considerat illícit, i en altres èpoques, fins i tot delictuós el prohibiren la legislació canònica i la romana, i així es mantingué a l’època medieval, fins que el codi de Napoléo l’admeté, per pacte dels interessats o a conseqüència de reclamació judicial, sempre que es tractés d’interessos deguts almenys per un any sencer les modernes legislacions l’admeten amb algunes restriccions A la legislació espanyola vigent, és admès l’anatocisme des que són judicialment reclamats els interessos o si així ha estat pactat, bé que els tribunals poden, en…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama, Barcelona ARGUMENT Josep Vives FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Josep Vives, Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Joan Martí, LMas, Miquel Ortín, Maria Mestres, Maria Miró Sinopsi Drama d’amor rural entre el fill d’uns criats i la filla dels propietaris Passat un temps, la noia s’enamora d’un jove de la seva mateixa classe social i el noi, que continua fidel al seu amor, cau malalt i acaba morint als seus braços Producció Es tracta d’una de les pellícules més controvertides del cinema mut català, ja que se n’han…

Els microtons han estat objecte d’estudi i d’utilització des de l’antiguitat, tant en la música occidental com en la d’altres cultures En la música occidental, de fet, ja fou utilitzada en la Grècia antiga, on almenys el tetracord enharmònic de la teoria musical grega contenia dos intervals microtonals Teories sobre la divisió de l’octava en dinou parts iguals ja foren avançades, al final del Renaixement, per G Costeley i J Titelouze, així com en plena època tonal vers el 1660 per Ch Huygens, que presentà la divisió de l’octava en trenta-una parts iguals Al segle XIX, F Halévy emprà microtons…

En general, es pot dir que la comunicació és la transmissió d’una informació d’un lloc a un altre És a dir, una comunicació consta de cinc apartats

Més precisament, vol dir ’mode rítmic', és a dir, un determinat lapse caracteritzat per la repetició d’un patró ritmicomètric fet explícit, generalment, per un instrument idiòfon o membranòfon

Les llengües romàniques només mostren alguns reflexos esporàdics d’aquesta oposició, com ara la selecció del pronom interrogatiu qui , per al gènere animat tanmateix, només persona i què per als altres qui vols dir / què vols dir

Són exemples de tautotopònims vall d’Aran Aran , d’origen basc, vol dir ‘vall’, desert del Sàhara Sàhara , d'origen àrab, vol dir 'desert', salt de Sallent Sallent  és un derivat de  sallir , del llatí  salire , que significa 'saltar', etc