Resultats de la cerca
Es mostren 1809 resultats
Emili Mira i Aparici
Emili Mira i Aparici
© Fototeca.cat
Història
Dirigent obrer.
Exiliat el 1923 a França, el 1924 fou un dels redactors de Liberación El 1929 intentà a Alcoi la reorganització dels quadres sindicals confederals i s’oposà als comitès paritaris Secretari del Comitè Regional de la CNT de Catalunya en 1931-32, fou obligat a dimitir per negar-se a donar suport a la revolta de l’Alt Llobregat del gener d’aquest any Fou llavors secretari de la Federació Local de Sabadell 1932-33 Durant la guerra civil de 1936-39 s’incorporà a la UGT, i acabada la guerra marxà a Caracas, on fou un dels fundadors del Centre Català
Josep Antoni Mir i Miró
Història
Dirigent republicà.
Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1901, 1903, 1909, 1917 i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915
Antoni Puyol i Lebón
Esport general
Dirigent esportiu.
A divuit anys 1949 s’incorporà al Club Atlètic Ibèria fou membre de la junta directiva d’aquesta associació durant 32 anys i president del 1966 al 1981 Aquest any passà a ocupar la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol, presidida per Antoni Guasch, al qual succeí l’any 1989 Donà un fort impuls a aquesta organització i a la selecció catalana de futbol, per a la qual buscà rivals i partits internacionals Creà la Primera Divisió Catalana i la Copa Generalitat des del 1993, Copa Catalunya, i el 1992 fou nomenat membre de la Federació Espanyola L’any 2001 acabà el mandat a la…
Ramon Condal i Escudé

Ramon Condal i Escudé (2010)
© Departament de Treball (Generalitat de Catalunya)
Esport general
Dirigent esportiu.
Empresari del ram de l’alimentació, cofundador amb els seus germans Xavier i Antoni de la cadena de supermercats Condis 1992 Accedí a la directiva del RCE Espanyol els anys vuitanta Formà part del consell d’administració entre el 1993 i el 1994, i de nou des del 1997, primer com a vicepresident de l’àrea social i posteriorment com a vicepresident adjunt a la presidència El 2009 es convertí en el segon màxim accionista del club i el 12 de juliol de 2011 fou escollit president del RCE Espanyol en substitució de Daniel Sánchez Llibre L’octubre del 2012 dimití el càrrec, en el qual el substituí…
,
Pau Porta i Bussoms

Pau Porta i Bussoms
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Afiliat a la Falange, es llicencià en dret els anys quaranta a la Universitat de Barcelona, i al llarg dels seus anys d’universitat fou membre del Sindicato Español Universitario SEU, de la secció de Catalunya i Balears del qual arribà a ser cap, i dirigí des d’aquest càrrec la repressió contra el moviment universitari democràtic S’introduí en l’esport a través de la boxa, esport en què arribà a campió universitari de pesos semipesants el 1943 Fou president de la Federació Catalana de Boxa Entre el 1958 i el 1962 formà part de la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a secretari, al…
,
Manuel Meler i Urchaga
Esport general
Dirigent esportiu.
Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970 Fou reelegit el 1977 Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42000 espectadors Posteriorment, amb motiu de la Copa del Món 1982, remodelà tot el recinte Creà els trofeus Ciutat de Barcelona 1973 i Nostra Catalunya 1975, promogué la celebració del 75è aniversari del club amb…
,
Francesc de Paula Miró-Sans i Casacuberta
Esport general
Dirigent esportiu.
Elegit president del Futbol Club Barcelona en les primeres eleccions per sufragi universal del club 22 de desembre de 1953, el seu mandat estigué marcat per la construcció del Camp Nou, iniciada el 1954 i inaugurat el 1957, fet que comportà dificultats econòmiques a les finances del club L’any 1958 fou reelegit en el càrrec, però la seva situació desfavorable al capdavant de la institució el feren dimitir el 1961 Durant els vuit anys de presidència, reforçà el primer equip de futbol, amb valors del planter i els fitxatges de Luis Suárez, Eulogio Martínez, Evaristo, Villaverde, Kocsis, Czibor…
,
Antoni Baró i Armengol
Esport general
Dirigent esportiu.
Llicenciat en dret mercantil per la Universitat de Barcelona, l’èxit professional li permeté desenvolupar l’afició pel colleccionisme d’art, una de les seves grans passions juntament amb el futbol L’any 1972 s’incorporà a la junta del RCE Espanyol, que presidia Manuel Meler El 1973 fou nomenat tresorer i, l’any següent, vicepresident El 1982 accedí a la presidència, des d’on visqué una de les etapes més brillants de l’equip Durant el seu mandat, el club doblà el nombre de socis, que arribà a uns 20000 L’estiu del 1986 fitxà Xabier Clemente com a entrenador, que conduí l’equip al…
,
Joan Caro
Història
Dirigent agermanat.
Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza,…
Josep Bussons
Història
Dirigent absolutista.
Durant la Guerra del Francès desertà de l’exèrcit regular i formà una partida amb la qual atacà els francesos pel seu compte Durant el Trienni Constitucional fou dels primers a revoltar-se contra el règim liberal, ja a la fi del 1821, i actuà al Solsonès i al Berguedà Restablert el règim absolutista, li fou conferit el grau de coronel, però aviat fou marginat Es revoltà amb els “malcontents” 1827 i fou el segon cap de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya que es formà a Manresa i comandant general dels reialistes del Principat S’escapà a França, però fou capturat en territori…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina