Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
Antoni Martínez i Domingo

Antoni Martínez i Domingo
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
De jove milità al partit liberal conservador, i després seguí la línia de Dato Fou regidor de Barcelona 1897, alcalde accidental 1899-1900 i alcalde de reial ordre 1915 El 1917 dimití, en senyal d’adhesió a l’Assemblea de Parlamentaris Ingressà a la Lliga Regionalista 1918, fou fet regidor i elegit alcalde el 1919 i el 1920 El 1921 sofrí un greu atemptat Diputat a corts per Barcelona 1923, tornà a l’ajuntament el 1930, i fou delegat del treball a Catalunya fins a la República Fou elegit diputat per la Lliga 1932 Després dels fets del 6 d’octubre de 1934 no aconseguí, malgrat els seus …
Harold Dwight Lasswell
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Fill d’un pastor protestant, estudià sociologia a la Universitat de Chicago, on obtingué el títol de doctor el 1926 amb l’estudi Propaganda Technique in the World War 1927 Posteriorment estudià a la London School of Economics S'inicià en la docència a la Universitat de Chicago, on ensenyà ciència política 1922-38, assignatura que posteriorment impartí a la Universitat de Yale Dedicà bona part dels esforços a l’anàlisi de la propaganda política des de l’Institute for Propaganda Analysis 1937-41 Considera els mitjans de comunicació com instruments de persuasió, capaços de modelar…
Philips
Economia
Grup electrònic holandès, un dels més importants d’Europa.
Fou creat a partir de la fàbrica de bombetes Gerard Philips, construïda a Eindhoven el 1891 Estengué el seu camp d’acció al terreny electrònic, i de les bombetes passà a la producció d’aparells de ràdio, televisió, vídeos, aparells de telecomunicacions, discs, electrodomèstics i equips informàtics És el primer primer fabricant mundial de televisors i el principal d’electrodomèstics a Occident El 1990 patí una forta crisi i realitzà una important reducció de la plantilla i una reestructuració de l’empresa, que centrà els seus esforços en el desenvolupament de la tecnologia digital…
Édith Cresson
Política
Política francesa.
Políticament fou propera a Mitterrand, al qual succeí el 1971 al front del reestructurat Partit Socialista El 1975 ocupà el secretariat del partit per als afers juvenils i, successivament prengué les carteres d’economia, comerç exterior i afers europeus El maig del 1991 li fou confiada la presidència del govern, en substitució de Michel Rocard El juliol del 1991 presentà un pla per a frenar la immigració clandestina a França i, sota la constant pressió del fenomen de l’ultradretà Le Pen, volgué unir els esforços de tots els socialistes francesos desembre següent Fou rellevada,…
Suïssa 2011
Estat
Durant la crisi, el sistema bancari suís va continuar tenint una bona salut i va mantenir el secret bancari, la seva senya d’identitat, tot i els esforços de la UE i els Estats Units per limitar-lo A mitjan any, el sector bancari ja va suposar el 7% del PIB, i funcionava tan bé que va aconseguir atreure dipòsits malgrat oferir, a mitjan setembre, tipus d’interès negatius –o el que ve a ser el mateix, que els titulars dels dipòsits paguen per tenir els diners en aquestes entitats En les eleccions federals del 23 d’octubre, i per primera vegada des del 1987, l’ultradretà Partit del…
ressort

Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades…
Controls mèdics per a la pràctica de l’exercici físic
Abans de començar un programa d’exercicis físics, o bé prèviament a l’inici d’una pràctica esportiva, és convenient sotmetre’s a un control mèdic en què s’avaluï l’estat físic del subjecte en qüestió Una de les seves finalitats és descartar l’eventual presència de trastorns orgànics que contraindiquin els esforços que comporti l’activitat, de manera que se’n garanteixi la manca de qualsevol perjudici un altre objectiu és determinar el tipus d’exercici físic que sigui més adequat per a cada cas en particular Aquest tipus de control es recomana, en principi, per a tota la població…
Vinko Žganec
Música
Etnomusicòleg croat.
Estudià teologia fins el 1914 i es doctorà en jurisprudència el 1919 Fins a la Segona Guerra Mundal exercí d’advocat mentre estudiava música privadament Més tard impartí classes a l’Acadèmia de Música de Zagreb 1949-68 Recollí un gran nombre de cançons a Croàcia i entre les minories croates d’Àustria i Hongria A partir del 1947, dedicà també bona part dels seus esforços a la recopilació de danses, tot desenvolupant el seu propi mètode de transcripció El 1945 esdevingué director del Departament de Música Tradicional del Museu Etnogràfic de Zagreb, activitat que deixà el 1948 per…
assaig de compressió
Tecnologia
Assaig en què una proveta d’un material és sotmesa a un esforç de compressió.
És poc utilitzat perquè pot ésser substituït en bastants casos pel de tracció i perquè és difícil de produir l’esforç tan elevat que sol requerir la destrucció de la proveta És fet generalment amb la màquina universal d’assaig, acoblant-hi el dispositiu adequat, i amb provetes cilíndriques d’altura igual a 2,5 o, com a màxim, 3 vegades el diàmetre, puix que per a altures més grans hi ha el perill de vinclament En augmentar l’esforç aplicat, augmenta la deformació de la proveta, en disminueix la llargada, n'augmenta la secció i apareixen els “cons de despreniment” en les superfícies sotmeses a…
esforç
Física
Força per unitat de superfície aplicada a un cos.
És també anomenat tensió Com a conseqüència d’ésser l’esforç una magnitud referida a una superfície, la seva natura i el seu efecte en la superfície considerada depenen de la posició relativa entre aquesta superfície i la força aplicada Així, l' esforç de tracció o tracció i l' esforç de compressió o compressió apareixen quan les forces són perpendiculars a la superfície en aquest cas les deformacions són lineals Quan les forces són tangencials, hom parla d' esforç de cisallament o esforç tallant , i les deformacions produïdes són angulars Hom anomena esforç admissible el valor màxim de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina