Resultats de la cerca
Es mostren 4210 resultats
apocinàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 180 gèneres que comprenen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint enfiladisses, la majoria de les quals són intertropicals, bé que algunes arriben a la regió mediterrània i àdhuc a l’Europa mitjana.
Presenten fulles enteres, oposades flors regulars, hermafrodites, sovint ben grosses, de color blanc, molt oloroses, agrupades en inflorescències cimoses L’ovari és superior, bicarpellar amb un o dos lòculs, cadascun dels quals té de dos a nombrosos òvuls anàtrops El fruit en dos follicles és una baia o càpsula Força espècies són proveïdes de tubs lactífers, generalment amb substàncies tòxiques d’altres, concretament d’algunes llavors, se n'extreuen glucòsids cardíacs Les apocinàcies són utilitzades com a plantes ornamentals i com a productores de làtex Apocinàcies més…
clitocibe

clitocibe Clitocybe dealbata
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Nom de diverses espècies de bolets del gènere Clitocybe, d’hàbitats i morfologies molt variats, de barret deprimit o en forma d’embut, amb el marge involut, de vegades estriat, i làmines més o menys arquejades, decurrents, primes, denses i generalment pàl·lides.
Diversos clitocibes de color blanc provoquen intoxicacions Ateses les dificultats per diferenciar les espècies, cal rebutjar tots els clitocibes de color blanc Es poden confondre amb el moixernó blanc Clitopilus prunulus , que té la carn esmicoladissa i les làmines rosades, mentre que els clitocibes tenen la carn fibrosa i les làmines blanques A més, el moixernó blanc té la superfície del barret vellutada i fa una olor forta de farina Tot i ser un bon comestible, davant del dubte, millor no collir-ho Cal anar amb compte també de no collir clitocibes quan agafem cama-secs, perquè…
ordre de reacció
Química
Nombre real definit formalment com la suma dels exponents dels termes de concentració que intervenen en l’expressió diferencial de la velocitat d’una reacció i que té el sentit del nombre mínim d’espècies que semblen reaccionar simultàniament d’acord amb l’equació cinètica que regeix el procés.
L’ordre de reacció és una dada experimental que cal distingir de la molecularitat de la mateixa reacció, malgrat que sovint prenen el mateix valor La determinació de l’ordre de reacció és duta a terme per mètodes numèrics a partir de dades cinètiques els mètodes més emprats són classificats, d’acord amb el tipus d’equació de velocitat que empren, en diferencials i integrals El coneixement de l’ordre de reacció dóna informació sobre el mecanisme de reacció i, en particular, de les espècies que intervenen en el pas limitador de la velocitat Els ordres més comuns són els de valor comprès…
cotoner
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes de la família de les malvàcies que inclou unes 30 espècies, pròpies de països subtropicals, quatre de les quals proporcionen cotó i són extensament conreades.
Són arbusts, subarbusts o herbes de fulles poc o molt palmades i de flors caliculades, amb cinc pètals blancs o groguencs Els fruits són càpsules ovoides, allargades o esfèriques, de color verd amb taques vermelles de les llavors, que són recobertes de borra, hom n'extreu oli, i el tortó, ric en proteïnes, és utilitzat com a ingredient de pinsos per al bestiar o per a obtenir-ne derivats destinats a l’alimentació humana hidrolitzats de proteïnes El cotoner ha estat conreat des de temps molt antic, com ho testimonien les peces de cotó de la vall de l’Indus i del Perú, que daten, respectivament…
tisanòpters

Limothrips cerealium: A, femella adulta; B, mascle adult
© fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots hemimetàbols de petites dimensions (1mm o poc més de llargada), amb el cos allargat i el protòrax gros i 4 ales membranoses, llargues i estretes, proveïdes sovint d’unes vores amb serrells de sedes; són freqüents les ales reduïdes i les espècies àpteres.
El cap és quadrangular, amb aparell bucal xuclador asimètric Tenen ulls, ocels i antenes amb 6-9 segments ben desenvolupades Les potes són curtes, amb un o dos artells als tarsos, i l’abdomen té onze segments els segments terminals poden ésser tubulars o ovoides Són insectes terrestres, amb reproducció sexual —però hi ha casos de partenogènesi—, de metamorfosi incompleta, sobretot fitòfags, alguns depredadors, que habiten entre la vegetació viva o morta produeixen gales sobre certes plantes en les quals ponen els ous, com ara les gramínies, les oliveres i el tabac Inclou unes 1500 …
triaga
Farmàcia
Història
Antídot usat contra tota mena de metzines compost d’una gran quantitat d’ingredients (més de 300), en especial carn d’escurçó i espècies orientals, i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos (en grec Θηριαχἠ ‘medecina contra el verí dels animals’).
Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac s I La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació només podia ésser…
salsa

Diferents tipus de salses
Gastronomia
Mescla de productes comestibles, amb la participació important d’espècies, herbes i condiments diversos, de consistència líquida o pastosa, emprada per a acompanyar les viandes o els productes alimentaris per tal de fer-los més saborosos o d’incitar el desig d’ingerir-los.
De les moltes varietats de salses que existeixen, les més emprades als Països Catalans són l’allioli, la beixamel, l’escabetx, la maionesa, el romesco, la salsa blanca feta com la beixamel però sense llet i, eventualment, amb brou i adobada amb anxoves picades, tàperes, pebre, ceba i altres condiments, la salsa de tomàquet sofregit de ceba, polpa de tomàquet, oli i sal, la salsa picant al curry curry, la salsa ketchup salsa de tomàquet amb ceba, pebrot, sucre, mostassa, xampinyons, pebre, vinagre, etc, la salsa tàrtara feta amb rovell d’ou, oli, vinagre o llimona i altres condiments i la…
Consideracions sobre la fauna de peixos continentals de Catalunya
El gobi ibèric Gobio lozanoi és un ciprínid que habita a les conques del sud-est de França i a bona part de la península Ibèrica Descrit com a nova espècie l’any 2004, fins llavors les poblacions ibèriques havien estat considerades allòctones i pertanyents a l’espècie G gobio Adolf de Sostoa Actualment la fauna de peixos que habita les diferents masses d’aigües continentals a Catalunya és integrada per un total de 53 espècies, incloent les espècies més importants catàdromes és a dir, que des dels rius o les llacunes van a reproduir-se a la mar, anàdromes …
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’…
La paradoxa de les invasions en ocells
Un europeu que visiti Nova Zelanda es trobarà com a casa sentint el cant familiar del gran nombre d’espècies europees que els anglesos van introduir amb èxit a les illes des de mitjan segle XIX, com el tord Turdus philomelos , a la foto, la merla Turdus merula i el pinsà Fringila coelebs Daniel Sol La preocupació creixent per l’impacte que les espècies invasores causen sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes ha generat un interès cada vegada més gran per a entendre els mecanismes que regeixen les invasions Gran part d’aquest interès s’ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina