Resultats de la cerca

En temps de Sertori era plaça forta que seguia el seu partit, i resistí a les tropes de Pompeu fins l’any 73 aC Fou també el centre de la rebellió d’arevacs i vacceus contra els romans 56-55 aC En ésser romanitzada la Celtibèria, passà a ésser la Colonia Clunia Sulpicia , ciutat que fou cap del convent jurídic d’aquest nom a la Tarraconense Encunyà moneda celtibèrica i hispanoromana, de l’època de Tiberi, que fou el moment de la fundació de la ciutat romana A la darreria del segle III fou incendiada, i durant la invasió visigòtica, abandonada Se’n conserven ruïnes importants, entre les quals…

Situació Enterraments 2 i 5 d’aquesta necròpoli situada davant de l’església parroquial, al marge esquerre de la carretera ECSA - A Roig La necròpoli es troba emplaçada al tall del marge esquerre de la carretera local d’Enviny a Sort, just enfront de l’església parroquial del poble d’Enviny Mapa 33-10214 Situació 31TCG439963 Necròpoli Durant el mes d’agost del 1992 s’excavà amb caràcter d’urgència part d’aquesta necròpoli d’Enviny en total s’han exhumat 5 enterraments, que destaquen gairebé tots pel seu immillorable estat de conservació Podem distingir dues variants tipològiques de tomba a…

Els arqueociats formen un grup fòssil que apareix exclusivament en fàcies carbonatades del Cambrià Els seus esquelets calcaris, tant individuals com colonials, són ben coneguts L’esquelet, anomenat copa , té forma de con invertit o de cilindre de doble muralla interna i externa, connectada per mitjà d’envans o septes verticals radials que limiten un volum de secció anullar, anomenat interval la part basal presenta, generalment, una expansió amb fixacions en forma d’arrels Les dimensions del diàmetre solen oscillar entre els 10 i els 25 mm, i l’altura entre els 80 i els 150 mm…

Són emprats en el tractament de la fallida cardíaca congestiva Els glucòsids cardíacs tenen també una acció diürètica

Segons la forma poden ésser discòlits en disc no perforat, rabdòlits perforat i allargat i tremàlits en disc perforat Hom pot trobar-les en forma fòssil en roques d’origen marí

Les esponges o porífers tenen una gran importància en els ecosistemes bentònics marins Són els metazous d’estructura més senzilla sense teixits diferenciats, disposen de diferents tipus de cèllules especialitzades capaces de fer en conjunt totes les funcions animals L’entrada constant d’aigua a l’interior de les seves cavitats assegura l’arribada d’aliment i l’intercanvi de gasos L’espècie de la fotografia, Ircinia vanabilis , és corrent en els fons superficials del nostre litoral Enric Ballesteros El tipus dels porífers és un grup molt ben delimitat d’animals aquàtics, amb representants a…

Situació Aquest jaciment es troba a uns 700 m al N del nucli urbà de Torrefeta, en un camp de conreu lleugerament en pendent que mira a migjorn Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563248 Per anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera L-311 en direcció a Guissona fins a la cruïlla de Torrefeta, on prendrem una carretera veïnal que mor dins el nucli urbà Un cop a Torrefeta s’ha d’agafar el camí de la Font, que surt des del N del poble, i seguir-lo fins a la cruïlla del camí de Guissona, on ens desviarem a mà esquerra per un camí que ens deixa a uns pocs metres del tossal conegut com els “Fossassos…

Les cèllules fúngiques , és a dir, les cèllules dels fongs, són constituïdes, de dins enfora, pel nucli cellular la membrana nuclear, que delimita el nucli el citoplasma la membrana citoplasmàtica, i la paret cellular El nucli de la cèllula fúngica, com el dels protozous i el de les cèllules dels organismes superiors, conté ADN, on es troba la dotació genètica del microorganisme, a més d’ARN i diverses proteïnes La membrana nuclear és una estructura proteica que protegeix i delimita el nucli cellular impedeix que diversos elements del citoplasma hi penetrin El citoplasma de la cèllula fúngica…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…