Resultats de la cerca
Es mostren 551 resultats
formalisme
Lingüística i sociolingüística
Doctrina lingüística representada especialment per l’escola de Copenhaguen (Hjelmslev) i pels distribucionalistes nord-americans (Bloomfield, Harris) i aplicada a l’estudi exclusiu de la forma, entesa com a expressió, i de la qual és rebutjat el contingut, és a dir, el significat.
Tanmateix, la segmentació que practica suposa sempre un coneixement intuïtiu d’aquest darrer L’aparició del transformacionalisme ha ofegat els intents de renovació de les escoles formalistes
Antoni Caimari i Alomar
Música
Compositor mallorquí.
Vida Inicià la formació musical amb la pràctica pianística i l’audició analítica d’obres d’autors com F Chopin, L van Beethoven, F Mompou i J Cage Renuncià als estudis musicals acadèmics tradicionals i seguí una formació clarament autodidàctica Vers el 1958 començà a compondre La cinta magnètica i el piano foren els seus vehicles bàsics d’expressió, tant per la capacitat de reelaborar el material sonor de la primera com pel caràcter autosuficient del segon, trets que s’emmotllaven, també, a la seva reticència a actuar en públic Crucial en la seva formació i en la seva obra madura fou la…
bisbe
bisbe Consagració episcopal de sant Agustí de l’anomenat Retaule dels Blanquers (s XV) de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…
Les plumbaginàcies
Plumbaginàcies 1 Gasó Armeria alliacea a aspecte d’una inflorescència ben oberta x 1,5 b detall d’una de les flors amb la seva bràctea x 3 2 Limonium catalaunicum a roseta basal de fulles amb la nervació ben evident x 0,5 b aspecte d’una part de la inflorescència x 0,5 c detall d’una flor amb les seves bràctees amplament escarioses al marge x 5 3 Limonium girardianum a aspecte parcial de la inflorescència amb les flors densament disposades x 0,5 b grup de dues flors envoltades de bràctees x 4 c detall d’una sola flor, sense corolla x 5 Eugeni Sierra Són herbes o arbusts propis d’indrets…
Digestió i absorció dels glúcids
Els glúcids són ingerits majoritàriament en forma de polisacàrids i disacàrids, ja que els aliments no solen contenir quantitats importants de monosacàrids en forma pura La digestió química del midó, que està compost per nombroses molècules de maltosa, comença a desenvolupar-se en la cavitat bucal, quan el bol alimentari és atacat per la ptialina o amilasa salival , un enzim contingut a la saliva, que té la propietat de desdoblar aquest compost Aquest procés d’hidròlisi es desenvolupa, però, de manera incompleta, ja que, després de la deglució, que es produeix amb rapidesa després de mastegar…
escalada

Escalada
© Fototeca.cat-Corel
Escalada
Acció d’ascendir per un indret difícil, de pregona verticalitat, utilitzant els quatre membres per a progressar.
Hom pot diferenciar diversos tipus d’escalada atenent el material en què hom escala hom distingeix entre l’ escalada en roca , l’ escalada en glaç i l’ escalada mixta combinació de les dues anteriors segons la manera de progressar, hom distingeix entre l’ escalada lliure caracteritzada per l’ús exclusiu de mans i peus per a agafar-se a les preses i repenjar-se, alternativament, en la progressió, l’ escalada artificial en què el material collocat per l’home —pitons, fissurers, etc— facilita l’avançament en repenjar-hi el cos i l’ escalada combinada que presenta alhora trams d’…
taula

Taula
© Yolanda Santiago - Fotolia.com
Prehistòria
Monument prehistòric de la cultura talaiòtica, característic i exclusiu de Menorca, que consta d’una pilastra monolítica o pedra de suport, de secció rectangular molt allargada, que fa de suport a una gran llosa plana, rectangular, en posició horitzontal, una mica més ampla a la part superior.
El nom, d’origen popular, puix que la forma del monument correspon a una mena de taula de peu central, únic, molt alt, ha estat adoptat científicament La pedra de suport té alçades que normalment oscillen entre 2 i 3 metres, però pot arribar a 3,70 sa Torreta, Maó o a 4,20 Trepucó, Maó La pedra horitzontal pot arribar a 4 per 1,50 m, com a Talatí de Dalt Maó o a 3,80 per 1,20, com a Torralba Alaior, bé que normalment són una mica més petites Totes dues lloses són ben treballades, llises, amb els caires vius Les taules són voltades d’un recinte gairebé sempre en forma de ferradura, construït…
dret de gents
Dret
Dret romà
Conjunt de normes aplicables a tots els homes lliures a l’antiga Roma, tant ciutadans com estrangers o pelegrins, format per institucions comunes a tots els pobles, nascudes de la raó natural, enfront del dret civil (ius civile) o quiritari, exclusiu de Roma i dels seus ciutadans.
Basant-se en aquest dret, s’han desenvolupat les normes del dret internacional contemporani
barretina
barretina vermella plegada plana
© Fototeca.cat
Indumentària
Lligadura de llana o d’estam en forma de bossa.
Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…
Palau dels Peguera o de Berga
Art romànic
Situació Façana del palau, tal com és avui, amb les parts medievals, afegides per construccions modernes Luigi Es coneix com a Palau dels Peguera o de Berga, una mansió senyorívola situada a la plaça de Sant Joan, davant l’església del mateix nom, al bell mig de la ciutat de Berga Aquest palau figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04,6 — y 62,1 31 TDG 046621 Malgrat que ha estat remodelada en força ocasions en l’actualitat la planta baixa és ocupada per un bar i els pisos són habitats, conserva encara restes evidents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina