Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
guerra de Granada

La rendició de Granada (1882), oli de Francisco Pradilla
Història
Conjunt de campanyes (1481-92) portades a terme pels Reis Catòlics per tal d’annexar-se el regne de Granada.
Afavorida per les baralles constants dels nassarites guerra civil entre Muley Hacen, el Zagal i Boabdil, l’empresa, però, no fou pas fàcil ultra la possibilitat de recaptar l’ajuda africana, Granada posseïa places gairebé inexpugnables i una població nombrosa Els Reis Catòlics aconseguiren de Roma la declaració de croada i la finançaren amb préstecs jueus, i àdhuc amb el producte de la venda dels captius Després d’un seguit de victòries Lucena, 1483 Ronda, 1485 Loja i Monclín, 1486 Còrdova i Màlaga, 1487 Baza, 1489, el 1490 únicament la capital era musulmana, i després de dos anys de setge…
butà
Química
Alcà present en el gas natural i en el petroli.
El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’explosió, per raó…
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o castanyola…
al·lè
Química
Hidrocarbur insaturat, gasós, inflamable, inestable, que es liquida a -34,5°C i es congela a -136,5°C, de temperatura crítica 120°C.
És obtingut per acció del zinc en pols sobre el 2,3-dicloropropè, per piròlisi de l’isobutilè o per electròlisi dels itaconats, i és utilitzat com a intermediari Es copolimeritza amb l’etilè, el propilè i l’estirè i dóna amb els diborans copolímers pirofòrics Reben també la designació genèrica d' allens tots els hidrocarburs que, com l’allè, tenen dos enllaços dobles cumulats Els allens són obtinguts per deshalogenació o per d’altres reaccions d’eliminació de composts adequats a partir de composts α-cloroacetilènics i de reactius de Grignard, i per piròlisi En presència de bases fortes s’…
alabastre

Mineral d’alabastre
Escultura
Mineralogia i petrografia
Varietat de guix en forma d’agregat finament granat, compacte i translúcid.
Rep aquest nom només quan és de color blanc pur Com a material escultòric, ha estat molt utilitzat en totes les èpoques perquè és fàcil de treballar i perquè resulta molt vistent La seva utilització és característica d’uns tallers anglesos de les regions de Nottingham, de York i de Londres de mitjan s XIV a la darreria del XV Llur producció relleus policromats d’uns 30-50 cm i petites imatges fou objecte d’un intens comerç per tota la Gran Bretanya i pel continent Escultura d’ alabastre , obra de Guglielmo Pugi 1890 A Catalunya, les pedreres de Beuda Garrotxa i les de Sarral Conca de Barberà…
cercle d’altures iguals
Transports
Lloc geomètric dels punts de la Terra des dels quals, en un mateix instant, hom veu un astre a una mateixa altura.
En representar-lo a l’esfera terrestre hom obté una circumferència menor que té per centre la projecció geomètrica de l’astre és a dir, el pol d’illuminació o punt astral i per radi la distància zenital La latitud i la longitud del centre seran iguals, respectivament, a la declinació i a l’horari a Greenwich de l’astre En la pràctica, en navegació astronòmica cal evitar d’observar astres que puguin donar-nos una distància zenital i, per tant, un radi del cercle d’altures massa petit recta daltura El cercle d’altures té, des del punt de vista nàutic, una gran importància, perquè en prendre l’…
base morfològica
Lingüística i sociolingüística
En la descripció d’una llengua, forma presa com a punt de partida per a obtenir les altres formes d’un paradigma de flexió o d’una família de derivació.
Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta…
ànec collverd
Ànec coll-verd, mascle i femella
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície.
El mascle té el cap i el coll verds, i la femella és bruna tots dos tenen el mirall morat Viu prop de l’aigua, tant en la dolça com en la dels estuaris Es troba a tot l’hemisferi nord, i cria a tot arreu, preferentment als països nòrdics És freqüent als Països Catalans, on hiverna És l’espècie més coneguda i l’arrel de moltes races domèstiques, entre d’altres l’ ànec de Rouen , d’origen francès, amb el nom de la ciutat d’on procedeix És explotat per la seva carn, exquisida i abundant, malgrat el lent engreix als 6 mesos arriba a pesar 2,5-3kg L’ ànec d’Aylesbury , per una mutació de l’ànec de…
Giovanni Battista Pescetti
Música
Compositor italià.
Alumne d’A Lotti a Venècia, el 1725 estrenà la seva primera òpera, Nerone detronato , i al llarg dels anys següents les seves obres per a l’escena foren representades en diversos teatres italians amb un èxit notable El 1734 es traslladà a Londres, on fou nomenat director del Convent Garden 1737 i del King’s Theatre 1738 De tornada a Itàlia, ocupà el lloc de segon organista de Sant Marc a Venècia 1762, càrrec que mantingué fins a la seva mort Pescetti és autor d’una vintena d’òperes, caracteritzades per un estil fàcil, entre les quals destaquen Gli Odii delusi dal sangue 1728 -escrita en…
Giovanni Della Casa
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fou comissari polític a Florència 1540, degà de la Cambra Apostòlica 1542 i nomenat —tot i que havia escrit els llicenciosos Capitoli del Forno — arquebisbe de Benevent 1544 Nunci apostòlic a Venècia i secretari d’estat de Pau IV, desplegà els seus grans dots diplomàtics, però no arribà mai a cardenal Escriví versos llatins, oracions i unes Vides , però la seva fama és deguda al Galateo i a les Rime El Galateo 1550-55 parteix del Cortegiano de Castiglione, però no en té ni l’amplitud ni la profunditat ètica És un llibre de costums i normes de comportament social, escrit en prosa precisa i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina