Resultats de la cerca
Es mostren 884 resultats
Bissaürri
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la zona axial pirinenca, a la vall de Benasc.
El terreny és molt muntanyós té, com a principals accidents, un conjunt de serres que s’enlairen per damunt dels 1500 m serra d’Urmella, muntanyeta de Gavàs, entre les quals hi ha petits barrancs torrent d’Urmella, riu de Gavàs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera Gran part dels conreus són prats Els boscs i el matollar ocupen una part considerable del terme El blat havia estat un dels conreus tradicionals, però ha deixat pas al farratge alfals, trepadella, trèvol i prats de sega Al regadiu es fan hortalisses i patates L’activitat ramadera es concentra…
Glarus
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa que s’estén pel vessant septentrional dels Alps del mateix nom.
La capital és Glarus 5 600 h est 1994 És una regió muntanyosa que comprèn la conca del riu Linth i els seus afluents, fins al llac de Wallensee El relleu és format per un seguit de cadenes calcàries que separen la vall del Linth de la de l’alt Rin i que culminen en el Tödi, amb 3 623 m d’altitud La població, de llengua alemanya, hi és escassa i es manté pràcticament estacionària En l’agricultura, predominen el farratge i les pastures, base d’una important ramaderia bovina L’economia es basa, però, en una indústria tèxtil de llarga tradició És important la producció d’energia hidroelèctrica El…
Escaró

Municipi
Municipi del Conflent, que comprèn la vall Marçana, a la dreta de la Tet.
El terme, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional, al vessant dels puigs de les Tres Estelles 2099 m alt i de la Segalissa 1808 m Prop del coll de la Llosa i prop del poble d’Aituà, hi ha un important grup de mines de ferro —un dels principals de la zona del Canigó— que han estat explotades fins el 1963, amb especial intensitat els darrers anys També hi ha mines de fluorita, localitzades al NE d’Escaró i que hom explota des del 1958 un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la Bastida d’Oleta L’activitat agrícola és minsa unes 30 ha de…
vall d’Hostoles

Aspecte de la vall d'Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la…
mandioca
Botànica
Agronomia
Alimentació
Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.
Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i, juntament amb…
Sant Pere dels Forcats
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a l’extrem est de la comarca, que pertany a la conca de la Tet.
Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet que constitueixen el límit septentrional del terme, i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases 2 711 m alt, límit meridional El sector muntanyós és boscat A la plana hom conrea cereals 16 ha, de sègol, civada, ordi i blat, 7 ha d’hortalisses i n'hi ha 142 d’ocupades per prats i farratge la ramaderia és integrada per 130 caps de bestiar boví, aprofitats per a cria i per a llet Ha adquirit importància el turisme d’estiueig i hivernal El poble 108 h agl 1982, santperencs 1 571 m alt és aturonat…
la Llaguna

Municipi
Municipi del Capcir, situat a la capçalera de la Tet i estès al llarg de la riba esquerra del riu, des de prop de l’estany de la Bullosa fins a Montlluís i a l’altiplà de la Quillana (coll de Castelló, 1 720 m), que comunica l’Alta Cerdanya amb el Capcir i el Llenguadoc.
La zona forestal i els pasturatges ocupen una bona part del terme hi ha una serradora, que produeix material d’embalatge i fusta de pi La superfície agrícola és de 177 ha dedicades a hortalisses 9 ha, cereals 34 ha, sègol i pastures i farratge 128 ha Hi ha 200 caps de bestiar boví i 5 equins La llet és comercialitzada per la cooperativa d’Er Els esports d’hivern un petit equipament des del 1972 i sobretot l’estiueig hotels i residències secundàries de gent del Rosselló i de Tolosa han donat un nou impuls a l’economia Al ras de la Quillana hi ha l’aeròdrom de Montlluís-la Quillana…
Vallestàvia
Vallestàvia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, en contacte amb els Aspres rossellonesos, que comprèn la vall mitjana del riu de Lentillà, entre els termes de Vallmanya i de Finestret.
La serralada que uneix el coll de Montportell 1 182 m alt i el serrat del Ginebre separa aquest municipi de la vall de Glorianes la línia de crestes que uneix el puig dels Bessós 1 731 m alt, contrafort oriental del Canigó, amb el roc de Jocavell 1 326 m i el coll de les Cireres, el separa de la vall de Llec El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall i la superfície agrícola es limita a 20 ha 2 d’arbres fruiters pomeres i pereres, 1 de vinya, 2 d’hortalisses i 15 de pastura i farratge El cens ramader és de 447 caps d’oví, 101 de cabrum i 15 de boví Hom ha installat una…
Trevillac
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Conflent.
El terme comprèn, a l’est, la capçalera de la vall de la riera de la Craberissa, als vessants meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet coll de Sant Joan, 807 m alt coll de les Colomines, 699 m alt, i, a l’W, més enllà del coll de les Alzines, l’altiplà de Saquera i els seus vessants fins a l’Adasig, on hi ha els antics castells de Saquera i de Rocaverd La superfície agrícola es limita a 319 ha, amb predomini absolut de la vinya 292 ha, 254 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior i, a més, 17 ha de pastures i farratge, 5 ha de cereals, 3 d’…
plana d’en Bas
El poble de Joanetes a la plana d’en Bas
© Fototeca.cat
Plana de la Garrotxa, situada al sud d’Olot, l’eix longitudinal de la qual té una direcció aproximada nord-sud, seguida pel Fluvià, que la travessa.
D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la barrera produïda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina