Resultats de la cerca

Caçadors i agricultors, fins al principi del s XX practicaven el conreu altern molts camps romanien anys en guaret, vivien en cabanes de terra actualment en blocs d’edificis de dues o més peces, amb teulada punxeguda i utilitzaven eines agrícoles de fusta Les dones fan gerres de fang sense torn

Durant el s XIX els pincs catalans arribaren a efectuar transport a les Antilles

Cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, i s’especialitzà en història, llengua i literatura àrabs El 1968 es doctorà amb la tesi Valencia en la época de Juan I , publicada el 1974, un treball que és la seva principal aportació de recerca històrica Fou professor numerari de geografia i història a l’Escola Universitària del Professorat d’EGB de València des del 1964, i més tard obtingué la càtedra de les esmentades matèries Així mateix, exercí com a professor encarregat de curs, professor encarregat de càtedra i professor adjunt de llengua i literatura…

La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla aigua i l’…

El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge llana llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides molt diverses…

Es forma quan els cristalls de glaç arriben al nivell de congelació a causa del moviment d’ascendència ciclònic Es distingeixen diferents tipus de cirrus cirrus pròpiament dit, cirrostratus i cirrocúmulus

Organització cellular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians a flagel b collar flagellar c nucli d vacúols contràctils e partícules nutritives Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són organismes flagellats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagellats Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines Existeixen espècies unicellulars i espècies colonials, lliures i fixes No presenten plasts, si exceptuem els…

Consisteix en un regle proveït de diverses escales graduades, que duu, a més, un petit regle també graduat, desplaçable respecte al regle principal mitjançant unes ranures i uns encaixos adequats, i un cursor transparent, també desplaçable, proveït d’una o més ratlles verticals molt fines Totes les escales són logarítmiques, llevat d’alguna d’especial El principi en què es basa el regle de càlcul és la teoria dels logaritmes, de manera que per a multiplicar dos nombres, de fet hom suma dos segments graduats logarítmicament, i la divisió, anàlogament, consisteix a fer la…