Resultats de la cerca

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna 2003, El blanc…

Cursà estudis de comerç i fou professor mercantil i censor jurat de comptes Parallelament, desenvolupà una tasca cultural rellevant en el camp del teatre i la literatura infantils Molt vinculat a la revista Cavall Fort , en formà part del consell de redacció des de la seva creació 1968-88, i fou també director del Cicle de Teatre per a nois i noies de la revista 1968-83 President del patronat de la Fundació Folch i Torres, dirigí les colleccions de teatre infantil “Taller de Teatre” i “Teatre, joc d'equip” de l'editorial La Galera, i coordinà la revista de literatura infantil Faristol 1992-93…

S’inicià a set anys al teatre Romea, del qual formà part del repartiment habitual fins a arribar a protagonista Durant la temporada 1929-30, a la Gran Companyia Catalana, coincidí amb l’actor Pere Gener, amb el qual es casà i el 1931 formaren la companyia Jofre - Gener El seu repertori fou interpretat per tot Catalunya, amb obres com ara Julieta, filla única 1931 de Josep Maria Folch i Torres Siete mujeres 1941 de Leandro Novarro i Adolfo Torrado i Un marido a precio fijo 1945 de Luisa María Linares A mitjan dècada del 1940 ingressà en el camp del doblatge, contractada pels…

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze 1926, la més…

Obrí al públic el 7 de febrer de 2015 Té la seu en dos casals gòtics de la ciutat, la casa Mora i la casa Nadal del carrer de Montcada, que anteriorment havien allotjat el Museu Barbier-Müeller d’Art Precolombí  1997-2012, el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona  1982-2008 i el Museu del Disseny de Barcelona  2008-12 De caràcter etnològic, la part dedicada a exposicions permanents és dividida en quatre seccions Àfrica, Àsia, Amèrica Amèrica del Sud i Central i Oceania Hi ha també un espai dedicat a exposicions temporals Les peces exposades provenen principalment de la collecció de la…

Filla de Pere Coromines i germana de Joan Coromines , es llicencià en cirurgia i medicina a Barcelona 1934 Del 1936 al 1938 la Generalitat de Catalunya l’anomenà metge de guarderies Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià, primer a París, on es diplomà com a puericultora per la Facultat de Medicina 1939 i després a l’Argentina fins que el 1944 tornà a Madrid, per realitzar el curs de doctorat, i l’any següent a Barcelona El 1947 aconseguí una beca del govern espanyol i estudià psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres Hi descobrí la psicoanàlisi i la possibilitat de…

A divuit anys ja colleccionava cartells, que exposà al Cercle de Sant Lluc el 1901 Deixeble de l’acadèmia Galí, ja hi protegí algun dels seus companys, com el mexicà Francisco Goitia Descobrí i colleccionà importants peces romàniques i gòtiques, motiu pel qual mantingué una constant rivalitat amb Joaquim Folch i Torres, que representava els interessos del museu de Barcelona Sobresortí, però, especialment per la seva collecció de pintura catalana moderna, començant pels modernistes Rusiñol, Casas, passant pel postmodernisme Canals, Mir, Nonell, Pidelaserra, Picasso i acabant amb…

Els contendents foren, d’una banda, l’exèrcit del califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, que resultà derrotat, i de l’altra, una coalició de reis peninsulars —Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra—, cavallers hispanocristians i croats ultrapirinencs Amb el consentiment d’Innocenci III foren convocats els diversos prínceps cristians a la croada contra els almohades Concentrats a Toledo, els cristians sortiren el 21 de juny en direcció al port de Muradal, al cim de Sierra Morena, prop de Despeñaperros, i, havent pres diverses fortaleses pel camí, arribaren a l’…

Vida Fill d’un farmacèutic, estudià aquesta disciplina i també dret abans de materialitzar la seva passió pel cinema El seu cunyat fou Miguel Ángel Puche, gerent de Voz de España i fill del realitzador Pedro Puche Després d’obtenir el títol d’operador de cabina, fou contractat com a ajudant de so als estudis Kinefon El 1957 fundà l’empresa Urania Films, però per poder produir es va vendre a terminis una sala d’exhibició que tenia a Terrassa per aquesta raó Sendas marcadas Huellas del destino , 1958, Joan Bosch fou un film d’episodis Soci del laboratori Cinematiraje Riera, aspirava a dirigir…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, compartí moltes primeres ascensions amb Lluís Estasen Durant les dècades de 1920 i 1930 feu diversos cims dels Alps i de les Dolomites Fou promotor dels esports d’hivern als Pirineus i guanyador de nombroses proves d’esquí a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol guanyà la medalla de plata a la Copa Puigmal 1921, la Copa de Fons de Ribes de Freser 1924 i la Copa Rei Alfons XIII en els Campionats d’Espanya de fons 1929 El 1930 participà en el IV Congrés de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme Juntament amb Ignasi Folch…