Resultats de la cerca
Es mostren 1460 resultats
fort Marlborough

Aspecte de la muralla del fort Marlborough
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Història
Antic fort complementari del castell de Sant Felip, dins el terme des Castell (Menorca), bastit el 1710, en època anglesa, damunt la cala de Sant Esteve.
Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough
Castell d’Albet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Malgrat que la vila d’Albet és coneguda des del 914, el seu castell no és documentat fins al segle XII Fou donat per Ermengol VII a Bernat Sanç el 1159 No apareix més en la documentació Devia ser una fortificació força secundària, propera a l’església de Sant Martí d’Albet, que presideix aquest petit nucli de la vall de Castellbò El seu paper estratègic inicial seria el de protegir l’antic camí cap al Pallars
Força de Ro (Sallagosa)
Art romànic
Pocs documents es refereixen a aquesta fortalesa situada al poble de Ro, de la qual no es veu actualment cap vestigi Al desembre del 1183, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó concedí llicència a Ponç de Lillet per a construir a Ro una fortificació de terra i de pedra, a condició que aquesta força forciam fos tinguda en nom del monarca i dels seus successors Més tard, el 1205, és consignada de nou la forcia in Arrono
fort de la Guàrdia
Història
Gran fortificació de Prats de Molló (Vallespir), que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa.
En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia , testimoniada ja el segle X
Charles Augustin de Coulomb
Física
Físic francès.
Enginyer militar, dirigí els treballs de fortificació a la Martinica, Rochefort i Cherbourg Fou membre de l’Académie des Sciences 1784 En esclatar la Revolució 1789, abandonà els càrrecs públics i militars La seva obra, agrupada en set memòries, conté els fonaments de la teoria electroestàtica i del magnetisme que més tard desenvoluparia Poisson donant-los llur forma matemàtica En aquests treballs estudià la polarització i la noció de moment magnètic i formulà la llei de l’electroestàtica llei de Coulomb
Juan Fernández de Heredia
Història
Governador d’Aragó almenys des del 1480 i lloctinent general de Catalunya (1495-96).
Com a governador dugué a terme la fortificació de la frontera, sobretot a Jaca i Aïnsa Durant la lloctinència, continuà, en va, les gestions iniciades pel seu antecessor, Lanuza, per a convocar un parlament que votés un subsidi per a fer cara al perill turc finalment el rei convocà corts a Girona i Tortosa, després de les quals fou confirmat en el càrrec Cessà, però, al cap de poc temps Pot ésser identificat amb Juan Hernández de Heredia i de Bardaixí, primer comte de Fuentes 1508
Castelló de les Eres (Montferrer i Castellbò)
Les Eres, avui un despoblat a l’obaga de la vall de Castellbò, tenia una fortificació, tal com consta en un document del 1080 “ et illo castellone quod ibidem prope est” La vila d’Eres és coneguda des de l’any 1001 o 1003 i fou, com tots els pobles de la vall, part integrant del vescomtat de Castellbò En l’actualitat no hi ha vestigis de l’existència del castelló, que devia protegir el poblet de Sant Vicenç de les Eres, supeditat modernament a Turbiàs
Castell de Rocamora (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situat a una alçada vorejant els 2 000 m, i a prop de la fortificació fronterera pallaresa de Muntaner, el lloc de Rocamora fou una possessió d’Arnau Mir de Tost, que el rebé en feu del bisbe d’Urgell, segons consta en una relació datada el 1046 Formà part del grup de fortificacions del vescomtat de Castellbò que Ermengol VIII cedí el 1159 al bisbe Bernat Sanç arran de les disputes amb Arnau de Castellbò Més tard el lloc fou unit a la batllia de Guils
Torre de l’Espanyol
Art romànic
Aquesta torre donà origen i nom al poble Se’n té referència per primera vegada l’any 1175, en què el rei Alfons el Cast donà a Espanyol de Prades la torre d’Alboçalaz, antic nom de la fortificació Al principi del segle XIII, abans del 1210, l’indret s’integrà als dominis de la comanda templera d’Ascó El 1317 passà als hospitalers, que en foren senyors fins al segle XIX Al poble de la Torre de l’Espanyol no es conserven vestigis de la torre
Marc Olives
Advocat fiscal i patrimonial de Menorca.
Doctor en drets Defensà la jurisdicció reial contra l’eclesiàstica, defensa que li reportà censures i excomunicacions Finançà part de les obres de fortificació de Ciutadella i de Fornells Escriví, en defensa de l’exempció de drets del càrrec d’advocat fiscal de Menorca 1666, un informe demanant al rei la gràcia per a Menorca de l’estanc de tabac 1666 i un Memorial de la Universitat General de Menorca contra el sistema d’insaculació implantat el 1655 pel governador de l’illa sd
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina