Resultats de la cerca

Enginyer militar, dirigí els treballs de fortificació a la Martinica, Rochefort i Cherbourg Fou membre de l’Académie des Sciences 1784 En esclatar la Revolució 1789, abandonà els càrrecs públics i militars La seva obra, agrupada en set memòries, conté els fonaments de la teoria electroestàtica i del magnetisme que més tard desenvoluparia Poisson donant-los llur forma matemàtica En aquests treballs estudià la polarització i la noció de moment magnètic i formulà la llei de l’electroestàtica llei de Coulomb

Mapa dels castells i les edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300 MLI Ramos Àger Vila d’Àger Castell d’Àger Torre de Sanui Castell de la Régola Torre d’Agulló Castell de Corçà Castell de Millà Torre o castell dels Masos de Millà o Torre dels Moros Torre de Fontdepou Casa forta del mas del Rei Vilatge de Conill Castell i vilatge de Sant Llorenç d’Ares Castell de la Pertusa Casa forta de les Conclues o de Portaclusa Castell de Claramunt Castell de Pedra Torre i necròpoli del Negre Castell i vilatge de Colobor Castell de Cas Castell de Montesquiu Castell i vilatge de Montlleó…

Situació Restes encara notables situades en un lloc dominant de la vall de Bellestar ECSA – A Villaró Aquest castell es troba a la part alta de la vall de Bellestar, des d’on es domina tota la part baixa de les valls d’Aravell, de Bellestar i els termes de Montferrer i Arfa Mapa 34–10215 Situació 31TCG702948 Des de Bellestar —on s’arriba desviant-se per un trencant a la dreta de la carretera que porta a Castellbò— cal prendre una pista forestal, en força bon estat, que s’enfila al cap de la vall aquesta comença darrere mateix de l’Escola de Capacitació Agrària Campmajor és el despoblat que hi…

Situació Aspecte de Lo Fòrt, on es conserven murs de l’antic castell en bona part aprofitats per les cases que s’hi construïren més tardanament ECSA - A Roura La vila de Caudièrs de Fenolhet és situada sobre la riba dreta de la Bolzana, al N de la comarca El seu terme municipal limita amb la vall de la Santa Creu Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′52″ N - Long 2° 22′37″ E Caudièrs de Fenolhet és a uns 11 km a l’W de la vila de Sant Pau de Fenolhet per la carretera D-117 PP Història El lloc de Caudièrs és mencionat en la documentació des de l’any 1011, car en una butlla atorgada pel papa Sergi…

Aquesta torre donà origen i nom al poble Se’n té referència per primera vegada l’any 1175, en què el rei Alfons el Cast donà a Espanyol de Prades la torre d’Alboçalaz, antic nom de la fortificació Al principi del segle XIII, abans del 1210, l’indret s’integrà als dominis de la comanda templera d’Ascó El 1317 passà als hospitalers, que en foren senyors fins al segle XIX Al poble de la Torre de l’Espanyol no es conserven vestigis de la torre

Com a governador dugué a terme la fortificació de la frontera, sobretot a Jaca i Aïnsa Durant la lloctinència, continuà, en va, les gestions iniciades pel seu antecessor, Lanuza, per a convocar un parlament que votés un subsidi per a fer cara al perill turc finalment el rei convocà corts a Girona i Tortosa, després de les quals fou confirmat en el càrrec Cessà, però, al cap de poc temps Pot ésser identificat amb Juan Hernández de Heredia i de Bardaixí, primer comte de Fuentes 1508

Doctor en drets Defensà la jurisdicció reial contra l’eclesiàstica, defensa que li reportà censures i excomunicacions Finançà part de les obres de fortificació de Ciutadella i de Fornells Escriví, en defensa de l’exempció de drets del càrrec d’advocat fiscal de Menorca 1666, un informe demanant al rei la gràcia per a Menorca de l’estanc de tabac 1666 i un Memorial de la Universitat General de Menorca contra el sistema d’insaculació implantat el 1655 pel governador de l’illa sd

Les Eres, avui un despoblat a l’obaga de la vall de Castellbò, tenia una fortificació, tal com consta en un document del 1080 “ et illo castellone quod ibidem prope est” La vila d’Eres és coneguda des de l’any 1001 o 1003 i fou, com tots els pobles de la vall, part integrant del vescomtat de Castellbò En l’actualitat no hi ha vestigis de l’existència del castelló, que devia protegir el poblet de Sant Vicenç de les Eres, supeditat modernament a Turbiàs

Situat a una alçada vorejant els 2 000 m, i a prop de la fortificació fronterera pallaresa de Muntaner, el lloc de Rocamora fou una possessió d’Arnau Mir de Tost, que el rebé en feu del bisbe d’Urgell, segons consta en una relació datada el 1046 Formà part del grup de fortificacions del vescomtat de Castellbò que Ermengol VIII cedí el 1159 al bisbe Bernat Sanç arran de les disputes amb Arnau de Castellbò Més tard el lloc fou unit a la batllia de Guils