Resultats de la cerca

Estudià la carrera de magisteri Collaborà, entre altres revistes, a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Veu del Montserrat i Joventut Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, hi obtingué nombrosos premis i en fou mantenidor els anys 1903 i 1904 La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat Cal destacar Poesies 1887, aplec de poemes premiats en diferents certàmens Simfonies poemàtiques 1898 i La nit a Montgrony 1905 la miscellània Lo trobador català 1892, un llibre de lectura destinat a les escoles de Catalunya, reeditat amb continuïtat i que…

Fou forjador i mestre d’obres Fou membre 1874-75 i secretari 1874 de la societat La Jove Catalunya Collaborador de La Renaixença des del 1871, feu els primers passos poètics en certàmens d’arreu de Catalunya, on obtingué diverses distincions Especialment intensa fou la seva participació als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber per les violes del 1878 i el 1890 i la flor natural del 1889 També hi obtingué dos premis extraordinaris, sis accèssits i en fou mantenidor els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915 La seva producció, que inclou poesia èpica i lírica i…

Feu estudis de pilot de vaixell, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on fixà la residència Casat 1860 amb la poeta Victòria Peña , ocupà un càrrec administratiu important a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante Inclòs per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous 1858 i a Los trobadors moderns 1859, fou mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, així com dels del 1864, el 1871 i el 1885, i president honorari el 1908 hi obtingué diversos premis 1865, 1867 La seva obra poètica es publicà en diverses revistes catalanes, especialment en Lo Gai…

Pràcticament autodidacte, el 1960 es presentà a l’Ateneu Barcelonès El 1974 es traslladà a Samalús, on residí i treballà habitualment Per aquest motiu i per la seva admiració per Ramon Garriga i Boixader fou conegut com l’ Ermità de Samalús II Des del 1992 tingué a casa seva una exposició permanent de la seva obra escultòrica Feu diverses exposicions a Barcelona i participà en mostres collectives a Montecarlo i Sardenya Amb expressivitat i esquematització de les formes, conreà especialment l’escultura animalística i molt concretament la dels mussols  Foren molt populars els calendaris…

Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978,  Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-69 Ordenat el 1960, fou missioner al Perú 1964-69, experiència que reflectí a la novella El denari del profeta 1988 D’ençà del seu retorn a Mallorca es dedicà a la problemàtica derivada de la marginació social Militant d’esquerres des del 1973, fou president d’ERC a les Balears 1988-92 És autor de llibres de poemes, com Dos pams d’home 1971, premi Ciutat de Manacor 1970, de poesia eroticoamorosa, i novelles, entre les quals, a més de l’esmentada, Camí de Coix 1979, premi Ciutat de Palma,  Mamilla, encara 1984, premi Andròmina, psicològica i…

Feu la carrera d’enginyer i fou dibuixant a L’Espanya Industrial i catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Publicà els primers poemes catalans entre els quals cal esmentar Al geni català i A l’Empordà a La Corona de Aragón  i a El Conceller , de Víctor Balaguer, i li’n foren inclosos quatre a Los trobadors nous Guanyà l’englantina dels primers Jocs Florals de Barcelona 1859 pel poema Són ells Desembarc dels almogàvers en Orient que fou traduït de seguida al castellà per Florenci Janer, i s’hi destacà fins el 1878, any en què fou proclamat mestre en gai…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, exercí la carrera d’advocat, especialitzat en dret mercantil Començà publicant traduccions dels clàssics Horaci, Marcial, Anacreont i de poetes romàntics Victor Hugo, Leopardi, Puixkin a La Barretina , Lo Gai Saber  i La Gramalla , amb les quals volia assenyalar el camí del classicisme per a la poesia catalana, que ell mateix exemplificà en els pocs poemes que compongué, especialment a Ardua sentenza 1880, influït per Leopardi i clar exponent de la crisi del Romanticisme La seva activitat crítica, iniciada dins aquest moviment, el…

Participà assíduament als Jocs Florals, on el 1965 fou proclamat Mestre en Gai Saber Collaborà a La Tralla , Fornal  i El Poble Català de Tolosa Llenguadoc Escriví poesia, que aplegà en els volums Cant a la vida 1918, Ritmes sentimentals 1925, La rel 1929 —una selecció de la seva obra lírica—, Amb l’infinit a les mans 1936 i Caps de brot 1966, on recollí una tria de les millors poesies ja publicades més algunes d’inèdites La seva poètica recull la precisió estilística de l’herència noucentista i se situa sobretot en la línia més moralista de Josep M López-Picó Publicà també els…

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà…