Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
apostòlic | apostòlica
Història
Membre de la facció extrema de l’absolutisme espanyol des del 1823 fins al començament de la primera guerra Carlina.
El nom deriva probablement de l’hàbit d’anomenar junta apostòlica determinades reunions de clergues per a repartiment de tributs, etc aquest mateix nom de junta apostòlica fou adoptat per una junta constituïda a Galícia el 1820 per a lluitar contra el règim constitucional Una altra junta apostòlica devia ésser un dels organismes dirigents dels grups absolutistes que, des del 1823, començaren a manifestar la seva hostilitat contra la moderació de Ferran VII i a coordinar l’acció d’una sèrie de societats secretes, de composició bàsicament clerical, esteses per tota la península Ibèrica…
Hipòlit de Santper i Gordejuela
Historiografia
Historiador.
El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne 1666, assessor del batlle general de València 1673, capellà d’honor de Carles II 1678, procurador general de l’orde de Montesa 1680 i jutge apostòlic de la nunciatura És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més important…
Jacint Oliver de Boteller i Saragossa
Història
Fill de Gregori Oliver de Boteller i de Jordà-Curto.
Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre…
castedat
Filosofia
Virtut que ordena la conducta sexual.
En el matrimoni comporta la configuració de la sexualitat segons una integració plena i personal del subjecte envers l’altre cònjuge Fora del matrimoni significa la renúncia conscient a l’acte sexual i a aquelles accions que s’hi orienten intrínsecament Les diverses religions i cultures han motivat diferents valoracions i pràctiques d’aquest hàbit moral la castedat fou ja en el món antic un valor social i religiós Però fou en el cristianisme on cristallitzà amb força i arribà a ésser objecte de vot per motius religiosos exemple de Jesús, dedicació apostòlica, contemplació, etc En la teologia…
Vicent Nadal i Sanxo
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Prengué l’hàbit dominicà el 1604 i fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València S’interessà, igualment, per les llengües llatina, grega, hebrea i àrab, i també per la teologia Escriví diversos volums en llatí sobre la història de l’orde de Sant Domènec i un tractat sobre geografia Tratado de geographía , conservat actualment a la Biblioteca Universitària de València, núm 1523 del catàleg de Gutiérrez del Caño, que també restà manuscrit Tampoc no arribaren a les premses dos treballs seus en castellà Historia del Real Convento de Predicadores de la ciudad de Valencia i unes…
Antoni Pont
Cristianisme
Eclesiàstic.
Vestí l’hàbit trinitari a ciutat de Mallorca 1518 i completà estudis a Lleida, d’on fou professor d’arts i consultor del bisbe de Lleida fins el 1552 Durant aquests anys desplegà una gran tasca apostòlica, sobretot en la predicació, i meresqué el sobrenom d' apòstol de Catalunya Entre el 1553 i el 1567 fou ministre dels convents trinitaris de Mallorca i després de Morvedre El 1567 fou ministre del convent de Lleida, i de Mallorca a partir del 1577 Felip II el féu cavaller de competències del regne de Mallorca Fou nomenat arquebisbe d’Oristany Sardenya, però morí sense haver-ne pres possessió…
Aparell respiratori

La caixa toràcica, amb els pulmons i el cor
Patrick J. Lynch i C. Carl Jaffe (CC BY 2.5)
L’ aparell respiratori es compon d’un conjunt d’estructures la finalitat primordial de les quals és permetre a l’organisme d’obtenir un element vital, l’oxigen que necessiten les cèllules per a mantenir llur activitat, com també d’eliminar el diòxid de carboni, un producte residual d’aquesta activitat Aquesta funció es realitza amb la introducció d’aire atmosfèric en l’organisme per mitjà d’una sèrie de conductes, les vies respiratòries, fins a atènyer els pulmons En aquests òrgans hi ha una xarxa fina i extensa de vasos circulatoris a través de la qual es produeix un intercanvi de gasos…
Preparació per l’abandó del tabaquisme
És recomanable que durant el període que transcorre entre la decisió de deixar de fumar i la data fixada per a fer-ho s’adoptin algunes mesures destinades a facilitar l’abandó del tabac Primer de tot, sol ésser útil que el fumador comenci per conèixer i controlar el seu propi hàbit de fumar, evitant encendre els cigarrets d’una manera automàtica En aquesta fase prèvia, l’objectiu bàsic és discernir si quan fuma hi ha motius que l’indueixen a encendre el cigarret o bé si aquest acte el fa de manera reflexa D’aquesta manera, si bé durant aquest període el fumador continuarà fumant, només…
Pere Roca
Música
Organista i compositor català.
Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el nom de Roca…
filla de la caritat
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina dedicada a l’assistència dels pobres i a l’ensenyament, fundada el 1633 per Vicenç de Paül i per Lluïsa de Marillac, a França, i aprovada per l’arquebisbe de París el 1646.
Ha esdevingut la congregació femenina més estesa per tot el món el 1985 tenia 30 500 membres Fins el 1964, que fou simplificat l’hàbit, fou característica d’aquesta congregació la gran toca alada de fil blanc S'establí al Principat al s XVIII a Barcelona, a l’hospital de la Santa Creu el 1790, i el 1792 a Reus i a Lleida Al s XIX s’expandí per la península Ibèrica i creà el primer noviciat, a Madrid 1893 La província canònica de Barcelona que comprèn el Principat, les Balears i la província aragonesa d’Osca té actualment 1 168 religioses en 101 establiments, 83 dels quals són al Principat, 14…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina