L’aparell respiratori es compon d’un conjunt d’estructures la finalitat primordial de les quals és permetre a l’organisme d’obtenir un element vital, l’oxigen que necessiten les cèl·lules per a mantenir llur activitat, com també d’eliminar el diòxid de carboni, un producte residual d’aquesta activitat. Aquesta funció es realitza amb la introducció d’aire atmosfèric en l’organisme per mitjà d’una sèrie de conductes, les vies respiratòries, fins a atènyer els pulmons. En aquests òrgans hi ha una xarxa fina i extensa de vasos circulatoris a través de la qual es produeix un intercanvi de gasos entre la sang i l’aire. Després d’aquest intercanvi, l’aire és expulsat dels pulmons per les vies respiratòries, i la sang oxigenada s’orienta cap al cor per tal d’ésser distribuïda per tot l’organisme. Així, se succeeixen una infinitat de cicles semblants de manera ininterrompuda durant la vida d’una persona.
La respiració és considerada una de les funcions vitals, perquè la interrupció del cicle respiratori és incompatible amb la vida. Però, fins i tot sense arribar a causar una interrupció de la respiració, les malalties de l’aparell respiratori poden tenir repercussions sobre nombrosos òrgans, ja que de la seva acció depèn una part fonamental de l’equilibri del medi intern de l’organisme. En definitiva, les malalties de l’aparell respiratori, si són greus o perllongades, solen atemptar seriosament contra la qualitat de vida.
D’altra banda, les vies respiratòries, pel fet d’estar en contacte directe amb l’exterior, representen una porta d’entrada per on poden accedir a l’organisme els agents nocius que es troben en l’aire que respirem. De totes maneres, l’aparell respiratori disposa de mecanismes de defensa que solen ésser eficaços, per bé que sovint són superats per les agressions externes. Per aquesta raó, l’aparell respiratori és afectat per algunes de les malalties més freqüents, tan comunes que gairebé tota la població n’arriba a patir diverses vegades al llarg de la vida, com és el cas de les infeccions de nas i de coll.
Els agents nocius que poden accedir a l’interior de l’aparell respiratori són molt variats. Hi ha substàncies que originen una irritació immediata de les vies respiratòries i causen manifestacions extremament habituals, com ara els esternuts o la tos. Hi ha, però, agents nocius més perillosos que no provoquen efectes immediats però que es van dipositant en les vies respiratòries i els pulmons, en lesionen lentament els teixits o en deterioren la funció. Aquest efecte a llarg termini és el produït per la pols i els gasos propis de determinats ambients laborals, com també per les nombroses substàncies tòxiques contingudes en el fum del tabac. En qualsevol d’aquests dos casos, l’única manera eficaç d’impedir la deterioració de l’aparell respiratori és evitar la inhalació de les substàncies tòxiques, ja que les malalties que poden causar no solen ésser reversibles. En l’ambient laboral hom disposa de mesures de protecció per a evitar la inhalació dels tòxics, i les revisions mèdiques periòdiques poden detectar els primers símptomes de la malaltia. El coneixement d’aquests trastorns i llurs manifestacions és molt important perquè és fonamental de diagnosticar aquestes alteracions precoçment, quan encara hi ha possibilitats d’actuació mèdica i preventiva.
L’única manera d’evitar els efectes nocius del tabac és deixar de fumar, ja que tots els mètodes assajats per a minimitzar-ne l’acció, com ara filtres o varietats suposadament innòcues, han resultat ineficaços. Les persones que mantenen l’hàbit de fumar es troben exposades a nombroses malalties, tant de l’aparell respiratori com d’altres òrgans. Actualment ningú no dubta dels resultats dels estudis efectuats que demostren la relació entre el tabac i diverses malalties com ara la bronquitis crònica o el càncer de pulmó, que gairebé afecten només persones fumadores. L’eradicació de l’hàbit de fumar és actualment un dels principals objectius de les organitzacions sanitàries, ja que així s’aconseguiria de reduir enormement la incidència d’aquestes greus malalties de l’aparell respiratori. I justament el coneixement de les alteracions degudes al tabac és imprescindible perquè el fumador tingui en compte el risc que comporta aquest hàbit.