Resultats de la cerca

Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Publicà els llibres de poemes Entre el temps i l’eternitat 1955, Ofrena de Nadal 1965, Un color per cada amic 1977 i Afirmo l’esperança 1980 entre d’altres També publicà biografies de pintors, com Joan Sibecas 1979 i Joaquim Vayreda 1982, i els reportatges literaris Els pobles de l’Alt Empordà 1984-89, L’Empordà màgic l’Alt Empordà 1987 i La màgia del Baix Empordà 1991 Pòstumament, el 2006, es publicà l’obra L’…

Portaveu dels conflictes morals dels intellectuals del seu temps, de les seves novelles destaquen Ład serca ‘L’harmonia del cor’, 1938, amb influència de Bernanos Bramy raju ‘Les portes del paradís’, 1960 Idzie skaczac po górach ‘Heus aquí que ve saltant per les muntanyes’, 1963 i, sobretot, Popiół i diament ‘Cendres i diamants’, 1947, versió cinematogràfica d’AWajda, 1957, imatge dramàtica d’una Polònia immersa en el caos ideològic en acabar la Segona Guerra Mundial Cal afegir, a més, colleccions de contes com Noc ‘La nit’, 1946, Złoty lis ‘La guineu daurada’, 1955, de caràcter grotesc i…

Era filla d’un general alemany, d’origen hugonot, al servei de la corona russa Tingué amistat amb Nietzsche, Rilke i Freud, del qual fou deixeble La relació amb aquests intellectuals es reflectí en sengles obres Friedrich Nietzsche in seinen Werken ‘Friedrich Nietzsche en les seves obres’, 1894, Rainer Maria Rilke, Gedenkbuch ‘Recordatori de Rainer Maria Rilke’, 1928 i Mein Dank an Freud ‘El meu regraciament a Freud’, 1931 La seva autobiografia 1951, el seu diari In der Schule bei Freud 'Aprenent al costat de Freud’, 1958 i els volums que recullen la correspondència…

Panafricanista, escriví The Suppression of the African Slave-Trade to America 1896 El 1905 fundà el moviment Niagara, que el 1910 esdevingué la National Association for the Advancement of Colored People creà també l’òrgan d’aquesta, Crisis 1910-33, i aconseguí una àmplia influència entre els intellectuals negres nord-americans Prengué part molt activa en els primers congressos panafricans 1900, 1919, 1921, 1923 i 1927 Durant la Segona Guerra Mundial es passà al marxisme, i el 1945, juntament amb Nkruma, copresidí un nou congrés panafricà Publicà The World and Africa 1947 i In Battle for Peace…

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…

Entre aquests treballs cal destacar el d’Albert Balcells, Enric Pujol i Josep Sabater sobre la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent d’autonomia catalana entre el 1914 i el 1923 La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia 1996, que superà de llarg les correctes, però breus, monografies de Joaquim de Camps i Arboix La Mancomunitat de Catalunya 1968, i de Jordi Llorens La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925 1994 els d’Ismael E Pitarch La Generalitat de Catalunya I Els Governs 1976 i L’estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques 1932-1939 1977 l’obra collectiva…

Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra…

Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…

Hom parla de neuroimatge estructural quan s’adreça a l’estudi de l’estructura del sistema nerviós central mitjançant tècniques de tomografia computada i de ressonància magnètica nuclear, i de neuroimatge funcional quan es dedica a l’estudi de paràmetres d’activitat del sistema nerviós central, el consum d’oxigen, la neurotransmissió o diversos processos metabòlics, amb un objectiu diagnòstic, terapèutic o de recerca La neuroimatge funcional fa possible l’exploració del cervell humà intacte i, alhora, analitzar les variacions de l’activitat neuronal de manera que permet relacionar les…

La idea del progrés fou desenvolupada, a partir del s XVIII, per intellectuals entusiasmats aleshores amb les primeres grans descobertes científiques i confiats absolutament en les capacitats illimitades de la raó humana Partint de la idea d’evolució històrica, que modificava la visió tradicional de l’univers i accentuava alhora el poder de l’home sobre les forces naturals, hom començà de creure que la humanitat havia de progressar indefinidament i que cadascun dels estadis successius de la història havia d’ésser millor que el precedent Actualment la idea de progrés resta molt lligada a les…