Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Borrassà, de 9,45 km 2 , s’estén a l’extrem occidental de la plana alluvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb…

Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Avinyonet de Puigventós Castell d’Avinyonet Castellot d’Avinyonet Bàscara Castell i muralles de Bàscara Castell d’Orriols Castell de Calabuig Borrassà Castell de Creixell Cabanes d’Empordà Torre o castell de Cabanes Cadaqués Castell de Cadaqués Campmany Castell de Campmany Cantallops Castell de Cantallops Castelló d’Empúries Vila de Castelló d’Empúries Muralles de Castelló d’Empúries Cistella Castell de Vilarig Colera Castell de Molinars Darnius Castell…

Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est hi és visible l’absis, mig tapat i, sobretot, els quantiosos afegitons que ha sofert l’edifici al llarg de la seva història F Tur L’antic terme de Taravaus, agregat al de Navata l’any 1969, s’estén per la vall mitjana del Manol, 5 km al nord-est de l’actual cap de terme Un conjunt reduït de masies formen l’únic nucli una mica consolidat de població a l’entorn de l’església parroquial de Sant Martí Aquest terme també comprèn masies disperses Mapa 258M781 Situació 31TDG910772 A la carretera de Besalú a Olot, venint de la de…

Al vessant meridional les aigües van a la riera d’Anyet conca de la Muga, i al septentrional al riu Rom conca del Tec

Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’inicià la…

Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…

Miquelet, Ade Ros, 1772, coll part JLV Durant la guerra de Successió la monarquia francesa mobilitzà les nombroses companyies de fusellers de muntanya que li resultaren tan efectives en les ocupacions del territori del Principat a la darreria del segle XVII, gràcies a l’excellent coneixement del país que tenien i a la seva àgil mobilitat Alain Ayats n’ha exposat el funcionament una companyia era considerada pels oficials, abans que res, com un negoci sovint profitós, en la mesura que aquests percebien una dotació econòmica de la monarquia mitjançant la qual pagaven els seus homes, sempre amb…