Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est; hi és visible l’absis, mig tapat i, sobretot, els quantiosos afegitons que ha sofert l’edifici al llarg de la seva història.
F. Tur
L’antic terme de Taravaus, agregat al de Navata l’any 1969, s’estén per la vall mitjana del Manol, 5 km al nord-est de l’actual cap de terme. Un conjunt reduït de masies formen l’únic nucli una mica consolidat de població a l’entorn de l’església parroquial de Sant Martí. Aquest terme també comprèn masies disperses.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG910772.
A la carretera de Besalú a Olot, venint de la de Figueres, hi ha, a mà esquerra i entre els punts quilomètrics 20 i 19, el camí que porta fins al poble de Taravaus, que és a 1,5 km. (JBH)
Història
L’església de Taravaus és esmentada en la relació per a recaptar la dècima (Rationes decimarum) dels anys 1279 i 1280.
Un nou edifici fou consagrat el 17 de maig de 1321, sota l’advocació de sant Martí.
En els nomenclàtors diocesans del segle XIV hi ha consignada l’“ecclesia parrochialis Sancti Martini de Teravaus”.
El lloc de Taravaus formà part del comtat de Besalú, i al final del segle XVII consta com a lloc reial de la batllia de Figueres. (JBH-MLIC)
Església
L’església de Sant Martí de Taravaus és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular que s’hi obre per un simple plec que forma la gradació.
La portada, de l’estil característic de la regió, amb una llinda, un timpà i tres arcs llisos en gradació, és situada a la façana de ponent i al damunt s’obre un ull de bou. Al fons de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Al mur de llevant, sobre l’obertura de l’absis, hi ha les traces d’un petit ull de bou, ara aparedat.
L’exterior de l’edifici ha estat molt desfigurat pel sobrealçament de la nau, l’afegitó de les capelles i la sagristia i la construcció d’un campanar de torre a l’angle nord-oest.
L’aparell, allà on és visible, presenta una barreja de filades de còdols i petits carreus a penes escairats, amb filades de carreus més grossos i ben tallats. Aquesta irregularitat ha d’interpretar-se com una característica de l’arquitectura rural del segle XIV, que en aquest cas, com en el de l’església de Sant Joan de Vinaixa, o de Sant Julià de Rabós o a la Mare de Déu del Mont, es manté fidel als paràmetres formals de l’arquitectura romànica. (JBH-MLIC)
Portada
La portada d’aquesta església, de plecs en gradació, amb un timpà i una llinda, en aquest cas, i sense cap decoració, és d’una tipologia molt corrent, àmpliament difosa en el romànic tardà per les comarques de cada banda de l’extrem oriental de la serralada pirinenca. Si bé J. Puig i Cadafalch considerà aquest tipus de portalada com un precedent de les portades d’arquivoltes múltiples decorades, exemples com el de Taravaus, datables ja dins el segle XIV, demostren que, en l’arquitectura popular i rural, tingueren una llarga perduració. En aquest mateix sentit cal destacar la presència del mateix tipus de portada simple als temples posteriors al segle XIII, ja esmentats, de Rabós d’Empordà, el Mont i Bàscara i, com a data extrema, el de Santa Maria de la Jonquera, del començament del segle XV. A Taravaus i als altres edificis del segle XIV al·ludits, és tota l’estructura general de l’edificació que, sense gaire evolució, hi ha perdurat. (JBH)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 278-279.