Resultats de la cerca

Es formà als conservatoris de Berlín, Leipzig i París, en els quals estudià piano i clavicèmbal S’especialitzà en musicologia a les universitats de Friburg amb W Gurlitt, Leipzig amb Th Kroyer i Heidelberg amb H Besseler, on es doctorà el 1933 El mateix any obtingué el títol de bibliotecària a la Universitat de Bolonya El 1935 es traslladà a Palestina i s’orientà cap a l’estudi de l’etnomusicologia Feu cursos a Friburg i Zuric, i el 1969 esdevingué professora de la facultat de musicologia a la Universitat de Tel-Aviv Escriptora prolífica, tot i el seu eclecticisme…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de KH Schönberg i K Böhm, entre d’altres Del 1946 al 1949 dirigí l’orquestra del Volktheater de Rostock Posteriorment, i fins el 1977, assumí la direcció de l’Orquestra de la Ràdio de Leipzig, amb la qual oferí nombrosos concerts i realitzà diversos enregistraments fonogràfics Parallelament en dirigí el cor 1949 Durant el període 1975-78 exercí la docència a la Musikhochschule de Leipzig, i del 1977 al 1985 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Dresden Alternà el repertori clàssic especialment…

Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über…

S'establí per compte propi 1883, amb un taller molt modest, que anà ampliant S'especialitzà en edicions facsímil d’obres antigues, com el Psalteri de Roís de Corella, edicions de bibliòfil de Tirant lo Blanc , de Don Quijote de la Mancha , etc, algunes amb la collaboració d’Eudald Canibell Guanyà premis a les exposicions d’arts gràfiques de Saragossa 1908 i Leipzig 1914 El seu fill, Germà Viader i Llor Sant Feliu de Guíxols 1896 — , dibuixant i xilògraf, collaborà amb ell abans de residir a Montevideo i París, mentre que un altre fill, Josep Maria Viader i Canals Sant Feliu de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat El nom prové de l’empresa Symphonion Co, de Leipzig, que a partir del 1886 comercialitzà aquest tipus de capses de música amb disc amb pestanyes El mecanisme fou inventat per Paul Lochmann, que cercava de facilitar el canvi de les peces reproduïdes A més del mecanisme bàsic, alguns symphonions incorporaven elements de percussió, com planxes de metall Una altra marca comercial de capses de música basades en discos amb pestanyes fou Polyphon , de la companyia rival, també de Leipzig, que començà la seva producció en…

Té l’origen en el Bureau de Musique fundat el 1800 a Leipzig per Franz Anton Hoffmeister i Ambrosius Kühnel L’empresa, però, nasqué pròpiament el 1814, any en què fou adquirida per Carl Friedrich Peters, el qual li donà el nom El 1854 passà a mans de Carl Gotthelf Böhme, i tingué un paper crucial en el redescobriment i la difusió de l’obra de JS Bach Mort Böhme, el nou propietari 1860, Julius Friedländer, introduí millores tècniques en el procés d’impressió El seu soci Max Abraham -des del 1880 propietari únic- li donà una projecció internacional Abraham aconseguí l’exclusiva de…

S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M Vogt 1568, però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616 Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya Bremen, 1652 Frankfurt, 1672 Leipzig, 1704 com a Suïssa Sankt Gallen, 1620 Berna, 1674 i Àustria Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts,…

Músic precoç, quan tenia vuit anys ja demostrà el seu talent tocant l’orgue El 1838 ingressà al Conservatori de Leipzig, on fou alumne de J Knorr i CF Becker Acabats els seus estudis, obtingué, gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, una plaça d’organista a Winterthur El 1862 s’installà a Zuric, on es guanyà la vida com a director d’orquestra, organista i professor de música El 1873 es posà al capdavant de la llavors recentment fundada escola de música de Würzburg, càrrec que abandonà el 1875 Llavors visqué successivament a Leipzig, Dresden i Hamburg, ciutat on s’…

El 1782 fundà amb un soci Johann Daniel Korn una editora per a la impressió de música, a la qual donà el seu nom el 1788 L’empresa passà successivament a la vídua fins el 1825, als dos fills i, el 1849, al net, Constantin Sander Breslau 1826 Leipzig 1905, el qual amplià el negoci amb una sucursal a Glatz 1864 i el 1870 traslladà la casa mare -que rebatejà amb el seu cognom- a Leipzig L’empresa ha anat passant de pares a fills, i el 1948 s’establí a Munic Durant els anys en què C Sander hi estigué al capdavant, publicà obres de Richard Strauss, Max Bruch, Max Reger i…

Estudià música a Brno 1921-23 i a Leipzig 1923-25 Parallelament, formà part de diverses orquestres com a violí i violista El 1925 es traslladà a Viena per a formar part del Quartet Pfitzner i ensenyar al Volkconservatorium El 1927 inicià la seva tasca de director orquestral a l’Òpera de Stuttgart, primer com a repetidor fins el 1930 i posteriorment com a director permanent Després d’unes estades a Friburg 1933-37 i Frankfurt 1937-45, fou nomenat director general de música de Hannover, càrrec que exercí fins el 1949, any en què passà a la Gewandhaus de Leipzig, on s’…