Resultats de la cerca

Petita capella que centra la caseria de la Torre de Buira, enlairada a 1 130 m damunt la riba dreta de la Noguera Malgrat el poc interès artístic, històricament està ben documentada Fou possessió del monestir de Santa Maria de Lavaix des que el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà a Lavaix la Torre de Buira amb els seus delmes l’any 1018 L’inventari d’esglésies subjectes a Santa Maria de Lavaix de final del segle XII consigna l’església de Sant Climent de la Torre de Buira

D’origen noble, fou educada en els principis de la Illustració Visqué a Caen, on estigué en contacte amb un grup de girondins exiliats de París Petion de Villeneuve, Buzot i, sobretot, Charles de Barbaroux que conspiraven contra la Convenció i el Terror i es lliurà a la causa girondina Es traslladà a París, on decidí d’assassinar Marat El 13 de juliol de 1793 aconseguí que aquest la rebés amb l’excusa de facilitar-li informació i l’apunyalà mentre ell era al bany Pocs dies després fou guillotinada

Féu estudis a Girona i a Montpeller Entrà al convent dominicà de Girona, d’on fou lector de lògica, però renuncià el càrrec i es retirà a fer penitència i vida eremítica a la cova de Marsella reclamat al convent a causa de la manca de salut, es retirà de nou en una cova propera a Girona, on es lliurà a grans mortificacions fins a la mort, després de la qual fou venerat com a sant i beatificat per Innocenci XIII La seva festa se celebra el 25 de setembre

D’actitud inconformista, acabà els estudis de medicina i es lliurà a la pintura Pel seu antifeixisme, fou confinat a la Lucània 1935-36 i hagué d’exiliar-se a França, fins el 1942 El 1945 donà a conèixer la seva novella Cristo si è fermato a Eboli , valenta denúncia de les míseres condicions de vida d’una terra i d’una gent També escriví L’orologio 1950, Il futuro ha un cuore antico 1956, etc Com a pintor, refusà el formalisme de l’època i es vinculà a la tradició postimpressionista francesa

Enviat per Joan III a una expedició al Brasil 1531, descobrí la badia de Rio de Janeiro, que fortificà, i fundà la capitania de São Vicente, en la qual introduí el conreu de la canya de sucre des de les illes Madeira, i la ciutat de Bahia Dirigí diverses expedicions a les Índies Orientals, es lliurà a la pirateria i hagué de tornar a Lisboa El seu germà Pero Lopes de Sousa 1500 — Madagascar 1539 l’acompanyà al Brasil, i també anà posteriorment a l’Índia, però morí en un naufragi

Fill de Miquel IX, mort el 1320 Causà involuntàriament la mort del seu germà Miquel i fou, per aquest fet, desposseït del dret a la successió entorn seu, però, es formà un partit, dirigit pel futur emperador Joan VI Cantacuzè, que originà la guerra civil 1321 Aconseguí ser associat a l’imperi 1325 i obligà el seu avi Andrònic II a abdicar 1328 Lliurà el govern a Joan Cantauzè Durant el seu regnat prosseguí l’avanç dels turcs i dels serbis, però restablí l’autoritat bizantina sobre Quios i Lesbos

Antiga ciutat de la Lòcrida Ozòlia, fou base atenesa durant la guerra del Peloponès Després d’Egos-pòtams passà als locres 404 aC, als etolis 338 aC i, finalment, als romans 191 aC A l’època bizantina fou coneguda amb el nom d’Épaklos d’on la forma italianitzada Lepanto i tingué una certa importància El 1407 passà a poder dels venecians, que la fortificaren Els turcs se n’apoderaren el 1499 Fou el lloc on es lliurà la cèlebre batalla entre els otomans i la Lliga Santa batalla de Lepant

És famosa perquè fou el lloc on es lliurà la batalla de Navarino , per l’octubre del 1827, entre les forces aliades de França, Anglaterra i Rússia i les flotes turca i egípcia, ancorades en aquest port Fou una de les darreres batalles navals en què intervingueren vaixells de vela i, per l’ajut concedit als nacionalistes grecs, constituí políticament el fracàs definitiu dels principis de la Santa Aliança La derrota soferta pels otomans els obligà a acceptar després que Nicolau I de Rússia els hagués declarat la guerra la independència grega 1829

Segons Plini el Jove, féu de delator sota el regnat de Neró, el qual el nomenà cònsol Fou procònsol d’Àsia en temps de Vespasià Retirat a la Campània, es lliurà a l’estudi i, seguint l’ideal estoic, arribat a la vellesa, gairebé es deixà morir de gana Escriví el poema èpic Punica , en 17 llibres, narració plena de gust retòric i d’exaltació del sentiment de l’antiga grandesa romana, que descriu la segona guerra púnica No pot ser considerada obra seva la Ilias Latina , que durant molt temps li fou atribuïda