Resultats de la cerca

Inicià la seva activitat educadora en escoles nacionals de diversos pobles de Catalunya fins el 1931, que fou nomenada directora del grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona Contribuí a modernitzar el sistema pedagògic català amb la divulgació del mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa, i amb la publicació de diversos assaigs sobre pedagogia Membre de l’Associació de Mestres Barcelonins 1923-36 i del Consell de Cultura de la Generalitat, collaborà en les escoles d’estiu i altres manifestacions del moviment de renovació…

El 1958 es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1971 amb la tesi El neolulismo filosófico del Padre Raymundo Pascual Fou professor ajudant de llengua aràbiga a l’Escola de Comerç de Palma 1967-68 i professor interí d’antropologia a la UB 1971-75 És catedràtic de filosofia, des del 1975, i professor d’antropologia, des del 1984, de la UNED El 1968 ingressà en la Maioricensis Schola Lullística, de la qual fou secretari 1978-87 i rector 1987-93 Membre de l’Institut d’Antropologia de Barcelona 1975, de l’Asociación Española de Hispanismo Filosófico 1988 i de l’…

Per donació del comte Nunó Sanç pertanyia al monestir cistercenc de la Real, però Jaume II de Mallorca feu una permuta i el 1276, a instàncies de Ramon Llull, hi fundà un collegi missional, encomanat a l’orde de frares menors Habitat per tretze frares dedicats a l’estudi de la teologia i de l’àrab, el collegi rebia una subvenció de cinc-cents florins d’or anuals Ramon Llull no pogué supervisar gaire més de dos anys la seva obra, puix que vers el 1278 partí cap a Roma per interessar el papa en els seus projectes Malgrat la protecció reial —el 1291 Jaume II de…

Vestí a València l’hàbit observant fundà diversos convents i fou vicari general de l’orde 1622 a la monarquia hispànica El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa Els seus sermons sobre Ramon Llull, Catalina Tomàs i Cabrit i Bassa foren publicats el 1624

Protagonitzat per Guillem de Varoïc, es tracta d’una barreja de novella cavalleresca —versió d’un episodi del roman anglonormand del segle XIII Guy de Warwycke , mític avantpassat dels comtes de Warwick— i de tractat teòric sobre la cavalleria —que procedeix en part de Llull—

Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma és autor de la imatge de Ramon Llull de l’església de Sant Francesc i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx

Acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397 l’acompanyà a Perpinyà, on morí Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III

Llicenciat en ciències de la informació, ha estat professor de comunicació especialitzat en televisió a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990-95 i de la Universitat Ramon Llull 1996-2001, i també ha collaborat puntualment amb altres universitats Com a periodista ha desenvolupat tota la seva carrera professional a La Vanguardia Erudit, irònic i de ploma fàcil, ha destacat com a incisiu crític de televisió i especialment com a entrevistador a la secció “La Contra” de La Vanguardia , que comparteix amb Lluís Amiguet i Imma Sanchís També és…

Publicà, en castellà, ampulloses oracions fúnebres de Caterina Tomàs 1737 i del bisbe Panyelles 1744, i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat , de Ramon Llull Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750

Estudià humanitats, filosofia i dret a la Universitat de Mallorca Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull Féu una transcripció, corregida i augmentada —avui perduda— del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín , d' Antoni Oliver i Feliu