Resultats de la cerca
Es mostren 393 resultats
Intel·lectuals castellans davant l’autonomia de Catalunya
M de Unamuno a Salamanca, J Aguiar García, 1935 MCU / Oronoz Des de molt aviat la Segona República va ser qualificada com la dels intellectuals, en sentit admiratiu o pejoratiu segons d’on provingués l’expressió I és veritat que l’intellectual va tenir un fort protagonisme polític, com es pot constatar repassant la llista de noms que va des de la presidència del Govern fins als integrants de les Corts Constituents El fenomen, però, no era nou, perquè durant la Dictadura de Primo de Rivera ja havien ocupat un espai preeminent la novetat era que ara ocupaven llocs de poder, mentre que abans la…
el Racó

Comarca del sector de llengua castellana del País Valencià, a la regió de Sogorb.
Cap de comarca, Ademús És un vell enclavament valencià separat de la resta del país i situat entre Castella i Aragó Correspon a una part de la vall alta del Túria forma l’extrem meridional de la llarga fossa de direcció NNE-SSW transversal al Sistema Ibèric i que permet al riu de travessar el sistema Formada la fossa en el Paleogen amb el sorgiment del Sistema Ibèric, al Miocè fou coberta de sediments i es formà la cubeta d’Ademús un afonament posterior facilità l’atracció d’aigües cap al Túria, que aquí rep el riu de Riodeva, l’Ebrón i el riu Boïlgues El rebliment de la fossa fou parallel a…
Vila de Marquixanes
Art romànic
Situació Un aspecte del recinte murallat, amb el portal que dona accés a l’església parroquial de Santa Eulàlia ECSA - A Roura Les restes de la muralla de la força de Marquixanes envolten la part més alta del nucli de població, a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia Mapa IGN 2348 Situació Lat 42° 38’ 43” N - Long 2° 29’ 11” E S’arriba al poble de Marquixanes per la carretera N-116, entre les poblacions de Prada i Vinçà JBH Història La vila de Marquixanes —el topònim de la qual, segons P Aebischer, provindria de Matres Caxanas “roures-mares” o grans roures— és esmentada en la…
Cap Verd

Vista de Mindelo (Cap Verd)
Estat
Arxipèlag
Estat insular de l’Àfrica, a l’oceà Atlàntic, format per l’arxipèlag homònim, situat uns 500 km a l’W de Dakar, Senegal; la capital és Praia, a l’illa de São Tiago.
La geografia La geografia física Les illes, en nombre de 10 Santo Antão, São Vicente, Santa Luzia, São Nicolau, Sal, Boa Vista, Maio, São Tiago, Fogo i Brava, a més de nombrosos illots, són d’origen volcànic i presenten un aspecte muntanyós el cim culminant és Pico 2830 m alt, a l’illa de Fogo El clima és càlid i sec 25°C de temperatura mitjana i 437 mm de pluja anuals a Praia La geografia econòmica i l’economia El principal recurs econòmic és l’agricultura cafè, blat de moro, cocos, batates, canya de sucre, mandioca, en general per a l’alimentació, i sobretot, les bananes, conreus regats al…
cultura
Antropologia cultural
Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat.
Sovint hom ha entès cultura i civilització com a sinònims, però cal subratllar-ne la diferenciació, per tal com el terme “cultura” té unes connotacions molt més àmplies de fet, hom ha dit sovint que la possessió de cultura és el tret diferenciador de l’espècie humana com a tal, en el sentit que engloba un conjunt molt ampli de comportaments apresos, és a dir, transmesos a través del llenguatge, per oposició als comportaments instintius transmesos genèticament, característics dels animals Tot i que aquesta consideració ha estat darrerament posada en dubte per alguns estudiosos dels primats…
Els complexos avatars del valencianisme
Diverses accions promogudes per Acció Cultural del País Valencià, sd ACPV A mitjan dècada dels noranta, semblava que el valencianisme travessava una situació d’estancament més que no pas d’estabilitat El valencianisme polític —aglutinat al voltant d’Unitat del Poble Valencià— va ser incapaç de superar les seues tradicionals limitacions de vot, que la barrera electoral del 5% empitjorava Pel que fa al valencianisme cultural, tampoc no semblava trobar-se en situació de creixement En gran mesura, aquest s’organitzava al voltant de la defensa de la llengua, si bé la traducció des d’aquest…
El sindicalisme corporatiu
Empleats de banca durant una protesta, Barcelona, Pérez de Rozas, 29-3-1983 AF/AHC Aquest breu text es refereix als sindicats corporatius democràtics, és a dir, als que defensaven els seus interessos concrets i específics per entendre’ls diferenciadors dels que afecten el conjunt de la collectivitat laboral, i no pas als anomenats sindicats grocs, per als quals també s’utilitza l’expressió de corporatius, és a dir, els organitzats o finançats directament o indirectament per les empreses, organitzacions empresarials o poders públics Durant el període 1978-96, les organitzacions sindicals que…
La metàfora del Liceu
Acte protocolari de collocació de la primera pedra per a la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 15-9-1995 Prisma És difícil de trobar a Catalunya un edifici que concentri més metàfora social que el Liceu de Barcelona per qüestions generals, però també per altres d’específiques circumscrites al vintenni 1980-2000 Que un teatre, en la seva estructura física i en els seus continguts, és una de les formes —potser la més tancada i precisa— en què la societat que el construeix i programa es representa, és cosa coneguda El Liceu no podia ser cap excepció a aquesta norma Inaugurat el…
El control dels mosquits
Tractaments aeris al delta de l’Ebre Els tractaments biològics destinats a la fase de larva, són l’estratègia més adequada i menys agressiva per al medi per a controlar els mosquits Montse Masia El control dels mosquits es va iniciar de forma organitzada a Catalunya al començament del segle XX, poc després del descobriment del seu paper com a vectors de malalties, especialment en el cas del paludisme L’interès per a combatre’ls va decaure completament després que aquesta malaltia fos considerada oficialment erradicada el 1963 A partir de la dècada de 1980, el desenvolupament social i econòmic…
Els regionalistes valencians durant el primer franquisme
En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina