Resultats de la cerca

Gernà del dibuixant Antoni Muntañola Collaborà a La Renaixença i Les Quatre Barres de Vilafranca Fou regidor de la Lliga Regionalista, i Francesc Cambó l’envià a Andalusia per tal de controlar una cadena de diaris Ocupà la presidència de l’Associació de Premsa de Barcelona Fou coautor, amb Enric Prat de la Riba, del manual nacionalista Compendi de doctrina catalanista 1894

Anà a París el 1836, on estudià amb HCollet i AElwart Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II i professor de cant al Conservatorio de Madrid Dirigí els Reales Conciertos de Madrid Escriví nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía 1851 i Equinotación 1858, on explica un nou sistema de claus

Gramàtiques B ADIA I M ARGARIT , Antoni M 1994 Gramàtica de la llengua catalana Barcelona Enciclopèdia Catalana “Biblioteca Universitària”, 22 Documents de la Secció Filològica 1990 Vol I Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 1992 Vol II Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 1996 Vol III Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 2003 Vol IV Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents normatius 1962-1996 1997 Barcelona Institut d’Estudis Catalans F ABRA , Pompeu 1995 Gramàtica catalana…

S'ocupa de promoure la minimització i la valoració de residus, fomentar la recollida selectiva, gestionar el rebuig i recuperar espais i sòls degradats o contaminats per antics abocaments incontrolats El president del consell de direcció és el conseller de medi ambient i habitatge Ha publicat un manual de gestió de residus industrials gener del 2000, a més de monografies de divulgació i educació ambiental

Modernes investigacions, però, fan suposar que el veritable autor fou un aventurer castellà, i que fou publicada a Lima, vers el 1715 i no a Gijón el 1773 L’obra, concebuda com un manual per a viatgers, resolta a la manera de les novelles picaresques, descriu un viatge fet entre Buenos Aires i Lima i constitueix un dels documents més reeixits i interessants de l’època

Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso

Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret

Psicòleg de professió, ha publi-cat Manual per protegir-se de mestres i educadors 1995 i la biografia Jaume Santandreu i el sexe del profeta 1997 L’obra poètica recull Morfologia d’una “femme” semàntica 1998, Petit patit país 2000 i Com la sequera 2004 Amb A Trenc d’alba 1999 guanyà el premi de novella Roc Boronat Posteriorment ha publicat Cercle enigmàtic 2005, premi Alexandre Ballester

S’installà amb la seva família a Barcelona el 1898 Llicenciat a Barcelona 1917 i doctorat a Madrid 1923, fou cap de la secció de psicologia 1919 i director 1927 de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona 1919 i, amb Strauss i Moragas, fundador del Centre d’Observació Psicològica Infantil La Sageta El 1933 exercí com a professor de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i n’ocupà la primera càtedra de psiquiatria Fins el 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de Barcelona 1931, director de l’Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus 1935 i del manicomi de Sant Boi 1936-39…