Bibliografia

Gramàtiques

BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1994). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. “Biblioteca Universitària”, 22.

Documents de la Secció Filològica (1990). Vol. I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Documents de la Secció Filològica (1992). Vol. II. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Documents de la Secció Filològica (1996). Vol. III. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Documents de la Secció Filològica (2003). Vol. IV. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Documents normatius 1962-1996 (1997). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

FABRA, Pompeu (1995). Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. “Biblioteca Filològica”, 12.

Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Morfologia (2005). Vol. II. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

RUAIX, Josep (1994). Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui / 1. Moià.

SOLÀ, Joan (2002) (dir.). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.
 

Diccionaris

ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. (1950-1962). Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll.
http://dcvb.iecat.net/default.asp [Consulta: 9 de març de 2009]

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA.
http://cpnl.cat/recursos/propis.html [Consulta: 9 de març de 2009]

COROMINES, Joan (1980-1991). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial.

Diccionari de frases fetes, refranys i locucions (2000). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Diccionari de la llengua catalana (2007). 2a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
http://dlc.iec.cat [Consulta: 9 de març de 2009]

Diccionari de paraules noves (1998). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

EL DOBLATGE.COM. LA BASE DE DADES DEL DOBLATGE EN CATALÀ.
http://www.eldoblatge.com [Consulta: 12 d’abril de 2009]

ÉS A DIR. http://www.esadir.com [Consulta: 9 de març de 2009]

FRANQUESA, Manuel (1998). Diccionari de sinònims. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

GENERALITAT DE CATALUNYA. CINEMA EN CATALÀ. PEL·LÍCULES ESTRENADES EN CATALÀ.
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat [Consulta: 12 d’abril de 2009]

GINEBRA, Jordi; MONTSERRAT, Anna (1999). Diccionari d’ús dels verbs catalans. Barcelona: Edicions 62.

Gran diccionari de la llengua catalana (2004). 3a reimpr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0 [Consulta: 9 de març de 2009]

LACREU, Josep (2007). Diccionari de sinònims, antònims i idees afins. Alzira: Bromera.

MESTRES, Josep M.; GUILLÉN, Josefina (2001). Diccionari d’abreviacions. Abreviatures, sigles i símbols. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

OPTIMOT. CONSULTES LINGÜÍSTIQUES.
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

PALOMA, David; RICO, Albert (1997). Diccionari de barbarismes. Barcelona: Edicions 62.

PEY, Santiago (1981). Diccionari de sinònims, idees afins i antònims. 6a ed. Barcelona: Teide.

RASPALL, Joana; MARTÍ, Joan (1996). Diccionari de locucions i frases fetes. Barcelona: Edicions 62.

RUAIX, Josep (1996). Diccionari auxiliar. Moià.

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS.
http://www.ub.es/sl/ca/sl.htm [Consulta: 9 de març de 2009]

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA.
http://www.upc.edu/slt/ [Consulta: 9 de març de 2009]

TELEVISIÓ DE CATALUNYA (1997). Criteris lingüístics sobre traducció i doblatge. Presentació de Francesc Vallverdú. Barcelona: Edicions 62.

TERMCAT. Diccionari de neologismes (1997). Barcelona: Edicions 62.
http://www.termcat.cat [Consulta: 9 de març de 2009]

XURIGUERA, Joan Baptista (2007). Els verbs conjugats. 7a ed. Barcelona: Claret.
 

Obres de referència

ALBERICH, Joan; ROS, Montserrat (1993). La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Biblioteca Universitària, 13.

Atles topogràfic de Catalunya (1995). Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya / Proa .

DIVERSOS AUTORS (1990). “Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català”, pàg. 141-158. Dins: Documents de la Secció Filològica. Vol. I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Gran geografia comarcal de Catalunya (1991-1996). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Gran enciclopèdia catalana (1969-2005). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
www.enciclopedia.cat

Gran enciclopèdia de la música (1999-2003). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Gran Larousse català (1990-1993). Barcelona: Edicions 62.

VIDAL, Helena (1996). “Proposició sobre els sistemes de transcripció i transliteració dels noms russos al català”, pàg. 57-89. Dins: Documents de la Secció Filològica. Vol. III. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
 

Llibres d’estil

AVUI (1997). Llibre d’estil. Barcelona: Empúries.

COROMINA, Eusebi (2008). El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Premsa d’Osona.

GRUP PROMOTOR. SANTILLANA (2004). Llibre d’estil. Madrid: Grup Promotor – Santillana Educación.

LACREU, Josep (2008). Manual d’ús de l’estàndard oral. 8a ed. València: Universitat de València / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

MESTRES, Josep M. i altres (2007). Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. 3a ed. Vic / Barcelona: Eumo / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra / Associació de Mestres Rosa Sensat.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (2002). Llibre d’estil. Barcelona: Primera Plana.

PUJOL, Josep M.; SOLÀ, Joan (2000). Ortotipografia: manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. Barcelona: Columna.

SANGLES I MOLES, Ramon (2008). Compendi de normes d’estil. Manual per a redactors i correctors. Barcelona: Llengua Nacional.

SERVITJE I RIERA, Albert (2005). Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra

http://www.upf.edu/leupf [Consulta: 9 de març de 2009]

SOLÀ, Joan (1995) (dir.). Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.