Resultats de la cerca

La seva melodia mètrica, en mode dòric, és d’una gran melanconia Se’n poden distingir tres classes la petenera antigua , avui dia desconeguda, la petenera corta , la més coneguda i ballable, i la petenera larga , la fama de la qual es deu a la cantaora Pastora Pavón, més coneguda com La Niña de los Peines La seva estrofa, derivada de la quarteta tradicional, consta de fins a nou versos intercalats que permeten variants en la interpretació Cal destacar les similituds musicals que presenta amb alguns cants villanescos medievals La petenera s’ha relacionat amb una llegendària…

Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, de melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero 1 del qual penjaven cascavells i cintes, i que era cobert de pell per les dues bandes El text era una breu cançó d’entre cinc i catorze -en general vuit- versos heptasíllabs de rima assonant Bibliografia Complement bibliogràfic Sistac i Sanvicén, Dolors Les cançons de pandero o de tambor estudi i noves aportacions , Institut d’Estudis Ilerdencs,…

El cas més habitual és l’increment gradual del nombre d’instruments, que comporta en general una acumulació tímbrica, dinàmica i de textura L’exemple més típic és el Bolero de M Ravel, la forma del qual no s’expandeix mitjançant modulacions i aparicions de diferents temes, objectes posteriorment d’una transformació temàtica , sinó agregant gradualment els diferents instruments de l’orquestra, sense necessitat d’alterar la melodia o l’harmonia i provocant una sensació d’amuntegament És un recurs molt utilitzat en la música popular moderna En el cas de la cançó acumulativa, com ara…

La melodia consisteix principalment en arpegis dels acords de tònica i dominant amb 7a i també amb 9a En moltes obres de compositors austríacs es poden trobar allusions al iòdel, per exemple en els valsos de la família Strauss Però no sols en la música de dansa, sinó també en simfonies i en la música de cambra el segon tema del primer moviment de la Simfonia núm 6 , ’Pastoral', de Beetho-ven compàs 67 i següents està escrit clarament amb l’estil d’un iòdel Les característiques del iòdel no es troben només a les regions europees esmentades, sinó que es poden trobar també en la…

Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte…

Estudià amb Ricard Lamote de Grignon, Ernest Cervera i Cristòfor Taltabull Membre, des dels seus inicis, del Cercle Manuel de Falla Algunes de les seves obres són basades en un serialisme atonal més vinculat al de Hauer que al de Schönberg La seva harmonia empra l’acord místic d’Aleksandr Skr'abin a la manera d’una melodia vertical de tres a cinc sons De la seva producció ressalten Preludi, recitatiu i fuga , per a piano 1947-49, Preludis ambulants , per a piano 1953, Cançons 1970, amb text de JSalvat-Papasseit, E 2 4 , per a diferents formacions instrumentals, el ballet Els…

Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg…

Estudià amb W Boyce a Londres i el 1761 fou admès com a cantant en la Chapel Royal, institució a la qual es mantingué vinculat durant diversos anys en qualitat d’organista i director del cor infantil Compongué glees , anthems i cançons com To Anacreon in Heaven , melodia que, el 1812, es convertí -amb lletra de F Scott Key- en The Star-Spangled Banner , himne nord-americà de caràcter patriòtic Musicòleg destacat, posseí una gran biblioteca amb nombrosos volums, entre els quals figurà el manuscrit d’Old Hall, antologia de polifonia anglesa del segle XV Publicà Musica Antiqua…

Fou cantor de la capella musical de la Corona d’Aragó durant disset anys Després es retirà a Sevilla, on arribà a gaudir d’un benefici a la catedral i durant algun temps se’n feu càrrec de l’escolania Sconservat algunes obres seves, les més notables de les quals són els motets per a les celebracions fúnebres, Libera me i Ne recorderis , de gran expressivitat També se’n coneixen algunes composicions profanes recollides en el Cancionero Musical de Palacio i el Cancionero de la Colombina És molt conegut com a autor d’una dansa instrumental a tres veus inclosa en el Cancionero Musical de Palacio…

Es doctorà el 1890 a la Universitat d’Estrasburg amb una tesi sobre GP da Palestrina com a compositor de música profana i després continuà els estudis a Berlín, amb JAPh Spitta El 1893 fou nomenat professor adjunt de la Universitat de Friburg, centre on restà durant trenta-vuit anys Sota el patronatge del papa Lleó XIII hi fundà l’Académie Gregorienne El 1927 fou elegit primer president de la Societat Internacional de Musicologia La seva gran obra és Einführung in die gregorianischen Melodien 'Introducció a la melodia gregoriana', el primer estudi sobre cant medieval basat en…