Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
Daniel Ayala Pérez
Música
Compositor i director mexicà.
Es formà al Conservatori de Ciutat de Mèxic entre els anys 1929 i 1932 i fou deixeble de S Revueltas Juntament amb altres alumnes d’aquest, com ara B Galindo, S Contreras i P Moncayo, creà l’anomenat Grup dels Quatre Formà part de diferents orquestres mexicanes i més tard fou director d’orquestra A partir del 1944 abandonà la composició Les seves obres estan marcades per l’ús d’escales pentatòniques i per les reminiscències de la música maia Dins del conjunt de la seva producció, més aviat escassa, cal destacar U kayil chaac 1934, escrita per a soprano, orquestra de cambra i percussió indígena
Antonio Valle
Música
Compositor i violinista mexicà.
Estudià violí amb M Covarrubias Des del 1854 exercí com a violinista en les orquestres de diversos teatres de Ciutat de Mèxic També fou violinista a la Collegiata de Guadalupe Més tard estudià composició amb Cenobio Paniagua i amb S Sanelli Bona part del seu corpus compositiu és format per obres religioses, d’estètica italianitzant També compongué sarsueles - Tribulaciones , De Ceuta a Marruecos , etc- i un abundant repertori de cançons El seu germà, Octaviano Valle, es dedicà així mateix a la composició, però no aconseguí la notorietat d’Antonio
Juventino Rosas
Música
Compositor i violinista mexicà.
Descendent d’indis otomís i fill d’un arpista, tocà en un quartet amb els seus germans i el seu pare Ingressà com a violinista a la capella de música de Sant Sebastià, a Ciutat de Mèxic Fou contractat diverses vegades per companyies itinerants d’òpera i sarsuela El seu nom és conegut perquè fou un dels primers conreadors de música de saló a Mèxic, autor de polques, masurques i valsos La seva obra més popular és el vals Sobre las olas , una afortunada imitació de l’estil de Johann Strauss fill que assolí difusió mundial Inclòs en la banda sonora de la pellícula El gran Carusso R Thorpe 1950,…
Ricardo Castro Herrera
Música
Pianista i compositor mexicà.
Estudià piano amb Julio Ituarte al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic, i composició amb Melesio Morales L’any 1883, quan encara estava estudiant, el govern li encarregà que representés el seu país com a pianista i director als concerts celebrats a Veneçuela amb motiu del centenari de Bolívar, on interpretà els Aires nacionales mexicanos El 1885 començà una gira pels EUA Compongué les òperes Atzimba i La lègende de Rudel , oferí diversos concerts al seu país i organitzà conjunts de cambra Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb E d’Albert, i oferí concerts amb obres pròpies…
Eduardo Mata
Música
Director d’orquestra mexicà.
Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Chávez i R Halffter 1954-56 Posteriorment, amplià la seva formació amb E Leinsdorf a Tanglewood En 1963-64 fou director dels Ballets Mexicans i després ho fou de l’Orquestra Simfònica de Guadalajara -fins el 1966-, abans d’establir-se com a director musical de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat Autònoma de Mèxic 1966-72 Als Estats Units dirigí les orquestres simfòniques de Phoenix 1972-77 i Dallas des del 1977 El 1976 fou nomenat director artístic i musical del Festival Pau Casals de Mèxic Gran divulgador dels compositors…
Fernando Lozano
Música
Director d’orquestra mexicà.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 amb l’orquestra del mateix centre Posteriorment, i gràcies a l’obtenció de diverses beques, amplià la seva formació a Europa entre el 1962 i el 1967, al costat de mestres com P Dervaux, N Boulanger, F Ferrara o J Fournet El 1962 fundà l’agrupació de cambra Opus 62, que dirigí fins el 1965 El 1974 debutà a l’Òpera de Viena i inicià una brillant trajectòria en teatres d’òpera i sales de concerts europeus El 1978 fou nomenat director musical de l’Orquestra Filharmònica de Mèxic, càrrec que exercí durant vint anys Des del seu país…
Francisco Manuel Sánchez de Tagle
Història
Literatura
Poeta i polític mexicà.
La seva gran cultura es manifestà en la seva obra poètica, que, sense deixar d’ésser neoclàssica, ofereix més d’un element romàntic Membre de la Junta Suprema a l’entrada a Mèxic de l’exèrcit Trigarante 1821, redactà l’acta d’Independència i fou publicada pòstumament Obras poéticas 1852
Juan Rulfo
Literatura
Contista i novel·lista mexicà.
Ofereix un regionalisme sublimat els temes radicalment locals passen a tenir categoria universal per la veritat i profunditat amb què són tractats En els contes d' El llano en llamas 1953 la realitat exterior participa íntimament de la vida interior dels homes del camp En Pedro Páramo 1955, intensifica la interiorització de la realitat externa és bàsicament la narració de la vida i la mort del cacic Pedro Páramo El 1973 fou guardonat amb el premi nacional de les lletres de Mèxic
Juan José Torralba

Juan José Torralba
© Fundació Rodríguez-Amat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador mexicà.
Inicià els seus estudis d’art a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Carlos i a la de Las Artes del Libro de la ciutat de Mèxic El 1958 arribà a Barcelona Començà a estudiar pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on descobreix la seva vocació pel gravat Torralba continuà conreant la pintura al llarg de tota la seva trajectòria professional, però ha estat en el gravat on desenvolupà la major part de la seva creació artística i on ha estat més reconegut Aprofundí els seus coneixements amb el xilògraf català Ollé Pinellir Desprès de crear i dirigir diversos tallers a…
Rufino Tamayo
Pintura
Pintor i muralista mexicà.
Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi entre el decorativisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina