Resultats de la cerca

L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en format MARC, seguint els principis del Control Bibliogràfic Universal adoptat per la UNESCO i la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques i adreçat a desenvolupar i facilitar un sistema universal d’intercanvi d’informació bibliogràfica Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut Català de Bibliografia recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a…

És hereu de l’Instituto de la Opinión Pública IOP fundat el 1963 El 1990 assolí la condició administrativa d’organisme públic Adscrit al Ministeri de la Presidència, ha estat l’institut de recerca social aplicada més important a l’Estat espanyol els darrers 25 anys És conegut sobretot pels estudis d’intenció de vot i per l’anàlisi dels processos electorals des del retorn a la democràcia de l’Estat espanyol Ha contribuït a la realització de més de 1600 estudis estadístics i d’opinió pública, disponibles per al públic Ha desenvolupat algunes activitats complementàries que tenen com a objectiu…

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i…

Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M Ravel El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade 1960-63 i exercí la crítica musical en les revistes "L’…

Doctorat en musicologia a la Universitat de Viena 1934, fou deixeble de R Lach, A Orel i R Haas Rebé lliçons de teoria i composició d’A Berg 1927-35 i A Webern 1936-38 Des del 1920 exercí la crítica musical en diverses publicacions, tant vieneses com estrangeres El 1938 anà a Basilea, on treballà com a escriptor i professor a la Technische Hochschule de Zuric 1959-70, institució de la qual esdevingué professor honorari 1958 i professor titular 1967 Formà part d’un petit grup de periodistes musicals -juntament amb Th Adorno, E Stein i altres- que tingueren contacte personal amb els compositors…

Professor universitari i director de l’Observatori Europeu de Televisió Infantil Com a poeta són destacables els tres reculls de plantejament temàtic i formal original Selva endins 1993, XLIX sonets d’amor i contracant amorós 1997 i La realitat poètica un any voltant pel món 2000 L’any 1993 aparegué la versió catalana de la seva única novella, L’ull del faraó , publicada originalment en italià i escrita en collaboració amb l’egiptòleg, príncep Boris de Rachelwiltz En narrativa ha publicat Invocacions 2007, amb Miquel de Palol Resident a Itàlia des del 1960, és autor de dues monografies…

Collaborà, entre d’altres, a les revistes L’Espill , “L’Aiguadolç”, Cairell , “Daina” i “Lletres de Canvi”, de la qual formà part del consell de redacció Amb Oh 1980, premi Joanot Martorell 1979, un dietari que és un cant al paisatge de Gandia Ducat d’ombres 1982, premi Andròmina és una novella històrica que amb un doble temps, s XIX i XVII, construeix una història ambientada en la decadència del ducat de Gandia Amb el llibre de proses Les quatre estacions 1986, en collaboració amb J Piera i I Mora, guanyà el premi de la Crítica del País Valencia En el camp biogràfic escríví la biografia de…

Amb el suport de l’alcalde i l’arxipreste aconseguiren fundar el Centre amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement del medi i conservar el llegat històric, donar acollida als grups d’estudiosos, publicar estudis, realitzar conferències i augmentar els contactes recíprocs amb entitats semblants, com per exemple els Amics de Besalú Les seves seccions són geologia, paleontologia, prehistòria, edat antiga, època medieval, etnologia cultural, filologia catalana i història L’àmbit d’estudi és la comarca i la seva zona d’influència, així com les àrees històricament lligades a Banyoles Disposa d’una…

Sacerdot 1895, fou catedràtic d’àrab a la Universitat de Madrid 1903 Publicà la tesi doctoral sobre la dogmàtica moral i ascètica d’Algatzell 1901 Es dedicà a la investigació de la filosofia i de la teologia musulmanes —és autor de nombroses monografies sobre ibn ‘Masarra, ibn Bāǧǧa, ibn Ṭufail, Turmeda, etc— i a l’estudi de llurs influències sobre l’escolàstica del s XIII, sobre Ramon Llull i Dant La escatología musulmana en ‘La Divina Comedia' , 1919 Des del 1934 fou director de la Real Academia Española, a la qual havia ingressat el 1915 Dirigí la revista Al-Andalus des del…

Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració publicà El monasterio de Ripoll 1872, Santa María de Ripoll 1875, Santa María del Monasterio de Ripoll 1878 i La crema de Ripoll, 1839 1896, obres útils però de poca crítica històrica Collaborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions una sobre Hero i Leandre i de monografies sobre temes històrics i arqueològics, dins una línia més literària que crítica, però…