Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Montserrat i estudià orgue amb Enric Marfany A partir del 1914 fou organista de la catedral de Tarragona Esdevingué sotsdirector de l’Orfeó Tarragoní És autor de composicions religioses, d’obres per a orgue i sardanes

Publicà un llibre de Pièces de clavecin, Principes de l’accompagnement , cinc Fugues pour l’orgue i un Quatour sur le Kyrie pour l’orgue Més que per l’originalitat, la seva obra és interessant des del punt de vista tècnic

El 1855 es traslladà a París per estudiar a l’Escola Niedermeyer amb Saint-Saëns i Loret Allà feu amistat amb Fauré, i hi treballà com a professor durant dos períodes de temps, del 1863 al 1885 i del 1900 al 1905 Fou nomenat organista de Saint-Augustin el 1863, lloc que conservà fins la seva mort El 1867 entrà en contacte amb C Franck, el qual li dedicà el seu primer coral per a orgue i li confià l’estrena del tercer El 1885 creà la seva pròpia escola i el 1911 succeí a Guilmant com a professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Música de París Compongué…

D’infant acompanyà amb orgue o piano els serveis religiosos oficiats pel seu pare, predicador baptista Quan era adolescent, mentre treballava d’organista en diverses sales de cinema mut, conegué James P Johnson, que l’ajudà a desenvolupar el seu estil pianístic L’any 1922 feu els seus primers enregistraments com a solista, amb temes propis, i més tard fou acompanyant de gravació per a alguns cantants, com Alberta Hunter Aviat inicià la seva activitat com a intèrpret radiofònic 1923 i el 1926 començà la seva llarga associació amb la discogràfica Victor, amb un enregistrament de…

Els seus estudis musicals quedaren interromputs per l’ocupació alemanya i l’internament que sofrí al camp de concentració de Buchenwald Passat aquest període, continuà l’aprenentatge del violoncel, el piano i l’orgue El 1948 entrà a l’Acadèmia de Música de Praga i, un cop graduat, començà la carrera de pianista Des del 1990 presidí el Festival Primavera de Praga Sapigué combinar la inspiració d’arrel antiga, amb formes preses de la música medieval i renaixentista, amb les aportacions pròpies de la música del segle XX Aquest fet és perceptible al llarg de tota la seva obra, des de…

A causa de la seva ceguesa rebé la seva primera formació musical a la Institution des Jeunes Aveugles, a París, de H Adam violí, L Lebel orgue i A Marty contrapunt Continuà els seus estudis al conservatori de la mateixa ciutat amb C Franck i Ch M Widor, al qual subtituí el 1894 en la plaça d’organista de Saint-Sulpice Franck i Widor influïren profundament en les seves composicions, especialment pel que fa a la música per a orgue les 6 simfonies , 24 pièces en style libre , entre d’altres El 1900 esdevingué organista de Notre-Dame de París Fou professor al…

El 1705 treballaren conjuntament en l’únic instrument que se n’ha conservat l’orgue de la parròquia de Sant Pere de Torredembarra Tarragonès, reconstruït per G Grenzing entre el 1974 i el 1979 L’activitat orguenera de Jaume començà el 1680 amb els treballs a l’orgue de la collegiata de la seva vila natal, als quals seguiren els que realitzà a la seu de Lleida, el 1685 En 1691-97 construí el primer orgue gran, amb cadireta, de l’església nova de Sant Pere, a Berga, que fou destruït durant la tercera guerra Carlina Reprengué els seus treballs a la seu de…

Estudià piano i orgue, i el 1959 es traslladà a Europa per perfeccionar-se amb Pierre Cochereau i Nadia Boulanger a l’École Normale de París De nou als EUA, estudià orgue al Mannes College of Music de Nova York i composició amb Luciano Berio i Leon Kirschner a la Universitat de Harvard Ha realitzat nombroses gires com a clavecinista i organista i ha estat convidat per orquestres com les simfòniques d’Israel, Detroit i Boston Ha fet concerts a la catedral de Viena i amb els Nens Cantors d’aquesta ciutat Ha impartit classes a les universitats de Nova York i Indiana Les…

Des de ben aviat destacà pel seu enginy, com es demostra pel fet que efectuà els seus primers treballs a l’orgue de Nimes quan només tenia onze anys Amb Domènec, el seu pare, i Vincent, el seu germà, acabà l’orgue de la seu nova de Lleida, interromput el 1820 per circumstàncies polítiques El 1821 s’installaren a Tolosa de Llenguadoc i, durant un cert temps, es dedicaren a la construcció d’orgues de saló A vint anys, Aristides, s’interessà per l'"orgue expressiu" sense tubs, anomenat harmònium Seguint el model de la filharmònica, inventà un nou instrument…

Prové de l’antiga mixtura alemanya del segle XVI en la qual predominaven les represes a la quinta sobre les de l’octava