Resultats de la cerca

L’edifici Situat en un bell paratge, del que va ser el conjunt monàstic només podem contemplar l’església Aquesta s’ha considerat una obra rural del segle XII, influïda encara pels models de l’arquitectura llombarda Es troba al costat oriental del conjunt i té una planta gairebé en forma de creu grega Consta d’una nau coronada a llevant per un transsepte i tres absis Els absis laterals s’obren a la nau mitjançant un simple plec, mentre que el central, més gran, va precedit per un presbiteri, delimitat per un arc i el plec que obre l’absis La nau i els braços del transsepte són coberts amb…

Situació Antiga residència reial i església de Santa Maria, actualment solament hi ha restes de velles edificacions aprofitades com a magatzem o simple barraca Mapa 36-16420 Situació 31TDF893279 És al vessant N de l’extrem NE de la serra de Collserola, sota el coll conegut com el Pas del Rei, no lluny de la carretera de Cerdanyola del Vallès a Horta La masia de Valldaura o Casa Nova de Valldaura és davant el km 8,5 d’aquesta carretera, des d’on és visible Les ruïnes de l’antic casal i capella es troben al Sot de Valldaura a pocs minuts de la nova masia, a l’indret ara clos i ocupat per una…

Situació Mur de migdia, amb una possible obertura en arc de mig punt a la seva base ECSA - E Carreras La construcció es troba al cim del puig situat immediatament a llevant del coll de Banyuls, punt fronterer des del tractat dels Pirineus Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 51,6” N - Long 3° 6’ 31,2” E S’hi arriba, lògicament, pel camí que passa per l’esmentat coll, que s’agafa a Banyuls de la Marenda i continua vers l’Alt Empordà, cap al poble d’Espolla Des del coll cal pujar, a peu, al proper puig on hi ha les ruïnes JBH Història L’historiador rossellonès JA Alart ja situà encertadament al…

Situació i presentació El municipi de Ventalló, de 24,99 km 2 , és situat a la riba dreta del Fluvià, a la conca baixa del riu S'estén des de les serres de l’interfluvi del Fluvià i del Ter serra de Ventalló, 172 m, que assenyalen l’inici dels terraprims, i ocupa una bona part de la plana alluvial fins a tocar els aiguamolls propers a la costa El territori no arriba fins a la mar, però a l’extrem oriental, a Pelacalç i a Montiró, només se'n separa uns 2 km El terme és drenat per diverses rieres que desguassen al Fluvià, entre les quals destaca el Torrent Madral, que es forma als contraforts…

Situació Les ruïnes d’un edifici antic es troben al replà situat al vessant meridional del puig Alt a la carena que divideix les valls de Montjoi i de Jóncols, vora el vessant d’aquesta darrera, al paratge anomenat també Rocaplana, a llevant de les fonts del mateix nom Mapa 259M781 Situació 31TEG190798 Hom hi pot arribar pel camí del coll de les Forques, que va des de la carretera de la base militar del Pení —que s’inicia a la de Roses a Cadaqués, al coll del Bombo— fins a la carretera de Roses a Cadaqués per Montjoi Per aquesta darrera pista, el camí esmentat es troba a mà esquerra, passat…

L’alzinar de l’obaga del Menejador, amb els tocs de color que li donen arbres caducifolis com les blades Acer opalus , els freixes de flor Fraxinus ornus i els roures de fulla petita Quercus faginea JP Produccions La Font-roja i les serres d’Alcoi 15, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’any 1332, poc més d’un segle després de rebre part de les muntanyes de Mariola i el Menejador com a herència dels últims reis àrabs de Dénia, el Consell dels nobles d’Alcoi va prendre una decisió històrica amb gairebé cap precedent a tota la Mediterrània occidental preservar el…

Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…

Situació i presentació Limita amb Foixà N, Parlavà E, Corçà S-SW i la Pera W El terme, pla al centre i al N, és en bona part ondulat per serrats i pujols que tenen llurs màximes elevacions 180 m al sector de ponent, on es localitza la Toia i Terra Negra, nom, aquest darrer, originat pels afloraments volcànics que abunden al terme i que han donat lloc a l’explotació de pedreres de basalt La riera de Rupià, vora la qual és emplaçat el poble, afluent de la Riera Nova en la conca del Daró, rega el territori juntament amb altres torrenteres El terme és travessat, d’E a W, per la carretera que…

Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…

Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…