Resultats de la cerca

L’agricultura ha anat perdent importància relativa el 1991 només s’hi dedicava l’1% de la població activa El regadiu 79 ha, que predomina totalment sobre el secà, és dedicat principalment a tarongers 25 ha i productes d’horta 54 ha La terra és conreada en un 95% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha una estació fitopatològica Hom explota els jaciments d’argila De la indústria, important activitat econòmica del municipi 33% de la població ocupada el 1991, que ha esdevingut, a més, residència de nombroses persones que treballen a València, destaquen, a més de la tèxtil…

La vall de Castellbò, segons els documents consultats datats entre els segles X i XII, estava densament poblada si més no, s’hi documenten un gran nombre de viles i “ vilullas ”, la major part de les quals apareixen en la relació de llocs, poblats o despoblats, que integraven la vall de Castellbò al final del segle XV i que foren recollits per Pere Tragó en la redacció del Spill de totes les coses del Vescomtat de Castellbó , redactat l’any 1519 La primera menció de la vall de Castellbò és de l’any 941, en una venda de dos canemars situats a la vall de Castro Leonis El nom de…

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València el 1901 Membre del Partit Conservador, fou diputat provincial pel districte de la Vall d’Albaida, d’on era la seva família, des del 1915 fins al 1931, excepte els anys de la dictadura de Primo de Rivera També fou vicepresident de la Diputació de València Com a arqueòleg, els seus primers treballs de camp, a l’inici del s XX, foren les excavacions al poblat ibèric de Covalta Albaida, a la necròpoli ibèrica de Casa del Monte Valdeganga, Albacete, i als poblats de l’edat del bronze del tossal Redó i tossal del Caldero…

Després d’estudiar gramàtica i filosofia a la Universitat de València, prengué l’hàbit dels predicadors a setze anys i, coneixedor que se cercaven voluntaris per a les missions californianes, s’allistà com a missioner Sortí de València a l’octubre del 1770, formant part d’una expedició de 27 eclesiàstics que s’embarcà al port de Cadis Una vegada a la Nova Espanya 1771, fou destinat a les terres del Nord, a la frontera amb els indis Durant vint anys, Sales romangué als deserts de la península de Califòrnia, on fundà dos poblats, Sant Vicent Ferrer i Sant Miquel, vertaders illots d…

El 1951 els germans Balcázar fundaren Producciones Cinematográficas Balcázar enregistrades el 1957, i el 1955 la distribuïdora Filmax L’incendi dels estudis cinematogràfics Orphea Film a Montjuïc el 1962 cop irreparable per a la indústria del cinema a Catalunya i de reconstrucció inviable i la bona època de què gaudia la producció de films a Catalunya propiciaren que els germans Balcázar fundessin els seus estudis Situats al carrer de Sant Antoni Maria Claret, prestaren tota mena de serveis per a produccions espanyoles o estrangeres Constaven de cinc platós n’hi havia un d’insonoritzat i un…

És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es produeix el desvetllament de la…

Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…

L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…

Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…