Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Josep Pons
Història
Guerriller carlí.
Fou conegut amb el nom Pep o Bep de l’Oli El 1833 s’adherí a la causa carlina fou comandant de la fortalesa de Berga destituït 1838 pel comte d’Espanya, intervingué en l’assassinat d’aquest 1839 Durant la guerra dels Matiners reprengué les armes, però, subornat pel capità general de Catalunya F Fernández de Córdoba, es passà al bàndol isabelí i atacà Cabrera a Sant Llorenç de Morunys i l’hi encerclà, però no pogué evitar que aquest li fugís Més tard fou recompensat amb el càrrec de governador militar de Madrid 1854
Policarp
Cristianisme
Bisbe d’Esmirna, un dels Pares Apostòlics.
Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer
Llop ibn Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Lleida (890-908).
Membre de la família dels Banū Qasī Emprengué profitoses asseifes contra les terres del Pallars 904 i contra les del comte de Barcelona Guifré I, que ferí de mort 897, prop del castell d’Aura potser prop de Caldes S'emparà de Tudela i de Tarassona, atacà Àlaba i aconseguí temporalment Toledo, però no pogué impedir que el muladí Muhammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca i antic rival seu, el destituís de Lleida Sembla que inicià 898 la fortificació de la suda de Balaguer, i probablement construí l’aljama de Lleida actual claustre de la seu vella
Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç Il·legal d’Armes i Lleugeres
Conferència de les Nacions Unides que tingué lloc al juliol de 2001 per a l’erradicació del comerç il·legal d’aquest tipus d’armament.
Precedit per tres reunions preparatòries hom hi acordà un Programa d’Acció, l’aplicació del qual els estats eren responsables en els respectius territoris, i dels progressos del qual havien de donar compte a les Nacions Unides Hom convocà el 2006 una nova conferència de revisió del document de la qual no sortí, però, cap resolució a causa dels desacords de les parts imnplicades Posteriorment, hom n’ha convocat el 2003, 2005, 2008 i 2010 de resultats escassos Només en la de 2010 hom pogué arribar a elaborar un document conjunt relatiu al tràfic d’armes transfronterer
Francisco Fernández de la Cueva y Enríquez de Cabrera
Història
Vuitè duc d’Alburquerque.
Lluità com a mestre de camp contra França a Hondarribia País Basc i comandà la cavalleria lleugera a Rocroy 1643, la seva actuació en el qual fet ha estat motiu de controvèrsia Capità general de les galeres d’Espanya, fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils 1650 Fou virrei de Nova Espanya 1653-60, on fundà la vila d’Alburquerque, i protegí fastuosament les ciències i les arts no pogué evitar que els anglesos s’apoderessin de Jamaica Havent tornat a la península Ibèrica, fou capità general de l’armada i virrei de Sicília 1667-70
Manuel Bastos Ansart
Medicina
Metge traumatòleg.
Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969
Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell
Història
Fill de Carles de Llar i Teixidor.
Quan tingué lloc la conspiració de Vilafranca de Conflent, pogué escapar-se a temps i refugiar-se, amb la seva mare i les seves germanes, al Principat, d’on fou auditor general Carles II li concedí el 1691 el comtat de Llar que passà als Planella, barons de Granera, i als de la Torre No tornà mai a Vilafranca, i quan, el 1678, a conseqüència del tractat de Nimega, li foren restituïts els béns confiscats a la seva família, donà el seu palau als franciscans de Vilafranca, als quals les autoritats franceses havien destruït el convent
límit de Roche
Astronomia
Distància mínima a la qual pot trobar-se un satèl·lit del seu planeta.
Si la densitat del satèllit és la mateixa que la del planeta al voltant del qual gira, aquesta distància val 2,44 vegades el valor del radi planetari Si el satèllit estigués a una distància més petita, les forces de marea exercides pel planeta sobre el satèllit serien més grosses que les forces gravitacionals que mantenen unides les distintes parts del satèllit, i aquest es desintegraria Cal assenyalar que els anells de Saturn són constituïts per un material que no es pogué agregar en un sol cos celeste pel fet d’ésser situat a una distància del planeta inferior al límit de Roche
Sergi de Moscou
Religions orientals
Patriarca de l’Església russa (1943-44).
De família sacerdotal, fou elegit per ocupar diversos càrrecs eclesiàstics el primer, el 1905, com a arquebisbe de Finlàndia, fins que, metropolita de Moscou i de Kolomna 1934, el 1937 esdevingué vicari patriarcal, puix que el patriarcat, restaurat el 1917, no tenia titular patriarcat de Moscou El 1943, amb l’autorització del govern, pogué ésser elegit patriarca Intentà millorar les relacions de l’Església russa amb el govern soviètic, actitud que molts titllaren de subjecció al règim comunista Escriví diverses cartes pastorals en aquesta línia Teòleg i pensador, publicà diversos estudis,…
Valentinià III
Història
Emperador romà d’Occident (425-455), fill de Constanci III i de Gal·la Placídia.
Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina