Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…
Grup dels Vint

Trobada del G20 a la ciutat mexicana de Los Cabos (juny 2012)
© G20
Economia
Fòrum internacional dedicat a l’intercanvi de punts de vista i a la discussió de propostes relatives al creixement econòmic i la prevenció de les crisis en el context de la globalització.
En el seu conjunt, la totalitat dels estats membres representa el 85% del PIB mundial i dos terços de la població Fins el 2008, els càrrecs màxims que hi participaven eren els ministres d’economia i finances i els governadors dels bancs centrals d’Alemanya, l’Aràbia Saudita, la Gran Bretanya, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, els EUA, França, l’Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, la República de Corea, Rússia, Sud-àfrica, Turquia i la Xina A partir del 2008, coincidint amb l’esclat de la crisi financera global, el G20 l’encapçalen els caps d’estat i de govern N’és també…
Eduard Junyent i Subirà
Eduard Junyent i Subirà
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg i historiador.
Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…
el Corpus de Sang

Corpus de Sang, d’Antoni Estruch i Bros (1907). La pintura representa els segadors prenent la imatge del Sant Crist com a bandera de sublevació.
Història
Nom amb què és conegut l’avalot de segadors del 7 de juny de 1640, episodi important en el desencadenament de fets que desembocaren en la guerra dels Segadors.
La permanència sobre el país i l’allotjament de tropes reials entrades a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635, després de la recuperació de Salses 1640, provocaren l’alçament de la població rural contra els terços El 22 de maig grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l’església de Sant Andreu de Palomar, amenaçaren el lloctinent i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit, fet presoner sota l’acusació de no actuar convenientment per posar terme a la resistència de les poblacions a sostenir…
Croàcia
Geografia històrica
País de l’Europa sud-oriental, a la península Balcànica, que comprèn una gran part del territori de l’actual República de Croàcia (menys Ístria), parts de Bòsnia-Hercegovina i Eslavònia.
Inclosa dins la província romana de Pannònia Croàcia fou conquerida pels ostrogots i pels àvars al segle VI Al segle VII s’hi installaren els croats, que procedien de la Croàcia Blanca, a la vall baixa del Danubi, i adoptaren la religió catòlica l’any 879, el papa Joan VIII reconegué la sobirania croata Tomislar 903-928 els unificà entre el riu Drava i la mar Adriàtica conclogué una aliança amb els bizantins, que li conferiren el títol de procònsol imperial i l’administració i defensa de les illes dàlmates el 925 es proclamà rei i s’orientà cap a l’Occident Durant el regnat de Krešimir IV…
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’…
el Cogulló

Restes del poblat ibèric del Cogulló (Sallent, Bages)
© CIC - Moià
Cim
Cim del municipi de Sallent (Bages).
Al planell superior del turó es troba el poblat preromà del Cogulló , a uns 200 m sobre el Llobregat, a mà dreta del riu i a l’entrada del congost de Sallent, venint del pla de Bages Les primeres notícies del poblat ibèric s’atribueixen a Joan Maluquer de Motes 1948 El 1966 la junta municipal d’Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció Fou excavat durant la dècada de 1970 per Ramon Camprubí i els seus collaboradors del Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí FAES, i les restes donen idea de les dimensions i de la importància militar i estratègica del que devia ésser un…
Castell de Caramanh
El castell de Caramanh és situat al cim d’una petita elevació al vessant de la qual nasqué el poble de Caramanh, no gaire lluny de l’Aglí Tot i que hi devia haver una fortificació anterior, l’actual, de forma quadrangular, és probablement obra del segle XIV La seva unitat ja va ser trencada al segle XIX amb la subdivisió del conjunt en diversos habitatges A partir d’aquest castell es formà la vila medieval, que havia estat antigament fortificada els seus límits foren dictats pels imperatius del relleu, i això explica la forma allargassada del nucli antic del poble actual, que segueix l’eix…
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…
Castell d’Isanta (Lladurs)
Art romànic
A les acaballes del segle X, el lloc d’Isanta era dins del terme de Canalda Així, a la venda feta l’any 990 pel comte Borrell de les terres i cases que hi posseïa, es concretava que aquests béns eren “ in comitatum urgellitense in locum ubi dicitur Kanavita Canalda, in villa que nuncupanda est Ysanta ” Un segle després es distingeix clarament del terme de Canalda, i s’imposa progressivament la utilització de la designació “ kastrum de Isanta ” Es destria bé ja Isanta de Canalda en la donació feta l’any 1073 per Bernat a Eimeric i la seva muller d’uns alous d’Isanta, les afrontacions dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina