Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
Alexander Schneider
Música
Violinista i director lituà naturalitzat nord-americà.
Estudià violí a la seva ciutat natal i a setze anys continuà els estudis a Frankfurt amb Adolf Rebner Fou membre de diverses orquestres alemanyes i, des del 1932, segon violí del Quartet Budapest Emigrà als EUA, on prosseguí una carrera particularment destacada en el terreny de la música de cambra, amb altres intèrprets del prestigi de Ralph Kirkpatrick, Mieczyslaw Horszowski i Pau Casals, amb qui collaborà sovint en els festivals de Prada i Puerto Rico i en el Marlboro Music Festival, i en diversos enregistraments discogràfics Impartí classes a les universitats de Washington,…
Joseph Szigeti
Música
Violinista hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou deixeble de Jenö Hubay a l’Acadèmia de Música de Budapest i completà la seva formació amb els consells rebuts de Joseph Joachim i Ferruccio Busoni Inicià la carrera de solista el 1905, però les seves interpretacions no arribaren a tenir ressonància internacional fins a la dècada dels anys vint del segle XX Debutà als EUA en un concert a Filadèlfia dirigit per Leopold Stokowski, el 1925 Fou professor del Conservatori de Ginebra 1917-24, i des del 1929, de l’Institut Alemany per a estrangers de Berlín Establert als EUA des del 1940, el 1951 obtingué la nacionalitat nord-americana Participà…
Julius Katchen
Música
Pianista nord-americà.
Estudià a Nova York amb el pianista David Saperton i, tot just a deu anys, debutà amb l’Orquestra de Filadèlfia en un concert retransmès per ràdio L’any 1945 acabà els estudis universitaris de filologia anglesa i filosofia al Haverford College de Filadèlfia El 1946 s’installà a París, on començà una brillant carrera musical actuà com a solista i com a membre d’un grup de cambra Pau Casals el convidà diverses vegades al Festival de Prada de Conflent i fou dirigit, entre d’altres, per Pierre Monteux Fou el primer pianista que enregistrà la integral de l’obra de J Brahms per a…
Yvonne Lefébure
Música
Pianista francesa.
A nou anys d’edat guanyà el primer premi en un concurs per a nens prodigis A tretze anys fou guardonada amb el primer premi de piano al Conservatori de París, i també amb els de contrapunt i fuga El 1911 debutà amb el director C Chevillard i l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i poc temps després tocà amb l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Contribuí decisivament a la difusió del Concert per a piano en sol M de M Ravel, que interpretà més de cent vegades Pau Casals, amb qui actuà en diverses ocasions, la convidà al Festival de Prada de Conflent Interpretà la integral de…
la Castellana

La Castellana al seu pas pels banys de Molig
JoMV
Riu
Riu del Conflent, tributari, per l’esquerra, de la Tet; es forma a l’W del coll de Jau (1.513 m alt), partió d’aigües amb l’Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva (2.024 m alt) i de Bernat Salvatge (2.421 m alt), al massís de Madres.
A l’E l’alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor 1845 m alt i de la serra d’Escales 1702 m alt La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc la seva capçalera, on hi ha els antics monestirs de Santa Maria de Clariana o de Jau i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s’estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat Vers el SE segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d’aigües sulfuroses, a l’…
Francesc Arnau i Cortina
Política
Polític.
El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que collaborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals Com a diputat al Parlament de Catalunya 1932, fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local 1934 El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat En…
Modest Reixach i Pla
Sociologia
Sociolingüista.
Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a…
Anne Hathaway
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Filla de l’actriu Kate McCauley, després d’acomplir el seu cicle formatiu mitjà a la Wyoming High School, a Milburn, Nova Jersey, entrà a formar part de la formació teatral The Barrow Group, de Nova York Un parell d’anys més tard, al punt d’assolir la majoria d’edat, debutà en el cinema amb The Princess Diaries 2001, G Marshall De llavors ençà ha participat en diverses produccions cinematogràfiques, entre les quals destaquen Nicholas Nickleby 2002, de D McGrath Brokeback Mountain 2005, d’A Lee The Devil Wears Prada 2006, de D Frankel Becoming Jane 2007, de J Jarrold Rachel…
Josep Massot Reynier
Historiografia catalana
Magistrat i historiador del dret d’expressió francesa.
Vida i obra Pertanyent a la burgesia liberal de la Restauració borbònica, estudià a la Sorbona i al Collège de France, a París El 1831 fou cap de servei del ministre de Justícia i el 1839, advocat general als jutjats de Montpeller Publicà articles sobre la teoria del dret i és conegut pel seu estudi “Les coutumes de Perpignan suivies des usages de la dîme, des plus anciens privilèges de la ville et de documents complémentaires, publiés en roman et en latin”, publicat el 1848 en el Bulletin de la Société Archéologique de Montpeller L’arxiver JA Brutails, personalitat de la història local…
Dídac d’Arquer
Cristianisme
Religiós
Membre dels Arquer de Goscons , ingressà a l’abadia de Poblet l’any 1637 i, per raons polítiques, sembla que la incorporació a la comunitat fou gairebé clandestina Amb vint-i-quatre anys, passà d’arxiver a subprior, quan era abat Rafael de Llobera Ja com a prior, el 1642 fou enviat a la Barcelona a negociar amb el governador Josep de Margarit el retorn de les terres confiscades al monestir durant la guerra dels Segadors, però, en no obtenir resposta, l’any següent recorregué als consellers de Barcelona El 1673 fou nomenat mestre de novicis i el 1680 l’abat Vicenç de Prada el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina