Resultats de la cerca

Es graduà l’any 1966 a l’ETSAB, a la qual es mantingué estretament vinculat des del 1968, data en què inicià la seva tasca docent El seu camp d’interès se centra en la definició dels continguts tècnics, constructius, d’ús, etc, que han de caracteritzar l’arquitectura pública, àmbit a què pertanyen la majoria dels programes que ha desenvolupat Entre les obres realitzades en collaboració amb Albert de Pineda des de l’any 1991 destaquen l’Hospital del Mar de Barcelona 1988-91, premi FAD, els poliesportius de Pineda de Mar 1989-95 i de Premià de Dalt 1990-93, l’escola primària i…

S’inicià al Club Natació Barcelona, i fou conegut amb el sobrenom de Zamora aquàtic Jugà del 1922 al 1948 Amb el CN Barcelona fou nou vegades campió de Catalunya absolut 1922-26, 1930, 1931, 1934, 1945 i tres vegades campió d’Espanya 1945, 1947, 1948 Amb la selecció estatal fou vint-i-quatre vegades internacional i olímpic a París 1924 i a Amsterdam 1928 També fou directiu de la Federació Catalana de Natació amb el càrrec de seleccionador de natació i waterpolo 1957-66 i, parallelament exercí de cronista de natació des de les pàgines de Mundo Deportivo anys trenta i El Noticiero Universal…

Campiona de Catalunya de braça i subcampiona de papallona als anys seixanta Començà a entrenar el CN Mataró 1969-73 El 1973 creà el CN Premià, on entrenà fins el 1983 El 1977, junt amb altres tècnics, participà en la fundació de l’Associació Espanyola de Tècnics de Natació Del 1989 al 1991 fou nomenada Millor Entrenadora d’Espanya, coincidint amb el èxits dels seus bracistes olímpics, Sílvia Parera i Joaquim Fernández Deixà el CN Mataró per fitxar pel CN Sant Andreu Fou membre de l’equip tècnic de la federació espanyola de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1995-96 passà…

Debutà l’any 1988 amb el primer equip del Llista Blava de Lleida i també jugà al Club Hoquei Mataró abans de passar a l’hoquei sobre patins en línia l’any 1994 En aquesta modalitat guanyà tres Campionats de Catalunya 1996, 1997, 1998 i dos d’Espanya 1996, 1997 amb el Club Hoquei Premià, i fou internacional amb la selecció espanyola en dues ocasions 1996, 1997 Com a entrenador d’hoquei línia dirigí els equips femenins del Sant Andreu i el CES 1996-2002 i els masculins del Sant Andreu i el Club Hoquei Igualada 1999-2004, i obtingué tres medalles d’or en Campionats d’Espanya i…

Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere…

Situació i presentació Limita al N amb el terme vallesà de Vallromanes, a llevant amb Premià de Dalt i a ponent amb Alella Pel que fa a l’orografia del terme cal mencionar el turó de Salve Regina o Sant Baldiri 430,6 m d’altitud, que fa de partió amb el municipi de Premià de Dalt, el turó de Lledó 496 m, trifini amb Premià, Vallromanes i Teià, i l’anomenada serra de Teià, que fa de límit entre Alella i Teià Al sector NE del municipi, l’orografia muntanyosa és marcada pels vessants del cim de Sant Mateu 499 m, dins del terme de Premià En un dels sortints d’aquesta costa, l’any 2004 es construí…

Format al Club Natació Catalunya, s’especialitzà en proves de braça Fou doble campió d’Espanya d’hivern en 100 i 200 m braça 1961, 1962 i campió d’Espanya d’estiu en 200 m braça 1960, 1961 El 1961 establí la primera plusmarca espanyola de 100 m braça, rècord que millorà el 1963, mentre que el 1962 establí el rècord estatal dels 200 m braça Entre el 1961 i el 1963 fou dinou vegades recordista estatal i onze vegades recordista català En l’àmbit internacional participà en el Campionat d’Europa 1962 El 1963 rebé la placa d’honor de la Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu…

S’inicià en la música amb Juli Garreta i posteriorment fou deixeble de JM Vilà i Gandol Escriví la seva primera sardana, Idilli , l’any 1930 Cap al 1940 es traslladà a Barcelona, on actuà com a pianista, dirigí l’Orquestra del Centre Catòlic de Sants i rebé la influència d’ Antoni Pérez i Moya  També dirigí les cobles Barcelona i Ciutat de Terrassa La seva obra se circumscriu principalment en l’àmbit de les sardanes i la música de cobla , gènere en el qual adoptà un estil clàssic i desproveït de concessions populistes, cosa que li reportà nombrosos premis sardanistes Entre les sardanes cal…

Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a…

Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El…