Resultats de la cerca

Formada al Conservatori del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de Gracià Tarragó, estudià llaüt a Londres Fou membre d’ Ars Musicae , formació en la qual, a més de la guitarra, tocà també la viola de mà, la viola de roda, el llaüt i l’arpa gòtica Posteriorment també fou membre del Quartet Tarragó És coneguda sobretot com a acompanyant de  Lluís Llach  des del 1969, al qual l’uní una forta amistat, i el qual li dedicà Laura 1977, una de les cançons més celebrades del seu repertori, i també Roses blanques 1994

Dins de la gran varietat d’interessos que l’ocuparen al llarg de la seva vida, la música hi té un lloc secundari i poc conegut Durant els anys que exercí com a impressor fins el 1757, publicà diverses collecions d’himnes per a comunitats protestants Sembla que, a més, era un bon intèrpret de diversos instruments, entre d’altres, de l’arpa, la guitarra i el dulcimer Inventà una forma perfeccionada del copòleg, que anomenà harmònica, i escriví un assaig sobre estètica musical Durant un temps li fou atribuït erròniament un quartet de corda

D’origen treballador, en les seves obres es rebella contra el vell ordre Durant la Primera Guerra Mundial es refugià a Suïssa, on publicà Der Mensch ist gut ‘L’home és bo’, 1918 El 1933 s’exilià als EUA Escriví Die Räuberbande ‘La banda de lladres’, 1914 i la continuació, Der Ochsenfurter Männerquartett ‘El quartet masculí d’Ochsenfurt’, 1927, Die Ursache ‘La causa’, 1916 i Karl und Anna 1927 En la seva obra, Frank passa de la retòrica i el freudisme a ésser un representant de l’escola expressionista

Estudià a Barcelona, on obtingué el primer premi de composició de l’Escola Municipal de Música 1887 El 1898 s’installà a Mèxic, on fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista “El Arte Musical” Escriví vint-i-dues sarsueles, estrenades a Mèxic, entre les quals es destaca Chin, Chun, Chan 1904, amb milers de representacions, que fou estrenada a Barcelona l’any 1906 Havent tornat, el 1916, fundà a Barcelona la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música Escriví músiques escèniques per a obres d’autors catalans El metge improvisat , Els bandolers

Format a Olot i a Barcelona, fou membre de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i de Pau Casals fins el 1936 Els anys trenta també representà, com a director, diverses emissores radiofòniques El 1939 tornà a Olot per a fer-se càrrec de l’Escola Municipal de Música, i hi fundà l’Associació de Música i el Quartet de Corda, del qual fou membre Entre d’altres composicions, cal destacar Danses vuitcentistes 1963, les sardanes Flor de muguet 1964 i La dama i el cavaller 1968 i la suite Divertiment 1968

Estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment composició, amb Luis de Pablo, Francisco Guerrero i Luigi Nono També treballà la música electroacústica amb Horacio Vaggione a Conca Guanyador de diversos premis de composició, la seva obra ha estat interpretada per formacions com l’Ensemble Intercontemporaine, l’Arditti Quartet, l’Orquestra Nacional d’Espanya i la Filharmònica d’Estrasburg Entre les seves creacions es poden citar la Sinfonía nº1 ‘Laberinto’ 2000, Sinfonía nº2 ‘Acerca del límite' , tres quartets de corda 1990-2004 i els 24 interludios 1995-2003

És un dels capdavanters de la música moderna txeca La seva obra comprèn dues èpoques abans i després de la mort de Dvořák, pare de la seva dona A la primera pertany un Quartet de corda 1896, una Simfonia 1898, el poema simfònic Praga 1904, etc, totes molt influïdes per Dvořák A partir del 1904 treballà en un estil propi per expressar les grans qüestions de la vida i la mort són fruit d’aquest temps obres com Asraël 1905-06, Zrani 1913-17, Epíleg 1920-32, etc

Estudià amb Bonaventura Pla i amb M Crickboom Quan aquest tornà a Brusselles 1905 hi anà amb ell i fou membre del seu quintet Més tard fou primer violí de l’orquestra Ysaye El 1908 fundà a Barcelona un quartet de corda i el 1912 el Trio de Barcelona amb el pianista Ricard Vives i el violoncellista J Pere Marés Fou un dels promotors de la Lliga d’Associacions de Música de Catalunya i de l’Associació de Música “Da Camera” Fou professor de les acadèmies Granados i F Marshall

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on es diplomà l’any 1977 amb un premi d’honor en guitarra i menció en música de cambra Ha estat deixeble de Gracià Tarragó i Eduardo Sainz de la Maza És membre fundador del Quartet Tarragó 1971 i, des del 1982, ocupa la càtedra de guitarra al Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers Ha desenvolupat una carrera de concertista molt significativa, d’àmbit internacional, en la qual ha destacat per l’estrena de diverses obres contemporànies i per l’amplitud del seu repertori

Es formà al Conservatori de Barcelona amb el seu pare, el violinista Rafael Gálvez Rubio Fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Orquestra Pau Casals, activitat que alternà amb la interpretació com a solista en concerts Al Conservatori del Liceu exercí com a professor de violoncel El 1928 fundà l’Escola Orquestral Gálvez, formació juvenil que tenia l’objectiu de facilitar l’accés de joves instrumentistes al món de l’orquestra El 1936 fundà el Quartet Clàssic Gálvez El seu germà Rafael fou pianista i viola És autor de tres sardanes Jugant , El pati blau i Pedralbes