Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Bibliografia general referent al romànic del Penedès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El paso de Septimania del dominio godo al franco a través de la invasión sarracena , “Cuadernos de Historia de España” Madrid 1953, XIX, pàgs 5-54 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Un gran comte de Barcelona pretèrit Guifred Borrell, 897-911 , “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” Barcelona 1964, V, pàgs 83-130 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes…
El marc històric del romànic del Baix Llobregat
Art romànic
El territori Vista aèria del Papiol, amb el castell, que acomplia una funció estratègica com a enllaç entre la vall del Llobregat, que dominava, i el Vallès proper ECSA - J Vidal El Baix Llobregat és marcat fonamentalment pel riu que li dona el nom i del qual comprèn la vall mitjana i baixa, des del congost del Cairat, al peu de Montserrat, fins a la Marina Una de les característiques històriques de la comarca és haver estat un pas natural de penetració cap a l’interior de Catalunya i cap a les comarques veïnes El riu no ha…
L’art romànic a la Garrotxa
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies, anteriors a L’any 1300 J Bolòs La Garrotxa, situada a l’anomenada Catalunya Vella, a l’alta edat mitjana restà molt aviat allunyada de la frontera amb els musulmans Això provocà que en aquesta comarca les necessitats defensives fossin diferents de les que hi havia en d’altres comarques més meridionals D’altra banda, però, les característiques i l’evolució de la societat, no gaire diferents de les que hom troba a la resta del país, motivaren al llarg…
Obituari 2012
Relació de personatges que han traspassat l’any 2012 Algunes de les biografies disposen d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Javier Aguirre Felipe Saragossa, 1947 – Saragossa, 21 d’agost de 2012 Historiador aragones Julieta Agustí i Farreny Lleida, 1952 – Llardecans, Segria, 8 de juny de 2012 Fundadora i directora del Centre 1986 i de la Fira 1990 deTitelles de Lleida Abd Alla Yussuf Ahmad Gaalkacyo, Mudug, 15 de setembre de 1934 – Abú Dabí, Emirats Arabs Units, 23 de març de 2012 Polític somali Humayun Ahmed Kutubpur, Netrakona, 13 de novembre de 1948 – Nova…
El marc històric del romànic del Vallespir
Antecedents de la prehistòria a la fi del Baix Imperi Dolmen de la balma de Na Cristiana l’Albera, l’any 1993, quan s’hi practicaven excavacions J Castellví No fa gaires anys que la coneixença de l’ocupació humana al territori del Vallespir, pel que fa a èpoques prehistòriques, es limitava a uns escassos jaciments arqueològics en coves, com a Montboló o Can Pei Montferrer, i a unes prospeccions efectuades en jaciments a l’aire lliure situats prop del Voló i dirigides per J Abélanet Més recentment, dos equips d’investigadors han iniciat una sèrie de prospeccions arqueològiques de manera…
La Cadena Costanera catalana
La Cadena Costanera catalana es formà durant la compressió paleòcena L’estructura l’ha determinada l’acció de grans falles direccionals sinistres orientades NE-SW, que produïren deformacions intenses al sòcol i a la cobertora Els elements estructurals principals de la Cadena Costanera són, així, tres falles i les respectives bandes de deformació associades en vermell ple, en el dibuix la banda deformada del Vallès-Penedès, la banda deformada de la serra de Miramar, associada a la falla del Camp, i la banda deformada de les serres de Cavalls-Pàndols-el Montsant Les àrees compreses entre…
L’organització religiosa del Berguedà
Art romànic
Els bisbats L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis MC L’església de Sant Quirze de Pedret figura entre el conjunt d’esglésies que contribuïren a la creació de l’estructura de la població de l’època, a base de nuclis Luigi L’Església jugà un paper molt important en l’estructuració i organització del territori abans i després de la invasió sarraïna pel que fa al Berguedà l’empresa fou endegada i canalitzada pel bisbat d’Urgell, del qual hom pensa que des de la…
L’Anoia
Situació i presentació La comarca de l’Anoia és situada a la zona central del Principat Forma part d’un conjunt de terres i de relleus situats a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana, al límit i en contacte amb el Sistema Mediterrani, concretament amb la Serralada Prelitoral Catalana La seva extensió actual és de 866,28 km 2 amb l’annexió del municipi de la Molsosa a la comarca del Solsonès el 1989, l’extensió es veié reduïda en 26,7 km 2 Limita al N amb el Solsonès, a l’W amb la Segarra i la Conca de Barberà, al S amb l’Alt Camp i l’Alt Penedès, i a l’E amb el Bages i el Baix…
Medi, assentaments i territori
Flora fòssil del la de l'Estany, Quaternari superior, Pla de la Formiga, Banyoles MACB / GS L'evolució de l'espècie humana no es pot entendre des d'un punt de vista estrictament biològic Comparats amb els altres primats tropicals, els humans estan molt menys capacitats per a enfrontar-se amb els seus potencials depredadors no tenen urpes ni grans ullals ni tampoc fortalesa física o agilitat per a fugir L'alternativa en l'evolució de l'espècie va ser el desenvolupament d'una conducta social més elaborada Aquesta sofisticació de la conducta es basà en possibilitats somàtiques que ja existien en…
Sant Esteve d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació El poble de Sant Esteve d’en Bas, que és centrat per l’església de Sant Esteve, parroquial, és situat prop del riu Fluvià, a la seva riba dreta, sobre un pujol, al peu de la muntanya de Murrià Mapa 294M781 Situació 31TDG554633 Sant Esteve d’en Bas es troba a 8 km d’Olot, vers migjorn, per la carretera que uneix aquesta ciutat amb la de Girona JVV Història És en un precepte del rei carolingi Carles el Simple datat l’any 898 segons R d’Abadal i que tradicionalment s’atribuïa a l’any 904 per una acumulació d’errors de transmissió, on apareix una de les primeres referències documentals…