Resultats de la cerca

El nom procedeix del llibre d’Ignasi de Loiola, Exercicios espirituales , redactat a Manresa 1522-24 i publicat a Roma el 1548, un cop aprovat pel papa Pau III, per intervenció de Francesc de Borja La sisena congregació general de l’orde els féu obligatoris anualment a tots els jesuïtes 1608 La durada dels exercicis oscilla entre un mes i tres dies el director és guiat per un Directorium aprovat definitivament el 1599 Als Països Catalans, Barcelona i València adoptaren tot seguit el nou mètode, gràcies als jesuïtes Fabro i Domènec A partir del 1900 hom hi començà a donar un caire…

Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’interior es…

Forma una àmplia vall, de pendents pronunciats, recorreguda per dos torrents que s’uneixen abans de desembocar a la cala d’Estellencs , on hi ha un petit refugi mariner Les terres conreades ocupen un 30% 367 ha del terme s’hi destaquen les oliveres 128 ha, un 65% dels conreus, seguida dels arbres fruiters ametllers i garrofers 138 ha i dels cereals i farratge 99 ha De les terres no conreades n'hi ha 682 ha de bosc alzines i pins i 153 ha de garriga L’economia ha estat fins ara exclusivament agrària, però darrerament s’hi han desenvolupat les activitats turístiques i ha esdevingut centre de…

Era de la família dels antics dèspotes d’Epir i es deia Marco Antonio Tocco , nom que canvià pel de Benet en fer-se monjo Formà part de la cort de l’emperador Carles V Visità Montserrat i demanà l’hàbit benedictí el 1542 Es remarcà tot seguit dins la comunitat reformada i el 1552 Alfonso de Burgos li dedicà l’obra De immensis Dei beneficiis Elegit abat el trienni 1556-59 començà la tanca de la clausura, feu la infermeria dels donats i restaurà Santa Cecília de Montserrat En el seu segon abadiat 1562-64 continuà l’obra de l’església, començada per l’abat Bartomeu Garriga Elegit…

Situació Petita església d’extrema simplicitat, convertida avui dia en borda de pastors Arxiu Gavín La capella de Sant Corneli és al cim de la muntanya homònima a la qual s’arriba després d’una dura ascensió de quatre hores des d’Abella de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG352722 Història No es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt, consta que la capella de Sant Corneli, amb un sol altar, estava en bon estat MLIC Església És un edifici totalment desafectat i utilitzat només com…

L’actual població dels Alamús se situa a llevant de la comarca del Segrià, sobre una elevació que domina el sector sud-oest de la plana d’Urgell La primera referència dels Alamús és del 1149, el mateix any de la conquesta definitiva de Lleida Alamudz surt esmentat com a límit del terme d’Almenarllla actual tossal de la Moradilla El topònim Alamudz , d’arrel àrab, s’interpreta com a “altura” o “punt elevat” Poc després, els Alamús apareix com una possessió de Ramon Berenguer IV, que fou incorporada a la jurisdicció de Lleida Amb la conquesta, els delmes i la mesquita del lloc foren atorgats al…

És drenat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca el sector occidental del terme, però, pertany a la conca del riu de Barxeta La part muntanyosa, que ocupa tres quarts del territori, és coberta de matollar i alguns sectors de pinedes El secà unes 300 ha és dedicat a oliveres, garrofers i ametllers el regadiu unes 600 ha, que aprofita l’aigua de pous, ho és als tarongers i, secundàriament, a arbres fruiters La ramaderia és integrada per bestiar de llana i cabrum Hi ha apicultura Una part significativa de la població activa treballa en el sector primari La indústria es limita a magatzems de…

Situada als contraforts del Steigerwald, la ciutat s’ha desenvolupat al voltant de la catedral És un important nucli industrial indústria tèxtil, elèctrica, de maquinària, de mobles, d’adobs i un entroncament de ferrocarril i de carreteres Els barris industrials i els residencials s’estenen a l’oest del nucli de la ciutat antiga Té universitat Posseeix abundants edificis medievals, entre els quals sobresurt la catedral segless XI-XIII, erigida el 1007 per Enric II al lloc on al segle VIII havia existit una seu reial franca, que inclou importants escultures Cavaller de Bamberg Altres…

Situació L’antiga església de Santa Maria de Romaria, antigament de Romeria, és a la vila de Mieres, al barri de la Cellera, situat al cantó de migjorn de la població Mapa 259M781 Situació 31TDG702642 Hom pot arribar a Mieres per la carretera que surt d’Olot i passa per Santa Pau, camí de Banyoles Història És en un precepte del rei Lluís el Tartamut de l’any 878, concedit a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles, on apareix una de les primeres referències documentals del lloc de Romaria, el qual, segons l’escriptura, restava ja inclòs dins el terme de Mieres “ …in loco qui dicitur…

Important centre d’indústria tèxtil, té també indústries químiques i mecàniques i adoberies Antiga capital del poble nervi, més tard fou dominada per Roma, que l’anomenà Tornacum Presa pels alans 406 i pels francs salis 431, aquests la feren capital del regne merovingi Seu episcopal segle VI, passà al regne franc arran del tractat de Verdun 843 Més tard depengué del comtat de Flandes El 1187 fou incorporada al reialme francès Part de l’Imperi 1489, el 1518 fou recuperada per Francesc I de França, però l’emperador Carles V la reconquerí 1521 i, pel tractat de Madrid 1526, obligà aquell a…