Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
forma sonata
Música
Model formal que fou hegemònic en la música instrumental del Classicisme i del Romanticisme i també molt present en la del segle XX.
S’estructura en dues parts tonalment complementàries, la primera formada per una exposició i la segona per un desenvolupament i una reexposició La forma sonata descriu l’organització d’un moviment que, i tot i la menció de la paraula ’sonata', pot formar part tant de sonates com de simfonies, trios, quartets, etc sonata També pot descriure un moviment independent, com per exemple una obertura o un poema simfònic Aquest model, els principis del qual foren adoptats per altres formes com el concert o el rondó, es caracteritza per unes articulacions formals molt acusades i un aprofitament…
La paleocarpologia: el coneixement de l'agricultura
Diverses disciplines arqueològiques ajuden a conèixer l'agricultura antiga a partir de l'estudi de les eines emprades, dels sistemes de conreu, del tractament i l'emmagatzematge de les collites o dels vegetals aprofitats pels humans Fonamentalment, la paleocarpologia estudia els fruits i les llavors antigues que han arribat fins a l'actualitat En medis temperats com el dels Països Catalans aquesta mena de restes només s'han conservat en el cas d'haver estat en contacte directe o indirecte amb el foc carbonització, que les va fer immunes a l'acció microbiana En alguns casos, però, com a la…
Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats (Montblanc)
Art romànic
Situació Façana de ponent amb l’antiga porta romànica, avui dia en desús ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és situada dins el nucli poblacional de la Guàrdia dels Prats Mapa 34-16418 Situació 31TCF473847 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal C-241, que surt de Santa Coloma de Queralt i es dirigeix vers Montblanc Uns 2 km abans d’arribar a la capital de la comarca, hi ha a mà esquerra el poble de la Guàrdia dels Prats FEB-ABC Història El lloc de la Guàrdia dels Prats es troba en un document fals que data del 1054, on apareix com a afrontació de puig de Barberà de la roca de…
El teatre rossellonès del sis-cents
Corrua de personatges satírics, GBouttats, Anvers, 1699 BC Sovint s’accepta l’axioma que repeteixen bona part dels manuals literaris i que afirma que, fins a arribar al tractat dels Pirineus el 1659, la història de la literatura rossellonesa es confon amb la catalana Quan Josep Sebastià Pons publicà el 1929 la seva tesi doctoral sobre La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIIIe siècles , la parcellà en tres àmbits que permeten acotar la pràctica teatral al Rosselló la lluita lingüística, els místics rossellonesos i els goigs No cal dir que l’escena religiosa, la…
Dolor cervical, torticoli i neuràlgia cèrvico-braquial
Patologia humana
Definició És anomenat dolor cervical el dolor, degut a causes molt diverses, que es localitza a la regió cervical de la columna vertebral El torticoli consisteix en la fixació del cap i el coll en una posició anòmala deguda a la limitació que afecta els moviments musculars de la zona La neuràlgia cèrvico-braquial , d’altra banda, és el nom que rep el dolor localitzat al coll, a la part superior de l’esquena i al llarg d’una extremitat superior que és degut a la compressió d’algunes de les arrels nervioses dels segments cervicals de la columna vertebral Aquestes alteracions mantenen una certa…
la Selva de Mar

La Torre de la plaça de la Constitució de la Selva de Mar (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de la Selva de Mar té actualment només 7,19 km 2 s’estén al sector interior i septentrional de la península del Cap de Creus, als vessants orientals de la serra de Rodes, a l’E de la muntanya de Verdera, i comprèn la capçalera de la riera de la Selva, que recull els escòrrecs d’una part de la serra i l’aigua de diverses fonts i desemboca al Port de la Selva Fins el 1787 comprenia un extens territori al sector septentrional de la península esmentada uns 48,4 km 2 , però la segregació del barri mariner del Port de la Selva, que havia esdevingut…
Sant Serni de Cabó
Situació Edifici molt singular, el primitiu projecte del qual sembla que es va modificar quan s’havia construït ja la capçalera orientada a ponent L’edifici actual té una orientació nord-sud ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Serni de Cabó és situada als afores de la vila de Cabó, al costat del seu cementiri, en una petita elevació que li dóna una posició eminent en el seu entorn Mapa 34-11253 Situació 31TCG551776 Per arribar al poble cal anar primer a Organyà, d’on arrenca una carretera que va a Cabó en 10 km JAA Història La notícia més antiga que es coneix de la vall de…
Sant Julià de Corts (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Façana de l’església sobrealçada i coronada més tardanament per una torre campanar a l’angle nord-est F Tur El veïnat de Corts és situat a la vora dreta de la riera de Matamors, en un petit promontori Depèn administrativament del municipi de Porqueres La seva església, dedicada a Sant Julià, és dins el petit nucli del veïnat i s’hi accedeix per un recinte tancat, formant un espai anterior a la porta principal clos pel cementiri i un mur de tanca Mapa L32-18295 Situació 31TDG826607 Sortint de Banyoles, cal prendre la carretera de Girona C-150 i a 2 km del nucli punt quilomètric 11…
Sant Vicenç de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Vicenç de Maià de Montcal des de ponent El mur és coronat per un campanar, que no és l’original J M Melció L’església de Sant Vicenç és la parroquial del poble de Maià de Montcal, situat a 241 m d’altitud i al peu de la muntanya del Montcal, al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès Es troba a les derivacions sud-orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un indret drenat per la riera de Maià, afluent del Fluvià per l’esquerra, i per la de Segueró Fou cap d’un municipi que l’any 1969 fou incorporat al de Dosquers Mapa 257M781 Situació…
melodia
Música
Successió de sons musicals de diferent altura que posseeixen un sentit musical.
Una melodia pot representar per ella mateixa una composició completa per exemple en el cas de moltes cançons populars, o bé, una de les parts en l’estructura polifònica En aquest cas, tot i que cadascuna de les veus té la seva pròpia melodia, sovint s’identifica el concepte de melodia amb el de melodia principal, la qual no ha de coincidir forçosament amb la veu superior o més aguda, encara que és molt freqüent que sigui així en la música culta de tradició europea i en molts altres tipus de música El fet que una successió de sons musicals o notes sigui significativa o no depèn de molts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina