Resultats de la cerca

Fou fundador del front revolucionari Sandino i des del 1948 i fins el 1979 visqué a Mèxic Les seves novelles estan inspirades en la realitat política i social del seus país Hay una selva en mi voz 1950, Arquitectura inútil 1954, Los monos de San Telmo 1963, Premio Casa de las Américas de l'Havana, Trágame tierra 1968 i Trece veces nunca 1977

Com a escriptor, fou un innovador d’esperit profund Compongué poemes patriòtics Grazhdaninu Dzhonu Braunu ‘Al ciutadà John Brown’, 1851, Traurnaja rapsodija pam ‘ati Bema ‘Rapsòdia fúnebre a la memòria de Bem’, 1851 i Fortepiano Copena ‘El piano de Chopin’, 1864 Condemnà la civilització capitalista, però la influència que el catolicisme exercí sobre seu no li permeté de comprendre el moviment revolucionari de la seva època

Caracteritzada per una abundant i bigarrada producció doctrinal, propugnà l’alliberament nacional, en un marc revolucionari, d’Euskadi, Galícia, els Països Catalans i Canàries, i exterioritzà les seves simpaties pel Partido Comunista del Perú-Sendero Luminoso Edità Revolución Proletaria i Cuadernos de la Revolución Proletaria El 1990 esdevingué Partido Comunista Marxista-Leninista-Maoista de Catalunya, editor de La Rebelión se justifica Por la construcción del Partido Comunista

Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979

Professor racionalista, mantingué una escola a Sants que fou, a partir del 1919, un important lloc de reunió dels principals dirigents de la CNT Membre del comitè regional el 1923, fou empresonat durant la Dictadura Fou un dels fundadors d' Acción 1930 i actuà com a delegat del comitè regional de la CNT en el Comitè Revolucionari de Catalunya en 1929-30 Morí exiliat a França

Independentista i socialista revolucionari, es relacionà amb Herri Batasuna i amb els nacionalistes gallecs d’esquerra Publicà la revista Lluita i impulsà, entre d’altres organitzacions, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Grups de Defensa de la Llengua i Dones Independentistes, etc Objecte de persecució policíaca per la seva presumpta vinculació a Terra Lliure , el 1985 s’integrà al Moviment de Defensa de la Terra

Els seus antecedents són l’obra crítica d’Alex Viany, pròxima al neorealisme, i els films de Nelson Pereira dos Santos Definit teòricament pel manifest A estética da fome de Glauber Rocha com un cinema del Tercer Món, popular, revolucionari, que adopta postures radicals i anticolonials Els autors més importants del moviment han estat G Rocha, Nelson Pereira dos Santos , Roberto Santos i Rui Guerra, entre d’altres

Fundador del PC hongarès, atacà la república de signe democraticoburgès, proclamada per Károly, i fou empresonat Quan esclatà la revolució, establí 1919 un govern revolucionari la República dels Consells que durà 133 dies Obligat a fugir per la intervenció estrangera, que implantà un govern de tipus feixista, presidit per l’amirall Horthy, s’exilià a Moscou, on ocupà importants càrrecs al Komintern Durant la purga estalinista fou empresonat 1937 i afusellat

Demòcrata revolucionari, dirigí el periòdic Russkoje Slovo Abans de l’empresonament a Petropavlovsk 1861, tenia idees moderades que anà radicalitzant Tractà el tema del socialisme en els Očerki po istorii truda ‘Articles sobre la història del treball’, 1863 i a Posmotrim ‘Ja ho veurem', 1865, on considerava, però, la revolució irrealitzable Les seves idees estètiques, polítiques i socials, bé que amb certs errors, influïren notablement sobre la intellectualitat de l’època Morí ofegat

El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador Es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista Acusat de formalista, fou empresonat i deportat Entre les seves realitzacions cal destacar Pelléas et Mélisande , de Maeterlinck 1907, Don Juan , de Molière 1910 i Revizor ‘L’inspector’, de Gogol 1937