Resultats de la cerca
Es mostren 968 resultats
Frederic Garcia i Sánchiz
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Es féu popular per les seves charlas , que, en sentit oratori, el diccionari de l’Academia Española —de la qual fou membre des del 1941— incorporà com a gènere literari Fou un gran propagandista, a Espanya i a Amèrica, de la causa del Movimiento Nacional, i a Manila fundà una càtedra de la Hispanidad A part les seves memòries, Tierras, tiempos y vida 1958 i América, españolear 1963, publicà novelles, teatre, viatges i reculls d’articles, seguint l’estil del Romanticisme preciosista
Spiros Melàs
Teatre
Escriptor i home de teatre grec.
Corresponsal de guerra en el període de les conflagracions balcàniques 1912-13, escriví novelles històriques, riques d’erudició i evocadores del Romanticisme i del patriotisme grec El vell de Morea , sobre la figura de Kolokotronis, i El fill de Psilorita 1958, evocació de Venizelos Excellí, sobretot, com a autor teatral, amb notables drames socials i històrics, i com a director d’escena i fundador i d’una companyia que donà un impuls decisiu a la renovació de l’art escènica a Grècia
Charles Maurras
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa.
Fundà l’Action Française 1899, monàrquica, i fou director del diari del mateix nom des del 1908, antirepublicà i antidemocràtic Condemnat a mort el 1945, fou indultat Adscrit al classicisme estètic, escriví L’avenir de l’intelligence 1905 i Romanticisme et révolution 1925 Publicà, encara, obres de teoria política Dictionnaire politique et critique , 1934 De la colère à la justice , 1942, de crítica literària Anthinéa, La sagesse de Mistral, Poésie et vérité i de poesia Inscriptions i La musique intérieure , 1925
Max Ophüls
Cinematografia
Nom amb què és conegut Maximilian Oppenheimer, director cinematogràfic francès d’origen alemany.
Els seus films —la majoria dels quals procedeixen de novelles o de peces teatrals— reflecteixen el seu interès per alguns aspectes del Romanticisme alemany —derivats cap a una malenconia una mica morbosa— i palesen una tècnica d’arrel pictòrica, sovint barroca, en el tractament d’escenaris i personatges Dirigí Liebelei 1932, La signora di tutti premiat a Venècia, 1934, Tendre ennemie 1936, Werther 1938, Letter From an Unknown Woman 1948, a Hollywood, La ronde 1950, Madame de 1953, Lola Montès 1956
perpetuum mobile
Música
Locució llatina ('moviment perpetu') que designa aquelles obres, o seccions d’obres, en què un moviment rítmic -gairebé sempre amb la mateixa figuració- ràpid i constant va de principi a fi.
Alguns compositors l’han inclòs també en el títol, com en l' Opus 11 de N Paganini, l' Opus 119 de F Mendelssohn o el tercer moviment de la Sonata per a violí i piano en sol de M Ravel Altres exemples es troben en les Tocates , opus 7, de R Schumann i l' Opus 11 de S Prokof’ev, en diversos dels estudis de F Chopin i, en definitiva, en força música del Romanticisme i del Postromanticisme com a recurs de brillant virtuosisme instrumental
Werther
Protagonista de la novel·la epistolar Die Leiden des jungen Werthers (‘Els sofriments del jove Werther’, 1774), de J.W.Goethe.
Werther, enamorat perdudament de Carlota, casada amb un amic, se suïcida Assolí immediatament un gran èxit, i fou traduïda a gairebé totes les llengües Situada a l’inici del Romanticisme, respon, però, a un liberalisme racionalista S'han identificat amb el seu tràgic inconformisme generacions de joves frustrats per unes convencions socials opriments El drama ha estat portat a l’òpera, on ha destacat la versió de J/> Massenet en quatre actes, amb llibret d’EElau, PPilliet i GHartmann, estrenada a Viena el 1892
Lluís Llucià Penne
Teatre
Escenògraf.
Anà a Barcelona cap al 1840 acompanyant una companyia d’òpera Féu decoracions per al teatre de la Santa Creu, decorà de nou la sala d’espectacles i reformà la illuminació de llums d’oli Artista de gran inventiva i cromatisme brillant en l’escenificació dels ballets del Romanticisme Fou mestre de Josep Planella i Coromina, i collaborà amb els pintors Francesc Malató, Lluís Bru i alguna vegada amb Domènec Sert, pels volts del 1845 Entre altres obres féu Moisès i La lámpara maravillosa
Jacques Delille
Literatura francesa
Poeta francès.
Es féu famós amb una traducció de les Geòrgiques de Virgili 1769 Publicà Les Jardins 1782, L’Homme des Champs 1800, L’Imagination 1806, Les Trois Règnes de la Nature 1808 i traduccions en vers de l' Eneida 1804 i d' El Paradís Perdut 1805 Els romàntics el criticaren per les seves perífrasis i falses elegàncies i per la seva mètrica freda i compassada tanmateix, la seva ciència del vers i el seu gust per les descripcions precises el feren un dels precursors del Romanticisme
Rasmus Kristian Rask
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Primer gran representant del mètode lingüístic comparatista comparatisme Sota l’influx del Romanticisme i en pla d’historiador, estudià l’antic noruec islandès, del qual escriví la primera gramàtica moderna El seu estudi de l’origen de l’antic noruec, Undersogelse om det gamle nordiske eller islandske sprogs oprindelse tesi doctoral publicada el 1818, és una gramàtica comparada indoeuropea en sentit modern, escrita abans que Rask conegués el sànscrit, que posà les bases de la fonètica i la morfologia comparades amb un mètode estricte
Francisco Martínez de la Rosa
Filosofia
Història
Literatura
Política
Teatre
Dramaturg, poeta, filòsof i polític andalús.
Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina