Resultats de la cerca

Inicià la seva formació musical a deu anys a la ciutat de Guadalajara, on estudià piano, orgue i composició Organista titular a tretze anys del santuari de Nuestra Señora de Guadalupe Aguascalientes, començà a compondre quan en tenia catorze El 1908 es traslladà a Berlín per ampliar els seus coneixements i allí cursà piano amb Martin Krause, composició amb Phillip Rueffer i direcció d’orquestra amb Alexander von Fielitz Un cop graduat, inicià una gira europea com a pianista El 1911 retornà a Mèxic, on prosseguí la seva carrera com a pianista i compositor Fundador de l’Orquestra Simfònica d’…

Formada al Conservatori de Música del Liceu, estudià piano amb F Molinari i E Cervera Deixebla de C Taltabull en les disciplines d’harmonia, contrapunt i composició, estudià amb Guido Agosti a l’Acadèmia Chigiana de Siena, on també rebé classes de composició de Frazzi Durant tota la vida compaginà la composició, l’ensenyament i els concerts, especialment entre el 1947 i el 1953 Fou professora de piano i guitarra a l’Escola de Música de Manresa, i més tard es traslladà a l’Escola de Música de Mataró Compongué bàsicament obra per a piano, amb influències provinents de l’univers sonor…

Estudià música a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació com a organista A Barcelona, fou alumne de piano de CG Vidiella, i durant un temps desenvolupà una carrera de pianista, tocant en diversos cafès barcelonins Organista de l’església de la Concepció, oferia concerts d’orgue al Palau de Belles Arts, que posseïa un dels instruments més importants a la Barcelona del seu temps, el primer a la Península Ibèrica de funcionament elèctric Dirigí durant l’any 1905 la Societat Coral Euterpe, i també l’Orfeó Barcelonès Fou un crític musical molt ben considerat i…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, Anton Lachner, que era organista El 1822 anà a Munic, on es guanyà la vida com a organista i professor de música, i l’any següent es traslladà a Viena per ocupar la plaça d’organista a l’església luterana Parallelament continuà la seva formació amb Simon Sechter Fou a la capital austríaca on entrà en contacte amb L van Beethoven i establí una sòlida amistat amb F Schubert L’any 1829 fou nomenat director del Kärtnertor-Theater El 1834 se n’anà a Berlín, on aspirava a dirigir el Teatre d’Òpera, però la plaça fou concedida a un altre…

D’ascendència armènia, estudià composició amb Alberto Ginastera a Buenos Aires, on rebé la Medalla d’Or del conservatori el 1959 Posteriorment estudià música sacra armènia a Venècia amb el pare Leoncio Dayan i direcció amb Mariano Drago Guanyà premis a l’Argentina, França i Armènia, i el 1978 fundà els Encuentros Internacionales de Música Contemporánea Ha estat professora del Conservatori Nacional a Buenos Aires, directora de la Societat per a la Promoció de la Nova Música a les Tres Amèriques i vicepresidenta del Consell Musical de la UNESCO La seva producció inclou obres per a veu,…

Tot i que rebé una sòlida educació musical i que el 1786 estrenà una cantata, el 1794 abandonà la composició i es decantà per la literatura Diverses obres teatrals i la versió alemanya del Don Giovanni de WA Mozart 1801 contribuïren a la seva llarga associació a l'"Allgemeine Musikalische Zeitung", de la qual fou editor fins el 1818, i collaborador fins el 1835 A través d’aquesta revista i de càrrecs com el de director de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, influí en els gustos del públic alemany En les seves crítiques Rochlitz enaltí l’obra de GF Händel, J Haydn i WA Mozart…

Es formà en un ambient familiar acomodat Pogué accedir al Royal College of Music, recentment creat, on estudià amb H Parry, ChV Stanford i F Taylor, i adquirí una formació sòlida i molt acadèmica Els models de F Mendelssohn i CM Weber marcaren una bona part del seu llenguatge com a compositor Dedicà una gran part de la seva carrera com a músic a les tasques de direcció d’òpera en diferents teatres de Londres, on dirigí les primeres funcions de Sigfrid i Tristany i Isolda , que foren cantats en anglès El seu nom s’associa al nacionalisme musical escocès, però aquest es limitava,…

Fou conseqüència de l’enorme reactivació que implicà la creació de la Universitat d’Alacant i, tal com s’establí a la presentació del primer número, estudia la prehistòria, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia i la numismàtica amb l’objectiu de fer història i crear un espai de debat científic entre tots els investigadors Publicació sòlida i consolidada, vol ser vehicle d’expressió científica dels treballs que es duen a terme a les universitats d’Alacant i el País Valencià, però també acull temes d’índole general i metodològica, revisions de problemes i estudis referits…

Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos…