Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
La Rioja
Divisió administrativa
Província del NW de l’Argentina, a la regió Andina.
La capital és La Rioja 104 494 h 1991 Limita al N amb la província de Catamarca, a l’E amb aquesta i amb la de Córdoba, al S amb la de San Luis, i a l’W amb la de San Juan i amb Xile Hi ha tres regions fisiogràfiques la serralada dels Andes, la serralada Preandina i les serres de la Pampa Yagüe, Umango i Famatina i els plans de l’W, composts per sorres de tipus desèrtic El clima es caracteritza per una llarga estació seca i pluges molt escasses i torrencials Les temperatures oscillen entre 0° i 30° Els rius són de règim nival i torrencial o de tipus endorreic els del N Hi ha salines…
serra del Coto
Serra
Serra del Vinalopó Mitjà.
Forma part entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines a la ratlla de Castella fins a la serra de Crevillent al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura separa les conques de la rambla de Favanella tributària del Segura, amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa tributària del Vinalopó, amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó El cim culminant 1 052 m alt és…
Sant Jaume d’Enveja
Sant Jaume d’Enveja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi de Sant Jaume d’Enveja, de 60,78 km 2 d’extensió, fou creat el 23 de juny de 1978, per la segregació de l’antiga pedania d’Enveja del gran municipi de Tortosa, al qual havia pertangut tradicionalment Fins el 1990 pertanyé a la comarca del Baix Ebre El seu terme es troba a l’extrem de llevant del delta, al sector de la dreta de l’Ebre, riu que forma el límit septentrional del terme, des del punt on s’inicia l’illa de Gràcia la qual pertany al veí municipi de Deltebre Baix Ebre fins a la seva desembocadura seguint la gola de Tramuntana, tot comprenent l’illa…
desert d’Atacama

Salar de Atacama
NovoaR (CC BY-SA 2.0)
Desert
Regió àrida de Xile, situada al llarg de la costa entre els 20 i els 30° de latitud sud, que forma part de les regions d’Antofagasta i Atacama.
El nucli es troba entre el meandre sud del riu Loa i les muntanyes que el separen de la conca fluvial Chañaral-Copiapó La façana costanera és recta i abrupta i a vegades s’aixeca a 600 o 1000 m sobre el nivell del mar, mentre que les muntanyes que la voregen s’aixequen fins als 3000 m La depressió longitudinal interna, parallela a la costa, és interrompuda per elevacions que creen nombroses conques de drenatge interior que contenen quantitats importants de sals d’evaporació entre les quals hi ha els nitrats, que donen lloc a l’única indústria de la regió Més cap a l’est es troba, de primer,…
vall de Llauset

Vista de l'estany de Llauset
© Carolina Latorre Canet
Vall de la Ribagorça, a la vall de Barravés (dins el terme de Montanui).
Es formà al sector meridional del massís de la Maladeta tossal de l’Home, pic de la Sarronera, cap de Riueno, collada d’Anglos, pic de la Solana de Llauset 2770 m alt, collet dels Estanyets, pic d’Anglos, cap de Llauset 2852 m, al límit de les valls de Llauset, de Salenques i de la Vallhiverna, coll de Vallhiverna 3067 m, coll de Llauset 2340 m, que dóna pas a la vall de Castanesa, serra de Llauset pic de Llauset , 2 910 m pic de Menada, coll de les Salines i serra de Ventolà El riu de Llauset , que drena la vall i aflueix a la Noguera Ribagorçana aigua amunt de Bono, és l’…
Damià Cerdà i Juan
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Professor mercantil per l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona 1936 Ha centrat les seves investigacions en el camp de l’arqueologia submarina i la ceramologia, sobretot en estudis d’àmfores i ceràmiques gregues Ha participat en diferents excavacions a Portopí, Calvià, ses Salines, Menorca o Cabrera Realitzà tot un seguit de prospeccions arqueològiques a Alcúdia i Pollença, resultat de les quals fou el descobriment de la conducció d’aigua que abastia la ciutat romana de Pollentia Ha escrit “Economía antigua de Mallorca”, dins Historia de Mallorca I 1971, en deu volums “…
Fundació Catalunya La Pedrera
Fundació instituïda l’1 de gener de 2013.
Té la seu a la Pedrera de Barcelona Fou creada per adaptar laCaixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa a la Llei 9/2012, de 25 de juliol, de modificació del text refós de la Llei de caixes d’estalvis de Catalunya És presidida per Germán Ramón-Cortés Els objectius de laFundació se centren en l’atenció a les persones més vulnerables, l’impuls a la recerca, la protecció del territori, el foment dels hàbits d’alimentació saludable i la…
llautó
Tecnologia
Aliatge de coure amb zinc (d’un 5 a un 45% de zinc) i, eventualment, petites quantitats d’altres metalls (Pb, Sn, Al, Mn, Si, etc).
Amb un contingut de zinc inferior al 36% el llautó forma una solució sòlida de substitució estructura monofàsica d’una gran ductilitat, emprada principalment en operacions de deformació, tant en fred com en calent En augmentar el contingut de zinc apareix una segona fase, i l’aliatge perd ductilitat en fred, però guanya mecanitzabilitat, la qual pot ésser augmentada, a més a més, amb l’addició d’Al, Sn, Pb i Si La ductilitat en fred és afavorida per l’addició de Ni, Mn i Fe La resistència a la corrosió, especialment als àcids no oxidants i a les…
vall de Toses
Vall del Ripollès, al NW de la comarca.
Oberta entre la serralada que uneix la collada de Toses 1 800 m alt amb el massís del Puigmal creu de Maians, 2 020 m pla de les Salines, 2 502 m pic de Gorrablanc, 2 550 m, al N, i l’alineació que des de la mateixa collada i del massís del Puigllançada, a través del pla d’Anyella 1 984 m i el tossal de Rus 2 113 m, arriba fins a la serra de Mogrony 2 046 m, al S La vall és drenada pel Rigard, afluent, per la dreta, del Freser, al qual s’uneix a Ribes de Freser Comprèn els termes de Toses la Vall de Toses del s XIX, amb els llocs de Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria i Nevà…
Cames llargues
El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell estival que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina