El curroc (Sterna nilotica) és un ocell dels ambients marins, platges i arrossars, de la mida de la gavina vulgar (ateny 38 cm), amb la característica peculiar de tenir el bec totalment negre, gruixut i punxegut, que a l’estiu s’ajunta amb el color negre del capell sense deixar cap separació, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre. Té el mantell gris i les parts inferiors blanques i, en vol, mostra la cua lleugerament forcada. A l’hivern té el cap completament blanc. Els immaturs són blancs, tacats de marró.
Xavier Ferrer.
El curroc és estival i als Països Catalans és molt localitzat als enclavaments de reproducció del delta de l’Ebre, l’albufera de València i els marjals del Baix Vinalopó. També s’observa al litoral molt irregularment, escassament durant la migració primaveral, i rarament a la tardorenca (solament a les Balears). A les Illes, és un migrador rar o molt escàs i irregular, amb una freqüència més alta a l’illa de Menorca i una sorprenent absència a la d’Eivissa, absència no real, sinó deguda probablement a la manca de prospecció ornitològica.
Les principals colònies de nidificació són al delta de l’Ebre, el qual ha mantingut uns efectius que han variat al llarg del temps. Així, durant la dècada dels seixanta la població oscil·lava entre les 100 i les 200 parelles. Davallà fortament a l’inici dels anys setanta, i als vuitanta el total varia entorn de les 50-150. A l’albufera de València i rodalia encara no ha estat comprovada la reproducció, tot i que aquesta se suposa per tal com hi és present durant l’època de la cria. Als marjals i a les salines del migjorn valencià és escassa, i aquests darrers anys es calculen unes 100 parelles per al conjunt del sector.
Els ambients que ocupa el curroc són molt variats. Així, és observat a la mar, a platges i grans sorrals, salines, aiguabarreigs marins, llacunes litorals, jonqueres, ermots, arrossars i d’altres cultius. Aquest costum de sovintejar els arrossars, on captura molts insectes, d’altres invertebrats i peixets, li és especialment nefast, ja que pateix directament l’acció dels pesticides.
Llevat d’algunes observacions isolades el març (16.03.82, la més primerenca), la resta va des del començament d’abril fins a la tercera desena de maig (28.05.80, la més extrema). La major part passen des de la segona quinzena d’abril. La partença dels reproductors del delta de l’Ebre es realitza majoritàriament entre la segona quinzena d’agost i la primera de desembre (15.09.73, data extrema). La migració tardorenca, quasi inexistent o inconspícua, s’ha detectat a Mallorca, Menorca i Formentera, amb 3 citacions de la segona meitat de setembre i una d’isolada, el 15.10.84.