Al territori estudiat és regular en migració, però poc comuna, tant durant la primavera com la tardor. A l’hivern és molt escassa i local a Catalunya i al País Valencià, i excepcional a les Illes.
Als Països Catalans, les gambes verdes en pas pre-nupcial s’observen a partir de la darrera desena de març, i la migració es fa molt més notòria durant tot l’abril i la primera desena de maig. Durant l’estiu, les observacions són molt escasses (un ocell el 09.06.62 al delta de l’Ebre, i un altre el 23.07.74 a Menorca, aquest darrer, probablement, un migrador primerenc). A la tardor, les dades tornen a començar generalment a partir de l’agost i es perllonguen fins al setembre i àdhuc l’octubre; hi ha també una dada molt tardana a Costitx (Mallorca) l’11.11.79. El flux migratori és poc abundant i les observacions es refereixen en general a exemplars solitaris o a grupets d’unes poques desenes i, rarament de més d’un centenar d’individus (màxima de 120 ocells a l’estany de Canet durant la tardor). A tot el territori, la gamba verda sembla tan freqüent a la primavera com a la tardor, llevat de les Illes, on malgrat les poques observacions és considerada més comuna a la tardor.
Durant el període no reproductor, la gamba verda és un ocell que es presenta per tota mena d’ambients aquàtics i és, a més, un dels limícoles que s’observen amb relativa facilitat terra endins. Com moltes altres espècies d’aquest grup és, però, més freqüent al litoral, on es veu a les platges i altres zones marines, a les salines, i també als aiguamolls d’aigua dolça, els arrossars, els camps inundats i els marges dels rius o embassaments. Al delta de l’Ebre, a l’hivern, és, però, més comú a les salines i als ambients marins com les badies, i es veu molt rarament als arrossars.
La gamba verda, a l’hivern, és molt escassa a Europa i a l’Àfrica nord-sahariana; als Països Catalans només és regular al delta de l’Ebre, on sempre resta algun exemplar, però la població hivernal és insignificant. En aquesta localitat, des del 1971 la població, al mes de gener ha oscil·lat d’1 a 11 ocells, llevat de 3 anys excepcionals (el 1979, quan es veieren 31 ocells i, sobretot, el 1978, 70 ocells i el 1973, 150 ocells). Fora d’aquest sector hiverna rarament a les zones humides del Baix Vinalopó i el Baix Segura i, excepcionalment, a la resta dels Països Catalans (un ocell el gener de 1979 als aiguamolls de l’Alt Empordà i un el 10.01.84 al salobrar de Campos a Mallorca).