Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on fou titular de la…

Estudià composició a Viena amb A Schönberg i A Webern, i direcció d’orquestra amb R Strauss, F Weingartner i C Krauss Després d’unes primeres experiències dirigint a Stuttgart, Hamburg i Berlín durant la primera meitat de la dècada del 1930, el 1937 fou nomenat director de l’Òpera de Zuric, càrrec en el qual es mantingué fins el 1940, que passà a dirigir el Festival de Salzburg durant quatre anys Del 1944 al 1946 dirigí l’Òpera de Cracòvia, en 1947-50 la de Graz i des del 1957 fins a la seva mort fou titular de la Staatsoper de Viena Durant el període 1957-59 estigué al capdavant de la Royal…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio…

Vida Nasqué en una família acomodada que li pogué donar una educació culta i refinada De molt jove sovintejà els salons parisencs, on conegué V d’Indy, els pintors Odilon Redon i Paul Chenavard, i on es familiaritzà amb el gran repertori del Romanticisme i algunes obres de Bach i Beethoven Seguint els consells de la seva família, estudià dret, si bé només es dedicà puntualment a les lleis Des del 1879 estudià amb J Massenet al Conservatori de París, de qui rebé una considerable influència que es reflecteix en les seves primeres obres També assistí a les classes de C Franck, amb qui sentí una…

Vida Tingué César Franck com a professor de piano al collegi dels jesuïtes, amb qui més tard estudià composició mentre començava la carrera d’advocat Compongué algunes peces per a cant i piano El poema simfònic Lénore , basat en la balada de GA Bürger, s’interpretà en diferents ocasions De la mateixa època és Poème nocturne , interpretat el 1894, i l’inici de l’òpera Rusalka , basada en l’obra de Puškin, que deixà incompleta Duparc sentia admiració per la música del passat, sobretot per JS Bach i L van Beethoven, i fou també un fervent wagnerià El 1869 viatjà a Munic i conegué…

Vida Nasqué dins d’una família humil i a dos anys quedà orfe Estudià a l’Escuela de Nobles y Bellas Artes de San Eloy, a Salamanca Des del principi demostrà les seves habilitats envers la música i es guanyà la vida com a violinista en la seva ciutat natal tocant en petites orquestres El 1865 es traslladà a Madrid, on continuà els estudis de violí amb J Díez i, després, els de composició al conservatori amb E Arrieta El 1872 obtingué el primer premi de composició ex aequo amb Ruperto Chapí A partir d’aquest moment alternà l’estudi del piano amb el treball com a violinista i compositor Continuà…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Tomás Tomás, fins el 1888, que es traslladà a Nova York, on es doctorà en música L’any següent tornà al seu país natal i fundà l’Instituto Vocal Aguado Tomás i la banda del cos de la policia nacional, que temps més tard esdevingué la Banda Nacional de l’Havana Posteriorment, el 1903, fundà l’Escuela de Música O’Farrell, convertida després en l’Escuela de Música Municipal de l’Havana i, avui, en el Conservatorio Amadeo Roldán També fou el fundador del diari "Bellas Artes" 1908, de l’Orquesta Sinfónica de l’Havana 1910 i del Conservatorio Municipal…

El 1923 estudià amb J de Sanctis a l’Institut Musical de Cartagena, però aviat abandonà la seva formació per a tocar el piano i la guitarra en diverses orquestres, com l’Estudiantina Revollo i l’Orquestra Eureka Posteriorment es traslladà a Nova York 1930, on treballà com a guitarrista i formà el Trio Albéniz amb el mandolinista argentí Terig Tucci i el llaütista català Antoni Francès Amb aquest conjunt realitzà algun enregistrament amb les companyies Columbia Gramophone Company i RCA Victor De nou a Colòmbia, el 1933, ingressà al Conservatori Nacional de Música per estudiar harmonia,…

Fou un dels precursors del nacionalisme musical al Brasil Després de rebre les primeres lliçons de música del seu pare, continuà la seva formació musical a Recife El 1888 viatjà a Europa, on estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, al Conservatori Stern de Berlín i al Conservatori de París, centre aquest darrer on estudià orgue amb A Guilmant Quan tornà al Brasil 1895, començà a impartir classes a l’Institut Nacional de Música, del qual arribà a ser director 1902 A partir del 1896 dirigí també la Societat de Concerts Populars La situació de la música brasilera en aquells anys era molt…

Inicià els estudis musicals amb la seva mare i els continuà al Conservatori de Milà 1914-16 i, més tard, amb F Pedrell a Barcelona, època aquesta darrera en què entrà en contacte amb l’impressionisme francès El 1920 tornà al Perú i, dins l’ambient creat pel corrent nacionalista, es decantà cap a l’estudi de la música folklòrica Vuit anys després guanyà el Premio Nacional de composició També fou premiat per la Municipalitat de Lima amb la Medalla d’Or per les seves investigacions sobre la música folklòrica El 1929 participà a Barcelona en el Festival de Música Llatinoamericana i un any després…