Resultats de la cerca
Es mostren 338 resultats
Partit Social Demòcrata de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1976 producte d’una escissió d’Esquerra Democràtica de Catalunya dirigida per Jaume Casanovas.
Es definia com d’esquerra liberal i s’adherí a la Federación Social Demòcrata Española de Francisco Fernández Ordóñez i José Ramón Lasuén Defensava els drets bàsics de la persona llibertat, propietat i seguretat i reclamava la unió dels pobles de llengua i cultura catalanes i la creació d’una confederació que aplegués tots els pobles ibèrics Al maig de 1977 intentà un pacte amb el Partit Popular de Catalunya dirigit per Antoni de Senillosa, en una coalició de Centre Democràtic, que féu avortar l’aparició de la Unión de Centro Democrático El 1978 la quasi totalitat del partit excepte Casanovas…
Georgy Dimitrov
Georgy Dimitrov
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític búlgar d’origen proletari.
Secretari de la Unió Professional d’Obrers Impressors de Sofia 1900, adherit al Partit Socialdemòcrata de Treballadors Búlgars 1902, prengué la direcció dels sindicats búlgars 1909 En adherir-se el Partit Socialista d’Esquerra a la Tercera Internacional, en fou delegat al III Congrés 1920 Dirigí la insurrecció antifeixista búlgara 1923, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Viena i a Berlín Després de l’incendi del Reichstag, fou detingut el seu procés, que començà a Leipzig i continuà a Berlín, es convertí en un dels processos polítics de ruptura més importants, on Dimitrov…
Joschka Fischer
Política
Nom amb el qual és conegut el polític alemany Joseph Martin Fischer.
Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag 1980-83 En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern regional europeu en coalició amb el SPD El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excellents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat Principal impulsor de la coalició de govern …
Kirguizistan 2011
Estat
El 30 d’octubre de 2011 hi va haver eleccions presidencials al Kirguizistan El primer ministre, Almazbek Atambàiev, que ja havia aspirat a aquest càrrec en anteriors ocasions, va vèncer gràcies al 63% dels vots, mentre que el seu immediat rival, Adakhan Madumàrov, només en va obtenir el 14,8% Atambàiev, membre del Partit Socialdemòcrata i proper als interessos russos, va succeir el 14 de desembre la presidenta, Roza Otunbaieva El nou president va anunciar la retirada el 2014 de les tropes nord-americanes que operen al país, a la vegada que el país va entrar a la unió duanera…
Letònia 2014
Estat
Letònia va celebrar eleccions parlamentàries el 4 d’octubre El vencedor va ser el partit socialdemòcrata Harmonia, amb el 23% dels sufragis i 24 escons sobre 100 El van seguir les formacions Unitat, amb 23 diputats, la Unió de Verds i Pagesos, amb 21, i l’Aliança Nacional, amb 17 Tanmateix, com que Harmonia és la formació amb què més s’identifiquen els nombrosos russos de Letònia, el partit va tenir dificultats per a rebre suports, per la qual cosa els altres tres grans partits van formar una coalició presidida per la primera ministra Laimdota Straujuma, del partit Unitat, en el càrrec des…
Joan Tàpia i Nieto

Joan Tàpia i Nieto
© Fototeca.cat
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou redactor d’economia i editorialista a La Vanguardia des del 1971 fins el 1980, que fou nomenat director general de publicacions d’ El Noticiero Universal 1980-82 Des del 1983 fins al 1985 fou assessor executiu del ministre d’Economia i Hisenda Miguel Boyer i formà part de la delegació oficial del Ministeri en els consells de ministres de l’OCDE i les assemblees anuals de l’FMI El 1985 es reincorporà a La Vanguardia per impulsar el suplement Economía y negocios i exercí la direcció del diari 1987-2000 Fou director de Barcelona Televisió…
Lituània 2012
Estat
El 14 i el 28 d'octubre es van celebrar eleccions parlamentàries a Lituània Els resultats van donar lloc a importants canvis, ja que el partit majoritari a l'anterior Seimas Parlament, la Unió Patriòtica, d'Andrius Kubilius, va passar de 45 a 33 escons, mentre que el partit socialdemòcrata, d'Algirdas Butkevičius, en va guanyar 13 i es va consolidar com a primera força, amb 38 diputats sobre 141 en total, en fàcil coalició amb la tercera força, el Partit Laborista, amb 29 escons en va guanyar 19 Aquest darrer partit va ser, de fet, el més votat 20% dels vots, però va…
Lituània 2016
Estat
Entre el 9 i el 23 d’octubre de 2016 es van celebrar eleccions legislatives a Lituània, amb resultats sorprenents La Unió Lituana dels Pagesos i els Verds LVŽS, que fins llavors tenien un sol diputat, en va aconseguir 54, en un Parlament format per 141 membres En canvi, el Partit Socialdemòcrata del primer ministre, Algirdas Butkevičius, va passar dels 38 escons a només 17, i el conservador Unió per la Pàtria–Democratacristians Lituans, de 33 a 31 Els analistes van coincidir a valorar que el resultat era fruit d’un desig de l’electorat per a renovar la classe política i el rebuig…
Lituània 2009
Estat
De la mateixa manera que als seus veïns bàltics, la crisi econòmica també va afectar Lituània I la va afectar amb duresa, ja que, segons l'FMI, les previsions de creixement del PIB lituà per al 2009 van ser del -18,5%, i per al 2010, del -4% D'altra banda, davant la crisi energètica que viu Europa en general, Lituània presenta una conjuntura difícil Per compromisos adquirits en ingressar a la UE, el país havia de tancar al final del 2009 la central nuclear d'Ignalina, que abasta prop del 70% de l'energia del país, però Vílnius va sollicitar una demora, ja que si no pot construir una…
socialdemocràcia
Història
Política
Nom amb què hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat.
El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina