Resultats de la cerca
Es mostren 1340 resultats
angles d’Euler

Els angles d’Euler ϕ,θ i ψ donen l’orientació dels eixos mòbils x’, y’,z’ respecte als eixos fixos x y z (N és la línia nodal)
© Fototeca.cat
Física
Angles que determinen l’orientació, respecte a uns eixos fixos xyz, dels eixos x’y’z’ solidaris amb un sòlid mòbil.
Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N
fotocolorímetre
Química
Absorciòmetre que mesura fotoelèctricament la intensitat lluminosa transmesa per una solució, generalment per comparació amb la transmesa per una solució patró o pel dissolvent pur.
Hi ha instruments d’un sol feix lluminós, amb els quals cal fer dues mesures successives per tal d’efectuar la comparació, i de dos feixos, que efectuen simultàniament totes dues mesures La banda espectral emprada és seleccionada per mitjà de filtres òptics, els quals transmeten quantitats relativament grans d’energia lluminosa, cosa que fa innecessària l’amplificació del senyal fotoelèctric Com que els filtres proporcionen bandes espectrals relativament amples, els fotocolorímetres són adequats només per a l’anàlisi quantitativa de les substàncies que presenten bandes d’absorció…
Antonio García Gutiérrez
Teatre
Dramaturg.
Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en vers Un…
Kerstin Margareta Meyer
Música
Mezzosoprano sueca.
Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg Mozarteum, Siena, Roma i Viena Debutà el 1952 com a Azucena Il Trovatore a la Reial Òpera Sueca i aquell mateix any hi ingressà com a membre de la seva companyia El 1960 interpretà el paper de Dido Els troians al Covent Garden de Londres, escenari on reaparegué en temporades successives Posteriorment fou contractada en diverses ocasions per a intervenir al Festival de Glyndebourne Actuà amb èxit al Metropolitan de Nova York 1960-63, als Festivals de Bayreuth 1962-65 i a Salzburg 1966 El…
Renato Bruson
Música
Baríton italià.
Estudià al Conservatori de Pàdua i debutà a Spoleto el 1961 amb el personatge Comte Luna d' Il trovatore , de Verdi El 1969 ho feu al Metropolitan de Nova York, on ha cantat en temporades successives, i tres anys més tard debutà a la Scala amb Linda di Chamounix , de Donizetti, al costat d’Alfredo Kraus El 1976 cantà per primera vegada al Covent Garden, on interpretà unes recordades funcions d' Un ballo in maschera Ha estat considerat un dels grans barítons verdians de la seva generació gràcies a la representació de personatges com Nabucco, Rigoletto, Luna, Germont, Amonasro,…
Hanna Schwarz
Música
Mezzosoprano alemanya.
Estudià música i cant a Essen i Hannover, i el 1970 debutà en aquesta última ciutat com a Maddalena Rigoletto Posteriorment passà a l’Òpera d’Hamburg, i el 1975 actuà al Festival de Bayreuth, on ha aparegut en edicions successives, amb un gran èxit de públic i crítica El 1977 interpretà el paper de Fricka La valquíria a l’Òpera de San Francisco, i el 1980 es presentà al Covent Garden de Londres, on el 1990 fou de nou aplaudida com a Waltraute El capvespre dels déus La temporada 2000-01 fou Dida La dona sense ombra al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Ha protagonitzat…
Fritz Wolff
Música
Tenor alemany.
Estudià música a Würzburg i el 1925 debutà al Festival de Bayreuth com a Loge L’or del Rin Hi actuà en edicions successives durant més de quinze anys, amb diversos papers Compaginà el repertori wagnerià i el d’altres compositors alemanys, que cantà en diversos teatres germànics També cantà al Covent Garden de Londres, on entre el 1929 i el 1938 interpretà papers d’òperes de R Wagner i R Strauss Esporàdicament, actuà a París, Praga i Cleveland, ciutat aquesta darrera on durant la temporada 1934-35 fou el Walther d' Els mestres cantaires de Nuremberg Destacà igualment en el…
Ludwig Weber
Música
Baix austríac.
Començà a estudiar cant el 1919 amb A Boruttau El 1931 debutà a Munic en el Festival Wagner i el 1933 ingressà en la Staatsoper Tres anys després es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, on, en temporades successives, interpretà papers d’òperes de R Wagner, WA Mozart i L van Beethoven El 1945 entrà a formar part de la Staatsoper de Viena, amb la qual tornà a viatjar a Londres el 1947 A partir del 1951 es presentà regularment al Festival de Bayreuth i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires Especialitzat en l’obra wagneriana, enregistrà una celebrada versió…
magnetró

Vista interior d’un magnetró
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de buit, proveït d’un càtode termoiònic i d’un ànode, cilíndrics i coaxials; aquests creen un camp elèctric radial i, a més, hom hi superposa un camp magnètic paral·lel a l’eix del cilindre.
Els electrons emesos pel càtode, sota la influència dels dos camps esmentats, descriuen trajectòries corbes fins a arribar a l’ànode Ajustant els valors de les velocitats dels electrons i dels camps, hom arriba a aconseguir que aquests descriguin un gran nombre d’òrbites parcials successives i que posseeixin una velocitat modulada a una determinada freqüència En els tipus més corrents de magnetrons, l’ànode és proveït, en realitat, de diverses cavitats ressonants El magnetró, ideat per AWHull el 1921, és emprat per a produir oscillacions de molt alta freqüència microones,…
Lliurament dels premis Oscar
El Dorothy Chandler Pavillion de Los Angeles acull per darrera vegada la cerimònia dels premis Oscar, que en successives edicions s’atorgaran en la nova seu de l’Acadèmia de cinema nord-americana, actualment en construcció La pellícula més premiada és Shakespeare in Love , de John Madden, amb set Oscar, entre els quals hi ha el de millor pellícula Saving Private Ryan rep l’Oscar al millor director, Steven Spielberg, i quatre premis menors, mentre La vita è bella obté els premis a la pellícula estrangera, a l’actor Roberto Benigni i a la banda sonora Tal com s’esperava, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina