Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
caça
Música
Composició vocal en forma de cànon, molt estesa a Itàlia al segle XIV (on rebia el nom de caccia) i emprada també a Catalunya.
El tema és habitualment la caça o persecució amorosa Contemporània de l’antic madrigal del qual no és, doncs, l’antecessora, com hom ha volgut suposar, fou conreada per la major part dels músics de l' ars nova En la forma més corrent, és escrita per a dues veus agudes en cànon, a les quals ha estat afegida una tenora instrumental de valors llargs A França, al segle XIV, el mot chasse era gairebé sinònim de cànon, qualsevol que en fos el tema El parallel anglès, catch , forma particular d’Anglaterra des del segle XIV, consisteix en un cànon molt simple on han estat afegides…
explosió de raigs gamma

Explosió de raigs gamma
© Corel
Astronomia
Explosió violenta i breu de raigs γ que experimenten certs cossos de l’Univers, com són algunes supernoves o regions properes a un forat negre.
Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han permès…
Sant Joan de l’Hospital (Vic)
L’orde de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem o dels cavallers hospitalers, va tenir casa i comanadoria a Vic entre els anys 1180 i 1300 com a mínim La comanadoria de Vic es va intitular de Vic i de Duocastella de Sora entre els anys 1230 i 1252, a causa de l’adquisició d’aquest castell, bé que el 1252, a causa de les pressions dels successors dels antics propietaris, el castell fou venut al rei L’Arxiu Capitular de Vic guarda tota la documentació de l’antiga casa hospitalera de Vic perquè els canonges varen comprar els béns de l’orde a la ciutat i a Osona l’any 1324 Residien vora l’actual…
Santa Helena de Claret (Tremp)
Art romànic
Situació Petita església rectangular sense absis diferenciat, propera a l’antic nucli de Claret ECSA - J A Adell La capella de Santa Helena és situada uns 200 m al nord del nucli urbà de Claret, en una posició eminent sobre el turó JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG238697 Història No s’han trobat fins a l’actualitat referències històriques documentals d’aquesta església, de la qual hom pot deduir per l’estructura arquitectònica i per l’advocació, que fou bastida en un moment avançat dins l’època romànica MLIR Església És un edifici d’una sola nau, sense absis diferenciat, cobert amb volta de…
Sant Serni de Castellet (Gavet de la Conca)
Art romànic
Es conserven dos documents, un sense datar i l’altre datat l’any 1077 de convinences pel castell de Castellet de Llimiana, signades, la primera entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre el mateix Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix lloc de Castellet amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Segles després, vers l’any 1526, consta com a església sufragània de Sant Miquel del Castell, és a dir, de Sant…
Castell de Cabdella (la Torre de Cabdella)
Art romànic
L’any 1178 Ramon de Cabdella i la seva muller Anglesa donaren a la comanda templera de Montsor “ illas nostras estivas integriter quas habemus in termino Capdele et in Filida ” com també el “ castrum Podii Capdele cum villa et hominibus et cum omnibus suis terminis ” Aquesta primera notícia fa suposar que el castell es devia trobar en el lloc conegut antigament com a Puig de Cabdella, l’actual Espui Una carta reial del desembre del 1259 ens permet conèixer que Bernat de Cabdella havia fet costat al vescomte de Cardona i al comte Àlvar d’Urgell en la rebellió i les hostilitats contra Jaume I…
Santa Maria de Seró (Artesa de Segre)
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial del poble de Seró, situat a llevant d’Artesa i de Tudela de Segre La primera constància d’aquesta església, l’ofereix la donació feta per Ermengol IV l’any 1065 a l’abadia d’Àger amb motiu de la mort d’Ermengol III a Barbastre i el seu posterior trasllat a la canònica d’Àger per a ésser sebollit a la galilea Ermengol IV li atorgà una quarta part de la parròquia de Seró Per la seva banda, Arnau Mir de Tost feia donació en el seu testament de 1072 d’un condomini que tenia a Seró a l’església d’Artesa A la darreria del segle XII, en concret l’any 1172, hi ha…
Sant Josep de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard s’arrecera en un turó de 625 m d’altitud a l’extrem oriental del terme Actualment només és habitat els caps de setmana El poble, originat a l’edat mitjana al voltant d’un castell documentat des del segle XII, va pertànyer a la família Queralt fins a mitjan segle XIII, en concret fins el 1247, quan passà a dependre definitivament del monestir de Santes Creus per la cessió que li feu de tots els drets que posseïa en aquest indret Albert de Queralt El topònim d’aquest lloc fa suposar, versemblantment, que la primitiva església que tingué, bastida…
Sant Jaume de Bràfim
Art romànic
Tot i que el lloc de Bràfim és documentat des del segle X, l’indret no es repoblà i organitzà fins a mitjan segle XII, com fa suposar el fet que Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona i senyor del lloc, el 10 de setembre de l’any 1159 atorgués una carta de poblament als habitants de “ illas meas villas de Abrafim in ipsas marchas de Gaiano ” El primer esment de l’església d’ Abrafim es troba en la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 adreçada a l’església de Tarragona En el seu origen tingué consideració de parròquia, però més endavant esdevingué sufragània de Sant Pere de…
Sant Martin de Fenolhet
L’església de Sant Martin de Fenolhet és l’església parroquial del poble homònim, situat al SW de la vila de Sant Pau de Fenolhet El primer esment conegut de l’església de Sant Martin de Fenolhet és del 1283 Aquest any es fa esment de Guillem de Sant Martin, clergue L’any 1287, Bernat del Viver donà permís al seu fill Guillem per arrendar les terres de Lo Vivièr i de Sant Martin El lloc de Sant Martin era conegut abans del segle XIII amb el nom Endalens, que s’ha conservat a través del topònim, sens dubte deformat, de Prat d’en Dalen, que designa una partida situada a ponent del poble La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina