Resultats de la cerca

En el camp de la física matemàtica contribuí a resoldre problemes suscitats per la mecànica newtoniana principi d’Ostrogradskij-Hamilton, estudià les deformacions dels cossos elàstics, el desplaçament d’un mòbil dins un medi resistent, etc Establí també una fórmula general que porta el seu nom i permet de passar d’una integral de volum a una integral de superfície teorema de Gauss

En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema…

Fonamentalment els canals són constituïts per la via de transmissió microones, fil elèctric, cable coaxial, fibra òptica, etc, que és el suport de la comunicació, i els equips associats als extrems del circuit, que defineixen el tipus de canal canal telefònic, canal telegràfic, canal de transmissió de dades, etc Segons la forma de treball dels canals, hom parla de comunicació símplex, semidúplex, dúplex , o multiplex Un canal, a part de la naturalesa del senyal que transmet i de la seva forma de treballar, també és definit per la seva amplada de banda i la seva capacitat de transmissió en…

Membre de la Royal Society 1723 Estudià el problema de la rectificació de l’ellipse i la paràbola, i en Opere mathematiche 1711-12 provà que, donada la diferència de longituds de dos arcs, hi havia infinites solucions per a determinar-los sobre aquestes corbes Euler es basà en els seus mètodes per a la demostració del teorema d’addició de les integrals ellíptiques

Si a n ,b n és la successió d’intervals, essent a n una successió no decreixent i b n una successió no creixent tals que la diferència b n -a n es mantingui sempre positiva, però tendint a zero quan n tendeix a infinit, el teorema de Cantor afirma que hi ha un únic nombre real x tal que x és contingut en qualsevol dels intervals a n ,b n

Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…

El teorema de Stokes permet d’interpretar intuïtivament l’operador rotacional quan rot A = 0 en una zona de l’espai, la circulació del camp vectorial A al llarg d’una línia tancada situada en aquella zona sol ésser diferent de 0 En particular, per al camp gravitacional g resulta rot g = 0, i per als camps elèctric i magnètic és rot E = -∂ B /∂ t i rot B = μ o j + μ o ε o

A partir de la segona llei de Newton hom obté que l’impuls és igual a l’increment del moment lineal o sia T = m v T - m v 0, on v és la velocitat de la partícula, resultat anomenat teorema de l’impuls En la dinàmica de les rotacions hom anomena impuls angular la magnitud I = ∫ T 0 M t dt , on M t és el moment resultant de les forces

Analfabet fins a 14 anys, estudià amb Pestalozzi, i després a Heidelberg i Berlín, on fou nomenat professor extraordinari el 1934 Féu recerques importants en geometria superfícies cúbiques i de quart ordre i geometria projectiva, amb els seus mètodes sintètics Publicà Systematische Entwicklung der Abhängigkeit geometrischer Gestalten von Einander ‘Desenvolupament sistemàtic de la interdependència de les figures geomètriques’, 1932 i pòstumament 1882 aparegueren les seves obres completes Ideà, entre altres, el teorema que du el seu nom

D’una manera informal, l’aplicació f escull un element de cada subconjunt no buit de A Cal fer notar que no és un axioma constructiu, en el sentit que no es té cap indicació sobre la manera de construir una tal f L’axioma de l’elecció equival a la possibilitat de dotar qualsevol conjunt d’una bona ordenació teorema de la bona ordenació L’axioma de l’elecció és equivalent al lema de Zorn