Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
contrapunt lliure
Música
Tipus de contrapunt que s’identifica amb el contrapunt dels segles XVII i XVIII i que s’oposa al contrapunt rigorós.
Denominat també contrappunto comune , contrapunt harmònic o contrapunt decoratiu, es caracteritza per ser un contrapunt tonal que té l’acord com a categoria harmònica bàsica i pel fet que no es basa en un cantus firmus També li és propi un tractament més lliure de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb el contrapunt de JS Bach Dins aquest tipus també s’inclou la Freistimmigkeit 'polifonia lliure', típica textura del pianisme romàntic en què el nombre de veus no és constant
Clactonià
Prehistòria
Indústria prehistòrica del Paleolític inferior.
La denominació deriva del jaciment anglès de Clacton-on-Sea, al sud de la desembocadura del Tàmesi Breuil la definí i la inclogué dins les grans etapes tècniques del Paleolític inferior, i la suposà típica de períodes glacials, durant els quals el fred no permetia de tallar el sílex en forma bifacial, cosa que ara hom tendeix a no acceptar Les peces típiques són resquills amb pla de percussió llis i bulb pronunciat Ha estat estudiada sobretot a França i a les illes Britàniques Fins ara és desconeguda als Països Catalans
asíndeton
Lingüística i sociolingüística
Supressió de les còpules, o dels elements d’unió, que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos o més termes: Rèiem, discutíem, parlàvem
.
L’ús tan freqüent de l’asíndeton en el llenguatge literari ha fet que fos considerat com a figura retòrica L’omissió de conjuncions que suposa dóna sempre un caràcter estilístic especial les frases o les proposicions asindètiques tenen un ritme més accelerat, pel fet mateix que prescindeixen d’uns lligams gramaticals L’asíndeton no té, en l’entonació, la típica inflexió descendent que anuncia el final d’un període L’asíndeton pertany més al camp de l’estilística que al pròpiament gramatical Rep també el nom de disjunció , i s’oposa a la polisíndeton
Ventura de la Vega
Teatre
Autor dramàtic castellà d’origen argentí.
Traslladat a Madrid a onze anys, fou deixeble de Lista i company d’Espronceda Fou professor d’Isabel II, director del Teatro Español i acadèmic de l’Academia Española La seva obra conté elements realistes, i és una típica comèdia de saló amb intenció moralitzant cal esmentar El hombre de mundo 1845 i La muerte de César 1865 Escriví el llibret de la sarsuela de Barbieri Jugar con fuego 1853 El seu fill, Ricardo de la Vega 1839-1910, també autor dramàtic, és l’autor de La Verbena de la Paloma 1894, musicada per Bretón
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus…
jácara
Música
Cançó narrativa que, generalment, narra les aventures d’algún rufià.
Per extensió, la música i la dansa -aquesta sempre en compàs ternari- que l’acompanyen o amb què es canta El terme podria provenir de la qualitat de jaque gallet, bravejador atribuïda al personatge retratat Al segle XVII esdevingué una forma típica d’entreacte en les obres teatrals, el desenvolupament de la qual donà lloc a la tonadilla Alguns autors consideren la jácara com una variant del villancico També existeixen jácaras de temàtica religiosa, algunes conservades en els reculls de polifonia espanyola dels segles XVII i XVIII La dansa fou coneguda popularment a València amb el nom de…
Hjalmar Bergman
Literatura sueca
Teatre
Novel·lista i dramaturg suec.
La seva dramatúrgia i la seva narrativa mostren la influència de F'odor Dostojevskij i de Charles Dickens tant en la penetració psicològica dels personatges com en llur acció, entre tràgica i grotesca, i ambientada gairebé sempre en una típica ciutat de províncies Escriví, entre altres obres, els drames Maria, Jesu moder 1905, Marionettspel ‘Joc de putxinellis’, 1917 i Patrasket 1928, i les novelles Hans nåds testamente ‘El testament de sa altesa’, 1910, Markurells i Wadköping ‘Els Markurell de Wadköping, 1919, etc Fou el primer suec que escriví per al cinema i collaborà durant…
col·lisionador
Química
Accelerador de partícules en què es fan xocar frontalment dos feixos de partícules a fi de provocar-ne l’excitació energètica, la combinació o el trencament i poder-ne estudiar les característiques i la composició interna.
Pot adoptar tant la configuració lineal clàssica com la configuració circular típica del sincrotró Les possibles collisions són entre electrons i positrons, com el cas del SLAC Stanford Linear Accelerator de configuració lineal entre hadrons i hadrons, com el nou LHC Large Hadron Collider del CERN, també lineal, que entrà en funcionament el 2008 entre electrons i protons, l’HERA Hadron-Elektron-Ring-Anlage a Hamburg, de configuració circular, que fou clausurat el 2007, o bé entre ions i ions, com el RHIC Relativistic Heavy Ion Collider , també de configuració circular i actualment en…
acidosi metabòlica
Patologia humana
Acidosi produïda per retenció o excés d’àcids, o pèrdua de bases (bicarbonats) o per dilució (aports importants de líquids sense bases).
Si és per retenció o excés d’àcids s’ha arribat a la acidosi per causes externes intoxicacions per metanol, etanol, etilenglicol, salicilats, etc, endògenes cetoacidosi diabètica, acidosi làctica, dejuni prolongat o xoc per retenció insuficiència renal, aguda o crònica i per reabsorció ureterosigmoïdostomia Si es dóna per pèrdua de bases bicarbonats pot ésser digestiva diarrees, fístules duodenal, biliar, pancreàtica o del budell prim o renal acidosi tubular proximal o distal, acidosi tubular tipus IV L’acidosi metabòlica pot romandre asimptomàtica, però generalment provoca debilitat,…
brolla
Geobotànica
Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).
En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils La brolla anàloga en molts d’aspectes a la landa és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs , calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern , pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic aquesta brolla calcícola encara és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina